Triatló Tenis Squash 2010

Be, jo en el permís de Cristian, primer classificat de la prova i del club vos conte la meua experiència en el món del triatló en el que debutarem Adri i jo.

Lo bo es que era al costat de casa, arrivarem en temps i en la espera vam veure a la resta de participants, crec que en total erem 13, tots homens menos jo. Equipats a tope, en bici de carretera, la gent estirant i jo pensava ai mare a voras sobre tindre menos distancia arrivare la última, però la idea era participar, debutar i preparar el Triatló de la Dona de València.

Les distancies eren en homens 500 m-15km-2.5 km, i en dones 340m-10.5km-2.5km

Be arriva l´hora, tot preparat en boxes, anem a la piscina decidixen no partir-la, ens coloquem tots junts, calfem un poc, sona la botzina, i comença la guerra.

Mare meua que agobio!!!, allò era un laberint de gent un per aci, l´altre que et passa per baix, esquiva al del costat, primer trago i ja la mala llet, bo va continuem, alguna piscina més i pata que em lleva les ulleres i casi la lentilla també, que desespero, vaig estar apunt d´eixir-me'n, però vaig pensar en David i el trago que ell va pegar en Navajas i les oletes de Puçol.. vaig respirar i avant, ara lo que volia era eixir prompte d´alli.

Isc com puc, rodant tipo "león marino", a la vegada que Cristian i un altre xic, sabatilles, casco i la bici!! comencem a pegar voltes de punta a punta (tenis-eroski) i es divertit, mentres ens anima la gent i David fa fotos: en la curveta els organitzadors, David i Ali, Cristian cada vegada que passa “ale cris, molt be”, Adri meneja la careta i que sorpresa uns cotxes pitant que soles puc vore a Maria, Gema i Fanny que sen van de despedida.

Be s´acava la bici soc la primera del grup que la deixe i comence a correr a soles, en David al costat que m´acompanya en la bici i em dona aigua. Va xarrant i a mitjan recta cap al eroski m´adelanta el primer home “Cristian”, però ja ningú més, que alegria jo que pensava que seria la última…. Així que entre la segon, peró única dona en total 49.08 minuts, de lujo!!! i en ganes de fer una altre, però pensant, si la distancia mínima dels sprints es el doble de esta, que gent mes valenta la que fa tot aço….

Arrivem tots, comemtem la prova i entrega de premis: regalet als tres primers homens clasificats i a la dona casi ni la diuen es més ni regalet, els tercer classificat em deixa el seu per a fer la foto, que rateros… ja que uns dies abans de la prova vaig rebre una crida del organitzador que amablement em dien que no participara, que si era la única dona, que si em volia borrar em tornavem els diners, que quina distància volia fer, dirien a voràs esta maripili. Pero vaig confirmar que la feia i que volia provar.

Per a rematar el mati foto de grup i un bon esmorçaret.

Sols me queda AGRAIR al guanyador que em deixe contar este romanç, al meu company d´entrene que enguany ha debutat en el món de les populars, del duatló, del triatló i qui sap quin sera el seu pròxim repte, i com no al meu “personal trainning” pels consells i la paciència que dia a dia te en mi. Fins la pròxima!!!!