dilluns, 26 de setembre del 2011
diumenge, 25 de setembre del 2011
dissabte, 17 de setembre del 2011
El punt de vista de Guille Pérez al Tri de València
Ens presentem en la II edició del Triatlò de València de nou, amb 15 membres del club, tots anem a participar en la distància olímpica. Aquesta edició es multitudinaria ja que en total hi han apuntats uns 2.500 participants en diferents proves, en la nostra erem casi 1.000 dels quals acabaren uns 800. Cifres de record que col.loquen a aquest triatlò en el de mes participants exceptuant el Garmin de Barcelona que ompli unes 5.000 persones.
En el meu cas tenia dos expectatives, tornar a entrar en el Top 50 com el darrer any que em vaig clasificar el 35, i guanyar la meua aposta particular en Xavi, Ruben i David Sart del Club d´Atletisme que estaven apuntats en la modalitat de relleus, en joc un esmorçar per a qui guanyara el dolc. Com sempre en la zona de boxes molts nervis, sobretot en la cara d´alguns debutants, Quique Selma no portava ni porta dorsal ni res, per altra part, em va sorprende Oscar lo tranquil que estava fent brometes i tot, com es nota que ja eres un veterano. S´arrime l´hora d´eixida, programat a les 8 del mati i anem cap alla, la natació des de dins del aigua, em fique prou cap a l´esquerre per anar pegat a la paret del canal i estic justet al costat de Raul. Donem l´eixida i començe fort per intentar evitar tràfic però sense desfondar-me que després sempre ho pague. La jugada em va eixir be perque no vaig tindre masa colps. Era hora d´agafar la bici i vorer el circuit, al principi anevem 5 tios, però poc a poc el grup era més gran, i abans d´acabar la primera volta ja erem uns 30. En la segón volta ja agafe el grup de Jaime i Vicente que habien eixit davant meu en la natació. El circuit em va agradar molt, menys el tros que ens van clavar per dins de la Ciutat de les Arts que ho vaig trovar perillos. El grup anava com un cuet, en pla sempre per damunt de 40km/hora i a tirons que feia que tingueres que estar molt atent per a no tallar-te. Completem les 4 voltes i tinc a Jaime just al meu costat, "al loro" que el contakilòmetres em marca 48km, o siga que la organització va fallar en la medició. Vicent imagine que anirà per darrere però per la vist el tio anava sobrat i es va pasar l´eixida. Jaime i jo deixem la bici i fem una transició espectacular i rapidísima un front l´altre, vaig darrere d´ell fins que eixim de boxes i s´acabat, cada ú al seu ritme.
Ara toca correr a peu, son tres voltes i el sol està pegant de valent. El plantajament inicial era correr a 4:10 però al segón kilòmetre em done comter de que no podrà ser. Em creue en Cristian en la primera volta i li porte prou d´espai pero el seu ritme no es el meu. Tambè et creues en Xavi Llobet, primer clasificat i Candel i Jordy lluiten per la segona i tercera posició, com van. Començe la segona volta i Cristian m´ha recurtat però encara li porte molt, pense -no m´haguera ni de conya- i instintivament alçe el peu en este volta perque vaig prou apurat. El ritme mig puja a 4:20 el mil, em creue en casi tots i alguns del club ja ni salude. Molta gent m´adelanta però és complicat ja saber si tenem les mateixes voltes que jo o son del sprint però hi ha molta gent. Gir de 180º i tercera volta, a l´altura de a on donem l´aigua Cristian de nou, -ostia tu, però si el tinc pegat ja, m´agarra fijo- així que l´ultima vola intente mantindre el ritme i esperant en tot moment que Cristin em pasara, però arribant casi al final de meta mire cap a darrere però no el veig i trac l´ultim que em quedava per pujar una mica el ritme. La meta, situada en una rampeta de 200m en zig-zap, aprofite per tornar a mirar i jo per la meitat i ell entrant. Al final no m´agafa pel pels, millor dit per 12 segons.
Total, doble objectiu conseguit, clasificat en el lloc 36 i guanyar als relleus del C.A.Atletisme. Content no, lo següent. Enhorabona als debutants i la resta del equip. Quints per equips i ja van dos, a vorem en Oliva com quedem.
En el meu cas tenia dos expectatives, tornar a entrar en el Top 50 com el darrer any que em vaig clasificar el 35, i guanyar la meua aposta particular en Xavi, Ruben i David Sart del Club d´Atletisme que estaven apuntats en la modalitat de relleus, en joc un esmorçar per a qui guanyara el dolc. Com sempre en la zona de boxes molts nervis, sobretot en la cara d´alguns debutants, Quique Selma no portava ni porta dorsal ni res, per altra part, em va sorprende Oscar lo tranquil que estava fent brometes i tot, com es nota que ja eres un veterano. S´arrime l´hora d´eixida, programat a les 8 del mati i anem cap alla, la natació des de dins del aigua, em fique prou cap a l´esquerre per anar pegat a la paret del canal i estic justet al costat de Raul. Donem l´eixida i començe fort per intentar evitar tràfic però sense desfondar-me que després sempre ho pague. La jugada em va eixir be perque no vaig tindre masa colps. Era hora d´agafar la bici i vorer el circuit, al principi anevem 5 tios, però poc a poc el grup era més gran, i abans d´acabar la primera volta ja erem uns 30. En la segón volta ja agafe el grup de Jaime i Vicente que habien eixit davant meu en la natació. El circuit em va agradar molt, menys el tros que ens van clavar per dins de la Ciutat de les Arts que ho vaig trovar perillos. El grup anava com un cuet, en pla sempre per damunt de 40km/hora i a tirons que feia que tingueres que estar molt atent per a no tallar-te. Completem les 4 voltes i tinc a Jaime just al meu costat, "al loro" que el contakilòmetres em marca 48km, o siga que la organització va fallar en la medició. Vicent imagine que anirà per darrere però per la vist el tio anava sobrat i es va pasar l´eixida. Jaime i jo deixem la bici i fem una transició espectacular i rapidísima un front l´altre, vaig darrere d´ell fins que eixim de boxes i s´acabat, cada ú al seu ritme.
Ara toca correr a peu, son tres voltes i el sol està pegant de valent. El plantajament inicial era correr a 4:10 però al segón kilòmetre em done comter de que no podrà ser. Em creue en Cristian en la primera volta i li porte prou d´espai pero el seu ritme no es el meu. Tambè et creues en Xavi Llobet, primer clasificat i Candel i Jordy lluiten per la segona i tercera posició, com van. Començe la segona volta i Cristian m´ha recurtat però encara li porte molt, pense -no m´haguera ni de conya- i instintivament alçe el peu en este volta perque vaig prou apurat. El ritme mig puja a 4:20 el mil, em creue en casi tots i alguns del club ja ni salude. Molta gent m´adelanta però és complicat ja saber si tenem les mateixes voltes que jo o son del sprint però hi ha molta gent. Gir de 180º i tercera volta, a l´altura de a on donem l´aigua Cristian de nou, -ostia tu, però si el tinc pegat ja, m´agarra fijo- així que l´ultima vola intente mantindre el ritme i esperant en tot moment que Cristin em pasara, però arribant casi al final de meta mire cap a darrere però no el veig i trac l´ultim que em quedava per pujar una mica el ritme. La meta, situada en una rampeta de 200m en zig-zap, aprofite per tornar a mirar i jo per la meitat i ell entrant. Al final no m´agafa pel pels, millor dit per 12 segons.
Total, doble objectiu conseguit, clasificat en el lloc 36 i guanyar als relleus del C.A.Atletisme. Content no, lo següent. Enhorabona als debutants i la resta del equip. Quints per equips i ja van dos, a vorem en Oliva com quedem.
divendres, 16 de setembre del 2011
Crònica TRI VLC Super-Sprint - Ximo Durà
Després de molt de temps de voler participar en un triatló, a causa del respecte que en causa, per no dir “canguelo”. Este cap de setmana vaig participar al triatló de València, això si, al super-sprint (triatló per a novells, si si, tant sols en faltava L de l’autoescola Sanchis, però la de la paret, jeje), la prova consistia en 300m de natació – 8km bicicleta – 2,5 km córrer.
Arribarem al port 7:15h i encara hi havia gent de festa, fins i tot gent fent cua per entrar a” las ánimas”. Xe tu, un espectacle, gent preparada per fer un triatló i gent fent barra fixa, jeje. Açò va endarrerir l’obertura de l’aparcament del port per als triatletes vaig haver de baixar la bicicleta i el trastos i anar a buscar el boxes i Elena a buscar lloc per aparcar.
Una vegada als boxes meu col·loque tot al lloc i me’n vaig a la eixida de la natació. Després de 15 minuts de retard ens deixen entrar a l’aigua per situar-nos a l’eixida. Per molt que llitges en les revistes, foros, etc, del que has de fer, jo ho vaig fer tot al reves. Primera “novatà al canto”, en pose al mig i davant de tot. Quan donen l’eixida comencen a pegar-me més palo que una estora, comence a tragar aigua hi ha posar-me nerviós. En vaig desmoralitzar una mica eixint de l’aigua el 240, però el calvari havia acabat, ara en tocava jugar les meues cartes.
Arribe als boxes, en pose el cinturó, casc, ulleres i bambes, arranque a córrer, puge a la bici i comence a passar a gent. Açò m’anima una mica, fins que un es posa a roda i en passa, però en col·loque a rebufo d’ell i anem fent relleus i passant a gent, açò s’anima, ja estic una mica més content. Arribem a la zona de transició i el company que anàvem junts es lleva les sabates en marxa i jo intente fer-ho igual que ell i segona “novatà al canto” en cau la sabata dreta, ací perd al xicon este i comence la meua aventura personal corrent.
Nomes eixir al circuit de córrer, comence a passar-li a gent, però les cames no en responen com el dijous anterior que vaig fer una transició, però bé, vaig continuar passant triatletes fins la meta. Al final vaig entrar en la posició 60 de 361 participants, no està malament per ser el primer.
Conclusió: he de millorar molt, però molt amb la natació i practicar les transicions, sinó el músculs no et responen com esperes. Així i tot molt contet, mira si estic content que estic plantejant-me de fer el triatló sprint de Benidorm. A vore si s’animeu, hi ha de diverses categories.
http://www.white-events.net/triwhite-benidorm/distancias.html
dijous, 15 de setembre del 2011
Cristian en portada del Super i Claudio en pàgines interiors
En el Super del del dilluns pasat feren un resum del tri de València i mostraren algunes fotos i la clasificació. Cristian està en la portada el quart del grup i Claudio el tercer. Vos deixem el document gràfic.
Quique Escriva ens conta el seu debut en el TRI VLC en un olímpic
La meua primera crònica y el meu primer olímpic.
Pues no se molt be com començar pero al bou.
Tenia moltes ganes de que arribarà el día del meu debut en el olímpic per vore sensacions i si realment había entrenat com deu mana.
Allí estàvem tots a la zona de transició preparant tot el material, jo el dia de abans vaig portar la bici per exina tindre menys nervis el dia de la carrera…. Ni molt menys, unfle rodes i la primera en la front reventa una de elles. Se me cau el mon als peus me fique nervios i demane ajuda, i entre Ivan, Crístian i David, me ajuden a cambiar una roda, jejeje. Jo no había canviat mai ninguna.
Be primer problemeta solucionat, ens anem cap a la eixida de natació, fem una pisaeta abans, ja estic mes tranquil. Ens peguen la xarraeta es de la organització i cap a dins . Ens coloquem en la eixida, me prepare el pulsòmetre i donen la eixida. dins de lo que cap una eixida tranquil•leta, eixina i tot encara me peguen manota i me entra un poquet de aigua en el ull dret per el que respire. Pense mes avant me trac el aigua pero ho intente cuan pasem per les bolles grogues i comencen a encasar-me per darrere. I continue i au!!!! Arribem a la primera bolla roja i la pase be, me trove molt be en un ritme tranquil per afrontar el 750 restants, quan menos me done comte ja estava aplegant i me trobava molt be. Faig la transició i ai estaven totes les dones animant i el meu xiquet supose que dormint,jejeje. Be puje a la bici ahi estava Borre donant ànims i continue agarre el gel mel prenc un poquet de aigua i avant tinc un grupet davant començe a canviar per apretar un poquet i agafar-los i sen ix la cadena. Peu a terra me fique nerviós i no la encarava el grupet sen va i comencen a pesar-me i me cague en tot. Puje i intente remuntar un poquet i aprete les dents, agarre un grupet i intente mantindre el ritme ( que era massa fort per a mi) me acabe la botella de aigua les pulsacions a mil, me passen Jordi Crístian i Guillem crec...per la ciutat de les arts i les ciències intente tirar darrere però no puc. Me fique un ritme bo per a mi complete la primera volta li pegue trago al aquarius i se me queda en la gola junt en les pulsacions altes, me entren ganes de vomitar en això apareixen Rada, Ivan i Alex, però tinc que parar a vomitar. Tire lo que havia begut i continue. Ja me faig a la idea de acabar-ho com siga me dona igual el temps que faja, i continue el meu ritme me pose en dos mes i fem un grupet de tres, tenia molta set demane però ningú portava aigua Ja estem en la ultima volta i jo estava fundi’t no volia pensar en la transició arribem peu a terra mare de deu les cames. Començe a córrer i lo únic que volia era aigua; i ahi estava agafe dos botelles i mig caminant me tire una per damunt i el altra me la bec. Les cames no anaven; me pasa Oscar me diu que no torne a parar o intente però no puc. Començe a creuar-me amb tots i intente continuar corregent me pasa Quique me anima però ja tenia una pressió molt forta al pit i quan arribe a la altura de la meua dona prenc la decisió de abandonar (ja havia patit prou).
Desprès de pensar i reflexionar el perquè me va eixir tan mal la carrera aplegue a l conclusió, açò es com el examen de final de curs i jo estic ¡¡¡suspès!!!!
Tenia moltes expectatives ficaes per a final de temporada però el entrenament no ha sigut suficient, hi ha que estar mes entrenat, per estar mes tranquil i segur de lo que estàs fent. Eixina que no hi ha altra que entrenar molt mes i millor. I això i uns cuants consells dels veterans del club. A vore si el any que be ixen millor les coses.
P.D. Donar gracies a la meua dona que be en mi a tot i es una gran ajuda; igual que tots vosaltres que segueu de puta mare.
Crónica Quique Escrivá
Pues no se molt be com començar pero al bou.
Tenia moltes ganes de que arribarà el día del meu debut en el olímpic per vore sensacions i si realment había entrenat com deu mana.
Allí estàvem tots a la zona de transició preparant tot el material, jo el dia de abans vaig portar la bici per exina tindre menys nervis el dia de la carrera…. Ni molt menys, unfle rodes i la primera en la front reventa una de elles. Se me cau el mon als peus me fique nervios i demane ajuda, i entre Ivan, Crístian i David, me ajuden a cambiar una roda, jejeje. Jo no había canviat mai ninguna.
Be primer problemeta solucionat, ens anem cap a la eixida de natació, fem una pisaeta abans, ja estic mes tranquil. Ens peguen la xarraeta es de la organització i cap a dins . Ens coloquem en la eixida, me prepare el pulsòmetre i donen la eixida. dins de lo que cap una eixida tranquil•leta, eixina i tot encara me peguen manota i me entra un poquet de aigua en el ull dret per el que respire. Pense mes avant me trac el aigua pero ho intente cuan pasem per les bolles grogues i comencen a encasar-me per darrere. I continue i au!!!! Arribem a la primera bolla roja i la pase be, me trove molt be en un ritme tranquil per afrontar el 750 restants, quan menos me done comte ja estava aplegant i me trobava molt be. Faig la transició i ai estaven totes les dones animant i el meu xiquet supose que dormint,jejeje. Be puje a la bici ahi estava Borre donant ànims i continue agarre el gel mel prenc un poquet de aigua i avant tinc un grupet davant començe a canviar per apretar un poquet i agafar-los i sen ix la cadena. Peu a terra me fique nerviós i no la encarava el grupet sen va i comencen a pesar-me i me cague en tot. Puje i intente remuntar un poquet i aprete les dents, agarre un grupet i intente mantindre el ritme ( que era massa fort per a mi) me acabe la botella de aigua les pulsacions a mil, me passen Jordi Crístian i Guillem crec...per la ciutat de les arts i les ciències intente tirar darrere però no puc. Me fique un ritme bo per a mi complete la primera volta li pegue trago al aquarius i se me queda en la gola junt en les pulsacions altes, me entren ganes de vomitar en això apareixen Rada, Ivan i Alex, però tinc que parar a vomitar. Tire lo que havia begut i continue. Ja me faig a la idea de acabar-ho com siga me dona igual el temps que faja, i continue el meu ritme me pose en dos mes i fem un grupet de tres, tenia molta set demane però ningú portava aigua Ja estem en la ultima volta i jo estava fundi’t no volia pensar en la transició arribem peu a terra mare de deu les cames. Començe a córrer i lo únic que volia era aigua; i ahi estava agafe dos botelles i mig caminant me tire una per damunt i el altra me la bec. Les cames no anaven; me pasa Oscar me diu que no torne a parar o intente però no puc. Començe a creuar-me amb tots i intente continuar corregent me pasa Quique me anima però ja tenia una pressió molt forta al pit i quan arribe a la altura de la meua dona prenc la decisió de abandonar (ja havia patit prou).
Desprès de pensar i reflexionar el perquè me va eixir tan mal la carrera aplegue a l conclusió, açò es com el examen de final de curs i jo estic ¡¡¡suspès!!!!
Tenia moltes expectatives ficaes per a final de temporada però el entrenament no ha sigut suficient, hi ha que estar mes entrenat, per estar mes tranquil i segur de lo que estàs fent. Eixina que no hi ha altra que entrenar molt mes i millor. I això i uns cuants consells dels veterans del club. A vore si el any que be ixen millor les coses.
P.D. Donar gracies a la meua dona que be en mi a tot i es una gran ajuda; igual que tots vosaltres que segueu de puta mare.
Crónica Quique Escrivá
dimecres, 14 de setembre del 2011
Crònica TRI VLC by Ivan Rodenas
Ahí va el meu punt de vista del triatló de Valencia: Després de una llarga temporada de entrenaments, de algunes mitges maratons, alguns triatlons sprint i alguna decepció com va ser el tri de antella al q no vaig poder anar per una xicoteta malaltia, ja tocava estrenar-se en la distancia olímpica. Aquesta setmana que acaba de passar ha sigut una de les mes especials de la meua vida, ja que a part de estrenar-me en aquesta distancia, el mes important es q va nàixer el meu fill Ivan, gracies al qual vaig poder descansar de la faena durant eixa setmana però també culpable de que no poguera dormir molt la nit anterior al tri, però això es un altra historia…
A les 5:15 sonà el despertador, q son!!! Crec q no vaig… no ni poc!!! A les 6 eixim cap a Valencia, aquest tri no te res q vore en els altres q havia fet, a part de la distancia, el ambient i el lloc eren especials, molta gent, tendes, grades, mare meua!!!! A les 8 es la eixida i intente arreglarmeu tot i q no s m oblide res abans de anar-me’n cap a l’aigua, mire una i altra volta però la sensació de q no ho tinc tot no se`n va, serà dels nervis. A 7:50 anem cap a l’eixida ens donen les ultimes indicacions ens desitgem sort els companys del club i a l’aigua. Jo me pose per darrere en la eixida, es el primer, no tinc pressió, soles tinc q acabar i estaré content, ja vindrà l’hora de anar apresa. Donen l’exida i a nadar, comence en un ritme prou tranquil però comence a passar gent, pense, pues no nade tan mal!!! Al moment girant el cap per a respirar veig q va algú del club al meu costat, crec q es oscar i intente anar amb ell però en la primera bolla roja el perc i ja torne anar a la meua bola. La veritat es que l’aigua no se m’en fa gens pesà. Arribe a la rampa i com si ho haguérem fet aposta eixim Alex, Rada i jo a la vegada, me pose els calcetins i les sabates i agarre la bici, tot açò sentint animar a les acompanyants del club, moltes gracies a totes. Còrrec cap a la zona de muntatge i ahí esta Borre, va menejat!!, me diu el cabró!!! Fem grup els 3, la primera volta anem turnant-mos i tirant del grup un ratet cada un pero en la segon me gire i veig q duguem darrere a prou gent i decidisc no tirar mes en tot el parcial, que els donen jeje, i ens posem darrere de uns que anaven prou be i a la marxa. Li pregunte al Rada, son 4 voltes o 3? Me diu q 4, pos fem quasi 50Km saps!!? Anem trobant-nos en gent del club, Quique, Carretero, Raul, etc.. i algú s’agarra en nosaltres. En l’ultima volta apreten un poc els del grup de davant i pegue darrere, i arribant al final me gire i veig q no venen ni Alex ni Rada, habrá passat algo? No crec, ara en la carrera a peu me desfaran el monyo al passar, vaig pensar. Me faig un gel me lleve les sabates i a la T2, ara a córrer… 10Km mareee!! La primera volta se me fa molt pesà, comença a passar-me gent per tots els costats, com corren aixina encara!!? Me passa Alex com m’esperava, i m’anima, -i Rada? Vaig pensar,- no tardarà, efectivament, ni dos minuts, me diu que se queda en mi, pa descansar un poc, però jo ja vaig massa forçat i se’n va enseguida, acabe la primera volta i comence a pensar no puc…..me faig un gel que me queda i intente animar-me….. estàs a menys de 6Km de acabar un olímpic, en mitja hora has acabat….faig la segon volta,- va queda una, ja estic ahí….i en la tercera, per fi veig la meta, ja esta!!!! Ja he acabat!!!! Que sensació!!! I açó en un olímpic, imagina’t en un IM. El mes curiós de tot açò es que estàs un bon rato patint, desitjant arribar a meta per a que s’acabe el suplici, perquè no vas a guanyar res i estàs patint debades i nomes acabar ja estàs pensant en fer un altre, per que?..... no ho se, però igual que me passa a mi crec que li passa a la majoria dels que practiquen aquest esport no? En fi soles donar la enhorabona a tots els participants del club, sobre tot als que ens han fet quedar quints per equips i a Selma que va fer un carreron al seu debut i animar a tots els q per una cosa o per altra no van poder acabar el tri, comentar que va ser un plaer compartir gran part de la carrera en Alex i Rada (encara que el “gat vell” després hem pegara la punyalà, jeje), una gran satisfacció poder acabar el meu primer olímpic i sobretot un gran orgull portar el mono del Club Triatló Carcaixent, com digueu un club ENORME.
Amunt CTC
Per cert, una puntualització, si els dos últims del club, queden per la meitat de la classificació que significa, que son roïns o que perteneixen a un club en un nivell altíssim?
dimarts, 13 de setembre del 2011
dimarts, 6 de setembre del 2011
Subscriure's a:
Missatges (Atom)