La quebrantahuesos es provablement la marxa cicloturista més famosa de tot el territori espanyol, consta de 205km en que tens que pujar 4 ports començan per la localitat de Sabiñanigo, pasant per Jaca, i discorrent gran part de la prova per frança. Jo tenia moltes ganes de saber perqué la gent parla tant be d´esta prova, perqué participen mes de 8.000 persones de qualsevol lloc, i perqué intenten apuntar-se mes del doble, casi 16.000 cicloturistes que tenen que esperar a que te toque en un sorteig per accedir a la plaça com si fora un sorteig del gordo de Nadal.
Be, anem a la prova. El dia d´abans parlant quina roba ens ficarem, marca aigua aixi que el xubasquero imprencindible peró en estos casos sempre esperes que si cau algo d´aigua siga una cosa molt puntual. Com no, arribem en el temps justet. Si el desdejuny del hotel començava a les 5.30, nosaltres baixem a les 5.35 i sorpresa!!! estaven ja tots esmorçant. O siga que forem dels últims en arribar a Sabiñanigo, i ens coloquem practicament en la cua. El nostre hotel estava en Jaca a 15 km de l´eixida i damunt encara ens retrasem més perque Fernando no trobava la meitad de les coses. Jo previsor i com que feia fred ja de bon mati, agafe el guants llargs i el cubrebotas i pense que si després tinc calor ja meu llevaré. Quin ilus.
Comença la prova i Palau ja es fica nervios, lo que es trasllada en ritme frenètic i adelantant a tot el mon per l´esquerra, i un pelotó i a per un altre pelotó fins que arribem al km. 40 on comença el primer port. El Somport, son 19 km d´ascensió i a les primeres rampes es fica a ploure ja. La veritat es que el cel està molt peró que molt negre. Ens arrimem a un costat per a ficar-se el xubasquero i cap a dalt, el cel cada volta més negre i vejem que molta gent es torna cap enrrere ja. El port no es excesivament dur i es puja be pero la pluja no para i quan fem cim, no es veu absolutament res, la boira que hi ha es propia del mateix Londres de Mr. Sherloc Holmes i per aixó moltisima gent pren ja la desició d´abandonar. Ens aturem una mica per parlar entre nosaltres, pufffff quin panorama, pero decidim baixar a poc a poc. La carretera està molt perillosa, sobretot al principi de la baixà que no es veu res a mes de 5m i les curves son una mica tancades. Uns kilòmetres més avant s´amplia la carretera i son rectes allargades pero no para de ploure, i et fa mal el impacte de les gotes a la cara, pero el pitjor era el fred que començavem a soportat, calats fins els osos encara ens falta molta carrera i moltes hores. De pensar-ho m´entren ganes de ficar-me a plorar. QUIN FRED!!!
Arribem al segón port, Marie Blanque, es de 9km pero els últims 4 per damunt del 10% de desnivell, sense dubte al que mes por li tinc i en el pinyo de 28 preparat ja per a quan es fique xunga la cosa. Lo bo del port es que ja no tinc tant de fred, i quan arriba lo dur la calfona es important, a 9 ó 10 km/hora, la gent no diu ni mu!!! i molts fiquen el peu a terra, encara plou. I açi Palau fa un exibició barbara; a un ciclista se li cauen les ulleres a terra peró ningú para ni el propi ciclista que no se n´adona, tots li xillen pero ningu es capaç de parar i de repent, Paco "MOLA" Palau es des-cala i agafa les ulleres, es torna a calar en un rampa de mes del 11% i s´arrima al xicon com si res per donar-li-les. IMPRESIONANT. Fem cim, a mi ja m´ha costat i Fernando i Paco van sobrats pero com que no volen anar-sen es queden en tot moment en mi. Ara baixar de nou, nooooooooo preferisc anar cara amunt que no fa tant de fred. El dits de les mans començe a tindre-les congelades i tinc que anar apretant les mans per a que circule la sang.
Cap novetat fins a Portalet, quina bellesa de port, ara tenim per davant 29km, amb algun descansillo pero sempre cara amunt. Circulem al costat d´un riu, vegent una enorme casca a un costat de la muntanya, tot verd, molt de verd, pasem per davant d´una presa, etc. Total tardem 1h50m en arrivar fins dalt, i les meus forçes han estat a punt d´estallar. Ho he pasat prou mal i em pensava que no s´acabava mai. Tots el kilòmetres estàn senyalats i a partir del km.20 del port s´ha fet durisim, no me nota els dits de les mans i encara que anem cara dalt fa molt de fred, per supost continua la pluja. Arribem al km.25, i estic una mica agobiat, tan sols falten 5km. pero es que aixó es mes que pujar Barx o Sumacarcer puffffff toca ser fort mentalment. Com estaré que Palau em demane una barrita i no soc capaç de clavar-me la mà al maillot perque no tinc gens de sensibilitat a les mans, així que li dic -Paco, para ahi i te´l agafes tu.
Fins l´últim port, Hoz de Jaca en el 180 no va parar de ploure, es a dir, des del 40 al 180km ploguent. Pasem Hoz de Jaca que son 2km. al 10% sense problemes i OOOOHHHHHH!!!! apareix el sol. Ara ja es tot terreny favorable fins a meta i quan si el sol em carregara les bateries em trobe be, molt be despres de pasar tand de fred, així que li comenta als meus companys -va cabrons anem a tirar que jo encara tinc forçes. Encara no havia dit res i la locomotora Palau a mes 40km, a relleus en algún moment de Fernanando, i fins a meta així els tres, no paravem d´agafar a pelotons pero ningú tenia collons de seguir-nos. Ferem els últims 25km a tope com si fora un triatló sprint.
Aribem a Sabiñanigo ja, quin descans, ens felicitem els tres abans de creuar la meta, hem patit lo que no està escrit. Molt i molt de fred, moltisima gent s´ha retirat perque les condicions no eren gens bones. Ara ens queda reunir-nos en el nostres acompants i a per una cervesa i el dinar. Ahi estan Maria com sempre inseparable i la familia de Paco, la dona i les dos nanes petanes, es el millor moment de la cursa. Ja tenim excusa per tornar, hi ha que fer-la un dia de sol i disfrutar-la. Al final 7h52m.
Be, anem a la prova. El dia d´abans parlant quina roba ens ficarem, marca aigua aixi que el xubasquero imprencindible peró en estos casos sempre esperes que si cau algo d´aigua siga una cosa molt puntual. Com no, arribem en el temps justet. Si el desdejuny del hotel començava a les 5.30, nosaltres baixem a les 5.35 i sorpresa!!! estaven ja tots esmorçant. O siga que forem dels últims en arribar a Sabiñanigo, i ens coloquem practicament en la cua. El nostre hotel estava en Jaca a 15 km de l´eixida i damunt encara ens retrasem més perque Fernando no trobava la meitad de les coses. Jo previsor i com que feia fred ja de bon mati, agafe el guants llargs i el cubrebotas i pense que si després tinc calor ja meu llevaré. Quin ilus.
Comença la prova i Palau ja es fica nervios, lo que es trasllada en ritme frenètic i adelantant a tot el mon per l´esquerra, i un pelotó i a per un altre pelotó fins que arribem al km. 40 on comença el primer port. El Somport, son 19 km d´ascensió i a les primeres rampes es fica a ploure ja. La veritat es que el cel està molt peró que molt negre. Ens arrimem a un costat per a ficar-se el xubasquero i cap a dalt, el cel cada volta més negre i vejem que molta gent es torna cap enrrere ja. El port no es excesivament dur i es puja be pero la pluja no para i quan fem cim, no es veu absolutament res, la boira que hi ha es propia del mateix Londres de Mr. Sherloc Holmes i per aixó moltisima gent pren ja la desició d´abandonar. Ens aturem una mica per parlar entre nosaltres, pufffff quin panorama, pero decidim baixar a poc a poc. La carretera està molt perillosa, sobretot al principi de la baixà que no es veu res a mes de 5m i les curves son una mica tancades. Uns kilòmetres més avant s´amplia la carretera i son rectes allargades pero no para de ploure, i et fa mal el impacte de les gotes a la cara, pero el pitjor era el fred que començavem a soportat, calats fins els osos encara ens falta molta carrera i moltes hores. De pensar-ho m´entren ganes de ficar-me a plorar. QUIN FRED!!!
Arribem al segón port, Marie Blanque, es de 9km pero els últims 4 per damunt del 10% de desnivell, sense dubte al que mes por li tinc i en el pinyo de 28 preparat ja per a quan es fique xunga la cosa. Lo bo del port es que ja no tinc tant de fred, i quan arriba lo dur la calfona es important, a 9 ó 10 km/hora, la gent no diu ni mu!!! i molts fiquen el peu a terra, encara plou. I açi Palau fa un exibició barbara; a un ciclista se li cauen les ulleres a terra peró ningú para ni el propi ciclista que no se n´adona, tots li xillen pero ningu es capaç de parar i de repent, Paco "MOLA" Palau es des-cala i agafa les ulleres, es torna a calar en un rampa de mes del 11% i s´arrima al xicon com si res per donar-li-les. IMPRESIONANT. Fem cim, a mi ja m´ha costat i Fernando i Paco van sobrats pero com que no volen anar-sen es queden en tot moment en mi. Ara baixar de nou, nooooooooo preferisc anar cara amunt que no fa tant de fred. El dits de les mans començe a tindre-les congelades i tinc que anar apretant les mans per a que circule la sang.
Cap novetat fins a Portalet, quina bellesa de port, ara tenim per davant 29km, amb algun descansillo pero sempre cara amunt. Circulem al costat d´un riu, vegent una enorme casca a un costat de la muntanya, tot verd, molt de verd, pasem per davant d´una presa, etc. Total tardem 1h50m en arrivar fins dalt, i les meus forçes han estat a punt d´estallar. Ho he pasat prou mal i em pensava que no s´acabava mai. Tots el kilòmetres estàn senyalats i a partir del km.20 del port s´ha fet durisim, no me nota els dits de les mans i encara que anem cara dalt fa molt de fred, per supost continua la pluja. Arribem al km.25, i estic una mica agobiat, tan sols falten 5km. pero es que aixó es mes que pujar Barx o Sumacarcer puffffff toca ser fort mentalment. Com estaré que Palau em demane una barrita i no soc capaç de clavar-me la mà al maillot perque no tinc gens de sensibilitat a les mans, així que li dic -Paco, para ahi i te´l agafes tu.
Fins l´últim port, Hoz de Jaca en el 180 no va parar de ploure, es a dir, des del 40 al 180km ploguent. Pasem Hoz de Jaca que son 2km. al 10% sense problemes i OOOOHHHHHH!!!! apareix el sol. Ara ja es tot terreny favorable fins a meta i quan si el sol em carregara les bateries em trobe be, molt be despres de pasar tand de fred, així que li comenta als meus companys -va cabrons anem a tirar que jo encara tinc forçes. Encara no havia dit res i la locomotora Palau a mes 40km, a relleus en algún moment de Fernanando, i fins a meta així els tres, no paravem d´agafar a pelotons pero ningú tenia collons de seguir-nos. Ferem els últims 25km a tope com si fora un triatló sprint.
Aribem a Sabiñanigo ja, quin descans, ens felicitem els tres abans de creuar la meta, hem patit lo que no està escrit. Molt i molt de fred, moltisima gent s´ha retirat perque les condicions no eren gens bones. Ara ens queda reunir-nos en el nostres acompants i a per una cervesa i el dinar. Ahi estan Maria com sempre inseparable i la familia de Paco, la dona i les dos nanes petanes, es el millor moment de la cursa. Ja tenim excusa per tornar, hi ha que fer-la un dia de sol i disfrutar-la. Al final 7h52m.
Guille, esta vez, al cruzar la meta, que le pediste? Un bocata de chopped? Enhorabuena otra vez....
ResponElimina