7 del matí Marti, Ximo i un servidor rumb a Pinedo! Arribem i aparquem de seguida, comencen els primers nervis. Arrepleguem el dorsal i de reüll mire a allò que tant de pànic li tinc... El mar. Bé, pareix calmat, em quede un poc mes tranquil. Ara a muntar bicis i preparar-ho tot. Ens n'anem direcció a boxs, deixem les bicis i veiem que hi ha molt poc espai i sense calaixos, deixant el material en terra. Jo decidisc deixar-ho damunt de la motxilla i ve el de l'organització i em diu que no puc deixar motxilles, així que fóra motxilla. Ens posem el trage de neopré i cap al mar. Abans d'eixir de boxs ‘merda m’ha caigut el gorro i no el trobe’. Vaig corrent a buscar-lo, no estava, em pose més nerviós, fins que em done compte que un organitzador porta un en la butxaca. Li pregunte, i efectivament era el meu! Ara si, foto i cap a la platja.
Anant cap a la platja vam veure que hi havia molta distància de la platja a boxs i el camí amb un poc de pedra, en fi que se li anava fer? A seguir. Comencem a estirar, Ximo es fica a nadar un poc, jo simplement fique els peus i a calfar. L'aigua es veu prou calmada, però jo sabia que no ens anàvem a portar bé. Ens criden i ens reunixen, ens expliquen el trajecte de natació i ens situem en la línia d'eixida dels últims i "meeeec" COMENCEM!
Fins a la primera bolla fatal. En la meua vida havia rebut tant, fins al punt d'haver de parar, engolint molta aigua, desastrós. Arribem a la primera bolla i em situe per fora, comence a nadar bé, inclús avançant i tot, en res ja estava en la segona bolla, espectacular. De la segona bolla cap a l'eixida una altra vegada fatal, primer em desvie moltíssim i quan em pose en el grup "ala" a engolir més aigua. Per fi isc de l'aigua i res mes eixir sent que em criden, em gire i era Ximo. Anem cap a boxs i veig a Marti llevant-se el traje, em pose contentíssim. Per que em done compte que els meus companys estaven igual de mal que jo nadant! jajajaja!
Comence a llevar-me el traje, veig que no em trobe gens bé, havia engolit molta aigua, i comence a vomitar. De sobte se'm va l'alegria, li dic a Ximo que seguisca ell que intentaria agafar-lo. Pareix que em trobe millor, així que agarre la bici i amb una ràbia immensa em pose a pedalejar com un boig. Veig a Ximo i el cride: Anem Ximo seguix-me! Comence a tirar, després tira ell. Veiem un grup davant, i em diu: Cal agafar-los. Així que comence a tirar i els agafem, ens posem a roda, i a agafar forces. Jo volia més. Ens creuem amb un grup i veig a Marti i a 300 metres una redona, i pense: Tenim que agafar-lo!
Comence avançar i li dic al què estava tirant en eixe moment que havíem d'anar a per eixe grup. Comence a tirar del meu grup, estava eufòric sense pensar que em quedaven 15 Km . Em donava tot igual, després d'uns 3 Km . em relleva el xaval cridant: Anem!! Jo tot emocionat darrere d'ell, que per cert se n'anava súper bé, media quasi 2 metres .A l'estona ja véiem al grup de Marti a 300 metres , veig que el xaval va abaixant el ritme i em pose a tirar jo cridant-li: Va que ja els tenim!! Em dóna per mirar el contakilómetres i no m'ho creia ni jo: 43 Km i tirant de 7 persones? Impresionant. L'emoció era tanta que agarre al grup de Marti i em trobava tan bé, que no em pose a roda, si no comence avançar. Serien uns 7 més, però quan arribe als primers m'ho pense millor i em pose a roda, encara faltaven uns 7 Km .Amb eixe grup fins al final, fent relleus i a un ritme bo. A la fi arribem al Km. 23, amb una mitja de 32´9. Cap a boxs i transició. Ximo una transició súper ràpida, Marti ix abans que jo i em pose a córrer.
Comence a un ritme bo, però veia a Marti i volia agafar-lo, així que decidisc pujar. Em trobava còmode i seguisc a eixe ritme. Em pose davant d'ell, però en el Km. 3 més o menys, em comença a entrar flat, note que ja no és el mateix ritme. M'avança Marti i m'anima, però no podia, veia com a poc a poc s'anava allunyant. Al final arribe a meta, i veig el temps 1:16.
Objectiu complit! Sabia que podia arribar 10 minuts abans que a Gandia. Satisfet no... El següent.
Agraïments:
Als meus companys de hui: Ximo i Marti per que m'ho he passat en gran i hem estat junts de principi a fi. A tota la gent del club que em dóna consells i m'ajuda en cada entrenament per a que em supere competició a competició. "Les carreres es guanyen a l'hivern."
I en especial a la meua dona Sara, que pese no trobar-se del tot bé, ha volgut vindre i animar-me com sempre. Recolzant-me i donant-me ànims no sols en competicions si no sempre que ho necessite. Gràcies Sara sense tu no seria possible. Et vull.
