Famíla com sempre el solitari i dur Comando Internacional s´enfrontà el dissabte 6 de març al segon duatló de la temporada, aquesta vegada en Manresa.
M´alce promte i com sempre prepare damunt del llit tot el tema, esportives,traje, cintes, xip....i resta de material, pense:-Agafau tot hivern, estiu ...no siga cosa que faça rasca i patixques....doncs res només arribar un "soleil" que badaba les pedres...comence a veure caretes conegudes.....algún amic que ve a correr, alguns del CN Vilafranca ( on entrene) i altres "besties pardes" de la elite catalana....High level....
Falta poc pocs segons per a que comence la cursa, el meu cervell em diu: -Makinaria, fes la teua carrera, ves al teu ritme, no et deixes influenciar per estos locos.....però res, de res... 3, 2, 1.auuuuuuuuu com si portara un cohet al cul ixc aguantant-los el ritme i quan porte 3km els macarrons( que m´els havia menjat feia més de 3 hores) casi m´ixen per les orelles...tinc males sensacions i baixe el ritme molt...aguante el que em queda fins agafar la bici on puc recuperar-me física i anímicament...22 km de pujades i baixades per una carretereta de muntanya....quan em queda 5 min per arribar dalt comencen a baixar per l´altra banda dos o tres grups on van els millors i quasi ens lleven les pegatines de la bici....mare meuaaaaaaaa..........
però pense:-Tranquils la temporada es llarga..ja vos agafaré jejejejejejeje i "agatxe" el cap i tire amunt......arribe a la transició deixe la bici i ale a fer els tres km que em falten...tinc les cames rebentades però ja ho tinc ..un apretonet i ale... arribe a la meta i m´esperen animant-me la Lorena i l´edgar uns colegues de Capellades i Manresa que han vingut a vorem i animar-me ( després de fer moltes curses a soles s´agraeix molt que algú et pegue dos crits i t´anime un poquet)
apunt d´arribar em llancen una samarreta per a donar-li anims a una companya de la feina que te una malaltia xunga i està lluitant amb força contra ella.
Anims companya estem amb tú!!!!!
L´anecdota: després de la cursa arribe a casa mire les clasificacions i conste com a no presentat uuuuuueeeess...es veu que el xip no anava bé i uns 40 constem com a no presentats...la veritat és que el temps que vaig fer no era una meravella però mola veure els parcials per apretar als entrenaments...no pasa res, ens queixarem a la federació a vore que passa..
Un abraçada a tota la Família del CTC.
(faig careta de circumstancies....jejeje)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada