Cursa del Neandertal (Capellades) 16 km - 24 d'octubre de 2010

Després d´un estiu prou calmat comence a entrenar a mitjans de Setembre marcant-me una carrereta de muntanya que pintaba prou bé i a més es feia en Capellades, el poble on visc actualment.

Son les 7 del matí m´alce del llit i faig un esmorçaret lleugeret m´esperen 16km de muntanya capelladina ( ni un plà, tot és o amunt o cap a baix) ixc de casa i pasejant arribe a La Font Cuitora paratge molt bonic situat al mateix Capellades...arribe i trobe molts coneguts i molt d´ambient...pareixia que no però les maquines no fallen i es que ací al principat de Catalunya hi ha un nivell barbaro en totes les modalitats esportives, tant triatlons, duatlons com curses de muntanya, cal recordar que el Kilian Jornet actual campió del món de curses de muntanya és català.

Una miqueta d´escalfament i a les 9 sona el cohet...ale comença la batalla...la veritat es que m´ho havia agafat com un entrenament, a més no havia fet moltes curses de muntanya i la meva forma física encara no és la millor ( estamos trabajando en ello)... ixc al costat del meu amic Ivan O. que és genètica pura, menos mal que s´ha dixat l´hoquei patins i no entrena molt si no el malparit li fa la ralla al mig a la elite.... comencem a pujar a munt i ens arreém 40 minuts sense parar de pujar i l´ultima pujada era tan empinada que casi tocaves el nas a terra..arribe dalt i els quadriceps estan apunt de rebentar-me els note super durs....comença la diversió..baixar com una cabra...vaig disfrutar com un xiquet....a tota velocitat cap a baix..corriols, camins estrets, fang...i vas pensant: - que bé m´ho estic pasant ara quan toque tornar a pujar vas a flipar. I efectivament toquem algun plà i enseguideta cap a dalt altra volta... -"vinga que quan arribeu dalt de la serra ja es tot cap abaix fins al final" ens diuen els de l´organització. I efectivament ultima pujada infernal i cap a baix....botant de pedra en pedra per dins d´un barranquet a muerte...ja ho tenim ja s´escolta a l´speaker i la musiqueta...estic arribant a la meta i senc: - ara arriba l´Ignasi Cerdà del Club Triatló Carcaixent amb el dorsal 37.....i m´unfle tant de l´emoció que casi no pase per la meta jejejejei això que he quedat per la meitat com sempre jejeje ...

i ale un altra batallà al sac i en ganes de més rocknrola.jejeje
quina serà la pròxima? Cros dels Monjos, Mitja maratò de Terrasa? no ho se però la moral i la motivació estàn pels nuvols.....( sense presa però sense pausa)

Visca el CTC i el seu escamot intinerant!!!!

Ignasi