En el Super del del dilluns pasat feren un resum del tri de València i mostraren algunes fotos i la clasificació. Cristian està en la portada el quart del grup i Claudio el tercer. Vos deixem el document gràfic.
dijous, 15 de setembre del 2011
Cristian en portada del Super i Claudio en pàgines interiors
En el Super del del dilluns pasat feren un resum del tri de València i mostraren algunes fotos i la clasificació. Cristian està en la portada el quart del grup i Claudio el tercer. Vos deixem el document gràfic.
Quique Escriva ens conta el seu debut en el TRI VLC en un olímpic
La meua primera crònica y el meu primer olímpic.
Pues no se molt be com començar pero al bou.
Tenia moltes ganes de que arribarà el día del meu debut en el olímpic per vore sensacions i si realment había entrenat com deu mana.
Allí estàvem tots a la zona de transició preparant tot el material, jo el dia de abans vaig portar la bici per exina tindre menys nervis el dia de la carrera…. Ni molt menys, unfle rodes i la primera en la front reventa una de elles. Se me cau el mon als peus me fique nervios i demane ajuda, i entre Ivan, Crístian i David, me ajuden a cambiar una roda, jejeje. Jo no había canviat mai ninguna.
Be primer problemeta solucionat, ens anem cap a la eixida de natació, fem una pisaeta abans, ja estic mes tranquil. Ens peguen la xarraeta es de la organització i cap a dins . Ens coloquem en la eixida, me prepare el pulsòmetre i donen la eixida. dins de lo que cap una eixida tranquil•leta, eixina i tot encara me peguen manota i me entra un poquet de aigua en el ull dret per el que respire. Pense mes avant me trac el aigua pero ho intente cuan pasem per les bolles grogues i comencen a encasar-me per darrere. I continue i au!!!! Arribem a la primera bolla roja i la pase be, me trove molt be en un ritme tranquil per afrontar el 750 restants, quan menos me done comte ja estava aplegant i me trobava molt be. Faig la transició i ai estaven totes les dones animant i el meu xiquet supose que dormint,jejeje. Be puje a la bici ahi estava Borre donant ànims i continue agarre el gel mel prenc un poquet de aigua i avant tinc un grupet davant començe a canviar per apretar un poquet i agafar-los i sen ix la cadena. Peu a terra me fique nerviós i no la encarava el grupet sen va i comencen a pesar-me i me cague en tot. Puje i intente remuntar un poquet i aprete les dents, agarre un grupet i intente mantindre el ritme ( que era massa fort per a mi) me acabe la botella de aigua les pulsacions a mil, me passen Jordi Crístian i Guillem crec...per la ciutat de les arts i les ciències intente tirar darrere però no puc. Me fique un ritme bo per a mi complete la primera volta li pegue trago al aquarius i se me queda en la gola junt en les pulsacions altes, me entren ganes de vomitar en això apareixen Rada, Ivan i Alex, però tinc que parar a vomitar. Tire lo que havia begut i continue. Ja me faig a la idea de acabar-ho com siga me dona igual el temps que faja, i continue el meu ritme me pose en dos mes i fem un grupet de tres, tenia molta set demane però ningú portava aigua Ja estem en la ultima volta i jo estava fundi’t no volia pensar en la transició arribem peu a terra mare de deu les cames. Començe a córrer i lo únic que volia era aigua; i ahi estava agafe dos botelles i mig caminant me tire una per damunt i el altra me la bec. Les cames no anaven; me pasa Oscar me diu que no torne a parar o intente però no puc. Començe a creuar-me amb tots i intente continuar corregent me pasa Quique me anima però ja tenia una pressió molt forta al pit i quan arribe a la altura de la meua dona prenc la decisió de abandonar (ja havia patit prou).
Desprès de pensar i reflexionar el perquè me va eixir tan mal la carrera aplegue a l conclusió, açò es com el examen de final de curs i jo estic ¡¡¡suspès!!!!
Tenia moltes expectatives ficaes per a final de temporada però el entrenament no ha sigut suficient, hi ha que estar mes entrenat, per estar mes tranquil i segur de lo que estàs fent. Eixina que no hi ha altra que entrenar molt mes i millor. I això i uns cuants consells dels veterans del club. A vore si el any que be ixen millor les coses.
P.D. Donar gracies a la meua dona que be en mi a tot i es una gran ajuda; igual que tots vosaltres que segueu de puta mare.
Crónica Quique Escrivá
Pues no se molt be com començar pero al bou.
Tenia moltes ganes de que arribarà el día del meu debut en el olímpic per vore sensacions i si realment había entrenat com deu mana.
Allí estàvem tots a la zona de transició preparant tot el material, jo el dia de abans vaig portar la bici per exina tindre menys nervis el dia de la carrera…. Ni molt menys, unfle rodes i la primera en la front reventa una de elles. Se me cau el mon als peus me fique nervios i demane ajuda, i entre Ivan, Crístian i David, me ajuden a cambiar una roda, jejeje. Jo no había canviat mai ninguna.
Be primer problemeta solucionat, ens anem cap a la eixida de natació, fem una pisaeta abans, ja estic mes tranquil. Ens peguen la xarraeta es de la organització i cap a dins . Ens coloquem en la eixida, me prepare el pulsòmetre i donen la eixida. dins de lo que cap una eixida tranquil•leta, eixina i tot encara me peguen manota i me entra un poquet de aigua en el ull dret per el que respire. Pense mes avant me trac el aigua pero ho intente cuan pasem per les bolles grogues i comencen a encasar-me per darrere. I continue i au!!!! Arribem a la primera bolla roja i la pase be, me trove molt be en un ritme tranquil per afrontar el 750 restants, quan menos me done comte ja estava aplegant i me trobava molt be. Faig la transició i ai estaven totes les dones animant i el meu xiquet supose que dormint,jejeje. Be puje a la bici ahi estava Borre donant ànims i continue agarre el gel mel prenc un poquet de aigua i avant tinc un grupet davant començe a canviar per apretar un poquet i agafar-los i sen ix la cadena. Peu a terra me fique nerviós i no la encarava el grupet sen va i comencen a pesar-me i me cague en tot. Puje i intente remuntar un poquet i aprete les dents, agarre un grupet i intente mantindre el ritme ( que era massa fort per a mi) me acabe la botella de aigua les pulsacions a mil, me passen Jordi Crístian i Guillem crec...per la ciutat de les arts i les ciències intente tirar darrere però no puc. Me fique un ritme bo per a mi complete la primera volta li pegue trago al aquarius i se me queda en la gola junt en les pulsacions altes, me entren ganes de vomitar en això apareixen Rada, Ivan i Alex, però tinc que parar a vomitar. Tire lo que havia begut i continue. Ja me faig a la idea de acabar-ho com siga me dona igual el temps que faja, i continue el meu ritme me pose en dos mes i fem un grupet de tres, tenia molta set demane però ningú portava aigua Ja estem en la ultima volta i jo estava fundi’t no volia pensar en la transició arribem peu a terra mare de deu les cames. Començe a córrer i lo únic que volia era aigua; i ahi estava agafe dos botelles i mig caminant me tire una per damunt i el altra me la bec. Les cames no anaven; me pasa Oscar me diu que no torne a parar o intente però no puc. Començe a creuar-me amb tots i intente continuar corregent me pasa Quique me anima però ja tenia una pressió molt forta al pit i quan arribe a la altura de la meua dona prenc la decisió de abandonar (ja havia patit prou).
Desprès de pensar i reflexionar el perquè me va eixir tan mal la carrera aplegue a l conclusió, açò es com el examen de final de curs i jo estic ¡¡¡suspès!!!!
Tenia moltes expectatives ficaes per a final de temporada però el entrenament no ha sigut suficient, hi ha que estar mes entrenat, per estar mes tranquil i segur de lo que estàs fent. Eixina que no hi ha altra que entrenar molt mes i millor. I això i uns cuants consells dels veterans del club. A vore si el any que be ixen millor les coses.
P.D. Donar gracies a la meua dona que be en mi a tot i es una gran ajuda; igual que tots vosaltres que segueu de puta mare.
Crónica Quique Escrivá
dimecres, 14 de setembre del 2011
Crònica TRI VLC by Ivan Rodenas
Ahí va el meu punt de vista del triatló de Valencia: Després de una llarga temporada de entrenaments, de algunes mitges maratons, alguns triatlons sprint i alguna decepció com va ser el tri de antella al q no vaig poder anar per una xicoteta malaltia, ja tocava estrenar-se en la distancia olímpica. Aquesta setmana que acaba de passar ha sigut una de les mes especials de la meua vida, ja que a part de estrenar-me en aquesta distancia, el mes important es q va nàixer el meu fill Ivan, gracies al qual vaig poder descansar de la faena durant eixa setmana però també culpable de que no poguera dormir molt la nit anterior al tri, però això es un altra historia…
A les 5:15 sonà el despertador, q son!!! Crec q no vaig… no ni poc!!! A les 6 eixim cap a Valencia, aquest tri no te res q vore en els altres q havia fet, a part de la distancia, el ambient i el lloc eren especials, molta gent, tendes, grades, mare meua!!!! A les 8 es la eixida i intente arreglarmeu tot i q no s m oblide res abans de anar-me’n cap a l’aigua, mire una i altra volta però la sensació de q no ho tinc tot no se`n va, serà dels nervis. A 7:50 anem cap a l’eixida ens donen les ultimes indicacions ens desitgem sort els companys del club i a l’aigua. Jo me pose per darrere en la eixida, es el primer, no tinc pressió, soles tinc q acabar i estaré content, ja vindrà l’hora de anar apresa. Donen l’exida i a nadar, comence en un ritme prou tranquil però comence a passar gent, pense, pues no nade tan mal!!! Al moment girant el cap per a respirar veig q va algú del club al meu costat, crec q es oscar i intente anar amb ell però en la primera bolla roja el perc i ja torne anar a la meua bola. La veritat es que l’aigua no se m’en fa gens pesà. Arribe a la rampa i com si ho haguérem fet aposta eixim Alex, Rada i jo a la vegada, me pose els calcetins i les sabates i agarre la bici, tot açò sentint animar a les acompanyants del club, moltes gracies a totes. Còrrec cap a la zona de muntatge i ahí esta Borre, va menejat!!, me diu el cabró!!! Fem grup els 3, la primera volta anem turnant-mos i tirant del grup un ratet cada un pero en la segon me gire i veig q duguem darrere a prou gent i decidisc no tirar mes en tot el parcial, que els donen jeje, i ens posem darrere de uns que anaven prou be i a la marxa. Li pregunte al Rada, son 4 voltes o 3? Me diu q 4, pos fem quasi 50Km saps!!? Anem trobant-nos en gent del club, Quique, Carretero, Raul, etc.. i algú s’agarra en nosaltres. En l’ultima volta apreten un poc els del grup de davant i pegue darrere, i arribant al final me gire i veig q no venen ni Alex ni Rada, habrá passat algo? No crec, ara en la carrera a peu me desfaran el monyo al passar, vaig pensar. Me faig un gel me lleve les sabates i a la T2, ara a córrer… 10Km mareee!! La primera volta se me fa molt pesà, comença a passar-me gent per tots els costats, com corren aixina encara!!? Me passa Alex com m’esperava, i m’anima, -i Rada? Vaig pensar,- no tardarà, efectivament, ni dos minuts, me diu que se queda en mi, pa descansar un poc, però jo ja vaig massa forçat i se’n va enseguida, acabe la primera volta i comence a pensar no puc…..me faig un gel que me queda i intente animar-me….. estàs a menys de 6Km de acabar un olímpic, en mitja hora has acabat….faig la segon volta,- va queda una, ja estic ahí….i en la tercera, per fi veig la meta, ja esta!!!! Ja he acabat!!!! Que sensació!!! I açó en un olímpic, imagina’t en un IM. El mes curiós de tot açò es que estàs un bon rato patint, desitjant arribar a meta per a que s’acabe el suplici, perquè no vas a guanyar res i estàs patint debades i nomes acabar ja estàs pensant en fer un altre, per que?..... no ho se, però igual que me passa a mi crec que li passa a la majoria dels que practiquen aquest esport no? En fi soles donar la enhorabona a tots els participants del club, sobre tot als que ens han fet quedar quints per equips i a Selma que va fer un carreron al seu debut i animar a tots els q per una cosa o per altra no van poder acabar el tri, comentar que va ser un plaer compartir gran part de la carrera en Alex i Rada (encara que el “gat vell” després hem pegara la punyalà, jeje), una gran satisfacció poder acabar el meu primer olímpic i sobretot un gran orgull portar el mono del Club Triatló Carcaixent, com digueu un club ENORME.
Amunt CTC
Per cert, una puntualització, si els dos últims del club, queden per la meitat de la classificació que significa, que son roïns o que perteneixen a un club en un nivell altíssim?
dimarts, 13 de setembre del 2011
Subscriure's a:
Missatges (Atom)