Des de que faig triatlons he escoltat i llegit que a Fuente Alamo hi ha que anar, que és un tri diferent, de referència a nivel nacional perque van el millors però sobretot per l´atenció que rep el triatleta. L´any pasat em vaig quedar en les ganes però enguany no volia quedar-me en casa. Tant és així que les 1.000 places s´esgotaren en 25 minuts.
Ara que ja ha pasat puc dir que tot el que havia sentit era cert, que el ambient és espectacular. No cabiem quasi en el pavellò municipal aon dormiem en colchonetes. L´organització ens donà de desdejunyar, dinar i sopar, i després montà una entrega de premis molt xula amb la seua discomòvil final. Un gran cap de setmana que a més a més puguerem disfrutar amb els compannys del C.E.C. Antella i amb Jordi Pascual del Diablillos de Rivas, que a la postre quedà el 11 en categoria èlit.
Pel que fa a la meua carrera. La natació va ser molt dura pel fort oleatge i al principi en va entrar ansietat amb lo que no podia respirar com cal i agafar un ritme estable. Una volta em vaig adaptar al media tan ostil en el que estavem ja vaig nadar com cal. La bici era molt divertida pujant un port nomes eixir de boxes de 11km però que al portar el aire de cul no es va fer molt pesat i vaig adelantar a prou gent, encara que a mi tambè. Una volta vam baixar el port formaren un grupet de 5 persones que anavem donant relleus amb fluidesa i bona velocitat mitja. I la carrera a peu un desastre, sols eixir de la zona de boxes notava com tenia la panxa unflà de tanta aigua que havia tragat i m´entrà flato, a pesar d´això vaig apretar les dents i vaig correr en dignitat fins el km.3 en el que vaig reventar definitament, i vaig perdre algunes posicions.
Lo dit, al any que be a vore si fem més colla encara perque val molt la pena.
Guille.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada