VII Raid Andilla 3+2 - 6 de Juny de 2010

Arribem a La Pobleta per afrontar el raid d'Andilla 3+2. La prova consisteix en una cursa per equips en la que 3 corren (9 km-15.5 km- 18.5 km) i 2 fan mtb (39.5 km - 46.5 km) amb l'alicient que hi han trams en el que hi ha que anar junts fins els control de pas i el que corre la distància més llarga no ix fins que arriva el de la curta.

Amb el temps justet per posar-nos els dorsals i i els cascos ens preparem i pau i vicent es posen en linia d'eixida, una volta han eixit, ens toca als mtb's, el meu amic agus i jo sols fem que mirar les bicis dels demés, fa calor i el sol calfa, poc anava a durar, es dona l'eixida i ale a pedalejar pel poble de forma controlada per l'organització, una vegada eixim als camps comença la cosa en serio i es veu als primers començar a esprintar com es habitual en aquestes proves. Agus es trova sencer i comença a tirar fins a la primera rampa que comença a atragantar-se-li. El sol se'n va i comencem a sentir trons mentre seguíem pujant una rampa de 8 km, una volta acabem de pujar comença a ploure i es girà un airé prou fresc, estem a mes de 1000 metres d'altura i al baixar jo estic completament gelat. L'aigua passa a ser pedra i molesta prou, però pitjor es el terreny que comença a enfangar-se de mala manera i la baixà es fa prou lenta perquè les rodes van bloquejant-se fàcilment pel fang. Creuem alguns riuets amb l'aigua pels tobillos i fem rampes en la bici a peu perquè el fang s'astaca i el de davant nostre casi s'obri el cap i jo casi...

Amb tot açò arribem al control de pas del km 21, ahí ens hem de separar i cadascú que pelee per ell, em despedisc d'agus i comence la pujà forta de la prova 5km al 6.6 % de mitja en el que el fang ajudava encara mes a tindre ganes de tirar la bici a la merda i posar-me a correr, en lo fàcil que és correr...Per fi aquella pujà s'acava i arribe a l'últim pas de control en el km 30 on pare a l'avituallament sòlid, em diuen que encara tinc uns 7 km's de pujà, així que contínuem rodant per pistes amples on em done conter que les pastilles de freno se m'haviem desgastat, pense que al estar banyades la goma es desgasta antes perquè sols tenien tres setmanes, així que l'última baixada l'afronte en molta cura perquè ja portava dos bacs i casi sols frenava en el de davant, aleshores em vaig recordar de la bici de cristian de mtb que tampoc li frenava casi. en el km 42 quedava pujar una rampetatire a possar el plat menut i al no baixar veig que el fang havia saturat el desviador, aixi que en el del mig i cap amunt. Finalment arrive a meta amb unes de ganes de baixar de la bici i dutxar-me que no s'ho podeu ni imaginar, amb fang fins a les celles i deprés de més de tres hores i mitja per fer 46.5. Allí en meta estaven els meus companys d'equip corredors, els amics i Tània que la pobra, al vore que havia gent que se l'emportaven en ambulància, bicis partides, ferits, etc, es pensava que m'havia passat algo greu, trankila carinyo sols estic brut...Al final el 53 de 85 en la meua categoria i els 29 en la general per equips, tota una experiència molt divertida i molt recomanable a la gent del ctc, perquè aquest tipus de proves són per a gent guerrillera com vosaltres.

Àlex