La meua primera crònica y el meu primer olímpic.
Pues no se molt be com començar pero al bou.
Tenia moltes ganes de que arribarà el día del meu debut en el olímpic per vore sensacions i si realment había entrenat com deu mana.
Allí estàvem tots a la zona de transició preparant tot el material, jo el dia de abans vaig portar la bici per exina tindre menys nervis el dia de la carrera…. Ni molt menys, unfle rodes i la primera en la front reventa una de elles. Se me cau el mon als peus me fique nervios i demane ajuda, i entre Ivan, Crístian i David, me ajuden a cambiar una roda, jejeje. Jo no había canviat mai ninguna.
Be primer problemeta solucionat, ens anem cap a la eixida de natació, fem una pisaeta abans, ja estic mes tranquil. Ens peguen la xarraeta es de la organització i cap a dins . Ens coloquem en la eixida, me prepare el pulsòmetre i donen la eixida. dins de lo que cap una eixida tranquil•leta, eixina i tot encara me peguen manota i me entra un poquet de aigua en el ull dret per el que respire. Pense mes avant me trac el aigua pero ho intente cuan pasem per les bolles grogues i comencen a encasar-me per darrere. I continue i au!!!! Arribem a la primera bolla roja i la pase be, me trove molt be en un ritme tranquil per afrontar el 750 restants, quan menos me done comte ja estava aplegant i me trobava molt be. Faig la transició i ai estaven totes les dones animant i el meu xiquet supose que dormint,jejeje. Be puje a la bici ahi estava Borre donant ànims i continue agarre el gel mel prenc un poquet de aigua i avant tinc un grupet davant començe a canviar per apretar un poquet i agafar-los i sen ix la cadena. Peu a terra me fique nerviós i no la encarava el grupet sen va i comencen a pesar-me i me cague en tot. Puje i intente remuntar un poquet i aprete les dents, agarre un grupet i intente mantindre el ritme ( que era massa fort per a mi) me acabe la botella de aigua les pulsacions a mil, me passen Jordi Crístian i Guillem crec...per la ciutat de les arts i les ciències intente tirar darrere però no puc. Me fique un ritme bo per a mi complete la primera volta li pegue trago al aquarius i se me queda en la gola junt en les pulsacions altes, me entren ganes de vomitar en això apareixen Rada, Ivan i Alex, però tinc que parar a vomitar. Tire lo que havia begut i continue. Ja me faig a la idea de acabar-ho com siga me dona igual el temps que faja, i continue el meu ritme me pose en dos mes i fem un grupet de tres, tenia molta set demane però ningú portava aigua Ja estem en la ultima volta i jo estava fundi’t no volia pensar en la transició arribem peu a terra mare de deu les cames. Començe a córrer i lo únic que volia era aigua; i ahi estava agafe dos botelles i mig caminant me tire una per damunt i el altra me la bec. Les cames no anaven; me pasa Oscar me diu que no torne a parar o intente però no puc. Començe a creuar-me amb tots i intente continuar corregent me pasa Quique me anima però ja tenia una pressió molt forta al pit i quan arribe a la altura de la meua dona prenc la decisió de abandonar (ja havia patit prou).
Desprès de pensar i reflexionar el perquè me va eixir tan mal la carrera aplegue a l conclusió, açò es com el examen de final de curs i jo estic ¡¡¡suspès!!!!
Tenia moltes expectatives ficaes per a final de temporada però el entrenament no ha sigut suficient, hi ha que estar mes entrenat, per estar mes tranquil i segur de lo que estàs fent. Eixina que no hi ha altra que entrenar molt mes i millor. I això i uns cuants consells dels veterans del club. A vore si el any que be ixen millor les coses.
P.D. Donar gracies a la meua dona que be en mi a tot i es una gran ajuda; igual que tots vosaltres que segueu de puta mare.
Crónica Quique Escrivá
Pues no se molt be com començar pero al bou.
Tenia moltes ganes de que arribarà el día del meu debut en el olímpic per vore sensacions i si realment había entrenat com deu mana.
Allí estàvem tots a la zona de transició preparant tot el material, jo el dia de abans vaig portar la bici per exina tindre menys nervis el dia de la carrera…. Ni molt menys, unfle rodes i la primera en la front reventa una de elles. Se me cau el mon als peus me fique nervios i demane ajuda, i entre Ivan, Crístian i David, me ajuden a cambiar una roda, jejeje. Jo no había canviat mai ninguna.
Be primer problemeta solucionat, ens anem cap a la eixida de natació, fem una pisaeta abans, ja estic mes tranquil. Ens peguen la xarraeta es de la organització i cap a dins . Ens coloquem en la eixida, me prepare el pulsòmetre i donen la eixida. dins de lo que cap una eixida tranquil•leta, eixina i tot encara me peguen manota i me entra un poquet de aigua en el ull dret per el que respire. Pense mes avant me trac el aigua pero ho intente cuan pasem per les bolles grogues i comencen a encasar-me per darrere. I continue i au!!!! Arribem a la primera bolla roja i la pase be, me trove molt be en un ritme tranquil per afrontar el 750 restants, quan menos me done comte ja estava aplegant i me trobava molt be. Faig la transició i ai estaven totes les dones animant i el meu xiquet supose que dormint,jejeje. Be puje a la bici ahi estava Borre donant ànims i continue agarre el gel mel prenc un poquet de aigua i avant tinc un grupet davant començe a canviar per apretar un poquet i agafar-los i sen ix la cadena. Peu a terra me fique nerviós i no la encarava el grupet sen va i comencen a pesar-me i me cague en tot. Puje i intente remuntar un poquet i aprete les dents, agarre un grupet i intente mantindre el ritme ( que era massa fort per a mi) me acabe la botella de aigua les pulsacions a mil, me passen Jordi Crístian i Guillem crec...per la ciutat de les arts i les ciències intente tirar darrere però no puc. Me fique un ritme bo per a mi complete la primera volta li pegue trago al aquarius i se me queda en la gola junt en les pulsacions altes, me entren ganes de vomitar en això apareixen Rada, Ivan i Alex, però tinc que parar a vomitar. Tire lo que havia begut i continue. Ja me faig a la idea de acabar-ho com siga me dona igual el temps que faja, i continue el meu ritme me pose en dos mes i fem un grupet de tres, tenia molta set demane però ningú portava aigua Ja estem en la ultima volta i jo estava fundi’t no volia pensar en la transició arribem peu a terra mare de deu les cames. Començe a córrer i lo únic que volia era aigua; i ahi estava agafe dos botelles i mig caminant me tire una per damunt i el altra me la bec. Les cames no anaven; me pasa Oscar me diu que no torne a parar o intente però no puc. Començe a creuar-me amb tots i intente continuar corregent me pasa Quique me anima però ja tenia una pressió molt forta al pit i quan arribe a la altura de la meua dona prenc la decisió de abandonar (ja havia patit prou).
Desprès de pensar i reflexionar el perquè me va eixir tan mal la carrera aplegue a l conclusió, açò es com el examen de final de curs i jo estic ¡¡¡suspès!!!!
Tenia moltes expectatives ficaes per a final de temporada però el entrenament no ha sigut suficient, hi ha que estar mes entrenat, per estar mes tranquil i segur de lo que estàs fent. Eixina que no hi ha altra que entrenar molt mes i millor. I això i uns cuants consells dels veterans del club. A vore si el any que be ixen millor les coses.
P.D. Donar gracies a la meua dona que be en mi a tot i es una gran ajuda; igual que tots vosaltres que segueu de puta mare.
Crónica Quique Escrivá
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada