dimarts, 12 de juny del 2012

II TRIATLÓ CROSS DE SANTA POLA - 10 DE JUNY DE 2012


 
Hola! Esta vegada em toca a mi compartir la meua feliç experiència al blog. Desprès d’un temps de preparació,  el diumenge va arribar el moment d’estrenar-me com a triatleta. 

Jo tenia moltíssimes ganes, però el destí em pareix que no en tenia massa. Cal posar-se en precedents: divendres vaig passar la nit amb febre. No podia ser, justetament eixe cap de setmana. Em vaig medicar prou i el dissabte em trobava millor. Encara que de vesprada vaig tindre dècimes estava convençuda que el diumenge estaria prou bé per al meu primer tri. No obstant, encara em faltava una reacció al·lèrgica a les 4 de la matinada (una hora abans de que em sonara el despertador). Jaime no parava de bufar , no volia que em medicara més, però després de veure`m el careto va canviar d’opinió, jaja! No passa res!... A les 6 h del diumenge, Jaime i “carasapo” agafaven trastos i eixien direcció Santa Pola.

Malgrat tot, una vegada arribarem la situació va millorar. Em trobava bé, súper tranquil·la i eixe ambient em va motivar mogolló. Quedarem amb David i Cris i començarem a preparar-ho tot.  Després de la foto de rigor amb la resta de compis del club anàrem a provar l’aigua. Prou  queteta i bé de temperatura, però fins que no portaves 20 metres nadant no podies veure absolutament res, l’arena estava totalment rebolicada.
L’eixida em va agradar molt. Amb confiança em vaig col·locar en primera fila i vaig eixir prou bé. Res de patades ni manotades, igual alguna meua, però en general perfecte. La veritat que em passaren els  1000m rapidíssim (he d’agrair tantes hores de la meua infantesa clavada dins d’una piscina, jeje). Quan portava uns 700 metres vaig sentir als meus pares i a Jaime animar-me des de l’escullera, estava tan a gust que vaig alçar el cap per a saludar i tot, gràcies per eixa espenteta! Vaig eixir de l’aigua la 16 i vaig enfilar cap a l’eterna transició, on ja estava donant-me  instruccions el meu entrenador personal, que no es fiava de que em pujara a la bici amb el gorro i les ulleres de nadar, jeje! 

Al segment bici vaig perdre posicions, sabia que era el meu punt feble. La muntanyeta estava molt bé, vistes espectaculars i no massa dura, però en algun tram em vaig veure un poc apurada, em falta destresa en la muntanya i algunes pedres soltes em desestabilitzaven. En una ocasió vaig estar  a punt de caure però, finalment, vaig poder baixar i redreçar la meua bici. Les baixades molt xules, sé que podia  haver-les fet més ràpides, però anava amb prou por de les corbes, per no conèixer el terreny i per l’animalà de maromos que em passaven a dreta i esquerra. 

I per fi arribava la carrera a peu. Pensava que en la baixada de la muntanya hauria recuperat pulsacions i que anava més relaxada, però no havia eixit encara de l’estora blava de transició i el meu cor ja anava a tope!!  Durant els dos primers km la meua sensació era d’anar a 7’/km. Pensava: “Mare meua xiqueta! No vas ni cara al aire!”. Menys mal que no anava tan mal, que segons diuen eixes sensacions són normals, i quan em vaig estabilitzar vaig poder apretar un poc i avançar a 4 o 5 xiques. 

En definitiva, posició 15, molt contenta del resultat, motivada  per continuar entrenant amb la meua companya de travessia Cris i, sobretot, amb ganes de fer el següent per millorar. Moltes gràcies als ànims de la gent del club, als meus pares  i, sobretot, a Jaime, principal culpable de que jo estiguera ahí i ho gaudira tant, gràcies pels seus continus “menja bé, berena, desdejuna, beu més, descansa, entrena més la bici, revisa les rodes, estira, fes series, etc, etc, etc.”
Abraçades i fins prompte!!          

 cRiSsSs

dijous, 7 de juny del 2012

TRIATLÓ DE CANET D'ENBERENGUER - 3 DE JUNY DE 2012



TRIATLÓ SIERRA DEL SEGURA (HELLÍN) - 3 DE JUNY DE 2012




Per dates ens venia genial fer este mig ironman en Hellin, ja que falta aproximadament un mes per al IRONMAN de Frankfurt i és un bon test, encara que jo era molt reaci a esta prova per el dur perfil ciclista. Al final ens apuntarem Oscar, Cristian i jo, i sols ens faltaven Jordi que no podia correr encara i Vicente que treballava, per a completar l´equip al complet per al IRONMAN.

Arribarem alli el dissabte per la vesprà Oscar i jo, arrepleguem dorsal i lo primer que preguntem, -quans n´hi han apuntats? - 130 persones contan 9 xiques. Ja està, prova trampa, segur que hi ha molt de nivell, a més en el sopar "pasta party" tots tenien pinta de màquines, i li comenta a Oscar, açi hi han 30 globeros i uns 80 que venen a rascar ja voràs.

A les 23h ja estavem xitats. Dormirem en una sala del pavellò municipal amb colxonetes de gimnas unes 25 persones i Cristian venia de comunió, el tio va apareixer a les 3 del mati, i a les 5 en peu per anar a esmorçar, que tambè te´l facilitava l´organització, a més del dinar de després. Tot s´ha de dir que l´organització pese als seus errors es va volcar en que els pocs triatletes que erem estiguerem ben servits.

A les 7:30 era l´eixida. Acabem el preparatius previs a la cursa, untar-se de crema, vaselina, tornar a cagar, posar-se el gels, etc. Aparenment, els dos companys meus que solen estar super nerviosos estàn més tranquils que en la vida, deu ser l ´experiencia o que seu agafem com a un bon entrene. Anem cap al aigua i jo calfe una mica pero estos pasen, i quan estava desijant-li sort a Oscar donen l´eixida. Dos voltes en un circuit triangular amb tres boies. La primera volta sense complicacions però ja es va fer llarga, anant a peus d´un xaval, però la segón volta de natació va ser llarguisima, pensava que seria del cansanci però no, una de les boies es va soltar i anava anant-se com lo que ferem mes de 3.000m. Isc de nadar i anava en un grup d´unes 15 persones, però la transició la faig en calma. Veig a gent coneguda que ix en mi, el xaval de picasent, Antonio Alix (escriptor de la revista Finisher i periodista de Eurosport), Ximo el que organitza el tri d´elx.

Ara toca rascar en la bici, i vorem si la elecció de portar la bici de ruta i sense acoples era la correcta, a mes del pinyo 28. Els primers 20kms son cara amunt i vaig regulant, després algun falso llano però encara venen varios ports, començe a trobar-me realment be en la bici, i no porte a ningu ni davant ni per darrere. Els ultims kilòmetres en bici son favorables i faig un gran parcial ahi, agafat dels cuernos i acoplant-me al manillar, estic volant en la bici, i pujant la mitja que era de 26km/h fins els mes de 30km/h que vaig marcar al final. Espectacular i super content de la bici.

Per últim, rematar la carrera a peu i finalitzar un gran tri. Les meus expectatives eren poder correr be i a ritmes mes alts dels que solc correr perque em trobe millor que en la vida a peu, però calia demostrar-meu. Correr per baix 4:45 era un bon ritme i així va ser, a pesar de pasar alguna crisi en el km.12 i en algunes pujades vaig aguantar be el ritme de 4:40 durant tota la cursa.

Hem acabats els tres molt contents perque es nota que el entrene i el sacrifici està donant els seus fruits.