El dissabte pasat va ser 24 dejuliol, feia molts mesos que tenía eixa data marcada en el cap, era el día del triatló d’Antella, que és el que més il.lusió me fa de tos dels de curta distancia, per les dates en les que es fa, m’encanten els circuits de les tres disciplines, el no drafting i sempre està ple de gent animant.Haviem quedat a les 4 en la botiga, Fernando, Guillem, Claudio, Riky, Rada, Alex que anava a intentar participar(en la llista de espera) i jo. Al final Oscar també vindría al poble, els nervis li impediren anar a soles i havia quedat en Jordi Beneito i pasarem per ells. Arrivem a Antella, aparquem en l’entrada i ens fiquem a baixar trastos, Guillem i Fernando tarden un poc més i l’ansia no me permet ni esperar-los, fa un calor impresionant i no pare de suar. Arrepleguem els dorsals i cap a dins, tots menys Oscar que s’ha deixat la cinta portadorsals, però ahí està Jordi pa solucionar-li el problema i busca a un amic d’ell d’Antella per a que li’n deixe un. Total entre unes coses i altres ens posem el neopré i arrivem a l’aigua apuraets com sempre. Jo me quede en la escala sentat, estic masa nerviós i prefereixc no estar en l’aigua ja que els jutges tenen ganes de fer-se de rogar i volen que la gent es retrase mig metre per a donar la eixida i tarden uns minuts de renegar. Al final com no fan cas decideixen donar la eixida, MEEEEEEEEEC, a recibir bofetades, patades, hi ha moments que quant tires a fer la braçada no toques ni aigua, son tot cosos de gent, però enguany pasa molt pronte, m`havia posat on estaven els millors i molt pronte els perds de vista. Comença a pasarme gent, vaig molt per la dreta, hi ha menos corrent però faig alguns metres més, segueixc a la gent que porte davant, estic prop de la revolta però la gent me porta contra les canyes, quant pegue la volta i entre una boya i l’altra les sensacions no son bones però quant pase la segon boya me pose a nadar a tope, la estrategia era buidarme en la natació i això faig, els últims 500 metres a tope, eixc de làigua d’un bot, mire en rellotge i 18’36”, m’invadeix una alegría tan gran que puje les escales com si estaguera loco, Silvia m’anima, una altra alegría, senc molta gent animantme, ja en la transició veig a Ricky, li dic que anim que eixim junts i que pegue darrere, el tenía al costat i ni me va vorer. Quant consegueixc llevarme el neopré, que es resisteix, ixc tot lo més ràpid que puc, comencé a pasar a gent en la bici sense parar, i quant entre en Sumacarcer me prepare per a la pujada, cambie pronte el plat i agarre forces, havia apretat molt els primers minuts i ahí están Borre, Quique i un grupet de gent donatme ànims, faig la curva i mire el contaquilòmetres, 6’35”, puje el port en molt bones sensacions, provocades principalment perque no pare de pasar gent i no me pasa ningú, sols hi han dos que van a uns 30 metres que no puc agarrar, però vaig al matix ritme que ells i me fan anar molt be, de colp a repent veig que tinc davant a Guillem, no l’havia vist, li dic que intente seguirme que sols queda poc més d’un quilometre de pujà però me diu que tire que va un poc ofegat, jo també porte les pulsacions a tope però continue pujant, en coneiximent, per a poder tirar sols arrive dalt, pase per la línea de final del port, mire el contaquilòmetres, 18’42”, perfecte, 12'05" i estic en forces de tirar. Disfrute molt en la bici, però no veig a quasi gent, tire tot lo que puc i en el segon portet torne a pasar a 4 ó 5 més, faig la millor baixada de m’ha vida i en el úlim tramo ja no pase ni me pasa ningú.
Vaig disfrutar molt en la bici i sabia que havia baixat la marca de l’any pasat però en ningún moment sabia en quina posició anava i ningú meu diu, faig una transició prou rápida i comencé a correr, fa molta calor i encara que les sensacions son bones comencé conservant per por a una pàjara, el circuit tenía molts punts dàvituallament d’aigua i revoltes que et permeten tindrer una referencia de la gent, veig a Guillem i a Fernando, van molt be, es entonces quant veig a molts triatletes que me solen guanyar i que els porte darrere, la gent anima sense parar i es increíble la quantitat de gent de Carcaixent i de la Pobla que hi ha, quina pasada, una sensació increíble i te porten en bolandes. Vaig de menos a més i a partit del Km 6 comence a pasar de nou a triatletes i pensé, apreta un poc més, imaginat que per una o dos posicions te quedes dels 50 primers, trac forces d’on no hi han i pase a 2 més. Entre en meta en una alegría molt gran, hi ha molta gent animant, Silvia, Mario els meus pares i un montó d'amics/es.
Al final 1h51’29”, veig entrar a Guillem, també impresionat 1h57’03” i darrere Fernando en 2h clavades, mare meua quins tiempasos pa un club de globerets. Darrere entra Ricky que encara que el van desqualificar ha fet un triatló impresionant demostrant el bon estat de forma que està agarrant i darrere d’ell Oscar, remontant posicions com sempre després de la seva discreta natació. Un poc més enrere venien Claudio i Rada. Al final sèptims de 32 clubs i millorant cada vegada un poc més. Una llàstima que a Alex al final no el deixaren competir havent 44 no presentats.
Jo a nivel particular el 27, encara m’aborrone quant ho pensé ja que per a mi es molt bona posició, fent el mateix temps en bici que Fernando ‘Cancelara’, nadant quasi com Ricky i poder guanyar al nostre millor triatleta Guillem, però no tèncantes que a l'altra torne a anar a per tú, JE, JE, JE, però això serà una altra batalla, que per a mi ja te data, 19 de setembre, en Oliva!!
UN CLUB ENORME!!!!!!!
