TRAVESIA TABARCA SANTA POLA. 4 de juliol de 2010

La travesia començava a les 7.30 del mati i els dorsals s´ha arreplegaven a partir de les 5.40, per tant tocava matinar de bo. Aquesta travesia te un rollet mistic molt xulo ja que et desplaces des d´una illa com es Tabarca fins a terra ferme en Santa Pola, i fas molts metres en alta mar i esto, doncs motiva i mola. En total la distancia que es recorre es de 5.900m.
A les 6.40 eixia la Tabarquera, que es la barqueta que ens porta fins a Tabarca. Una volta ja dalt els nostres nervis estan a flor de pell, i la es respira la tensió del moment, tots els nadadors presents mirem al mar que està prou marejat, així que si la preocupació de ser la primera vegada que anem a nadar tants metres en el mar no era prou, damunt la mar peleona per a que siga mes entretingut. Aprofitem el viatge en la tabarquera, que per cert tarda casi 45m en arribar, per untar-nos de vaselina a tope per a les rozadures.
L´eixida era des de la mateixa platja de Tabarca, la cual tenie que bordejar i despres anar ja en linea recta fins a Santa Pola. Alli estaven ja tots tres, Ricki Langa, David Garcia "el presi" i jo. Prou nerviosos i a mes l´aigua estava super gela. Jo no tenia gens de ganes de començar a nadar pero quan menys ens ho esperem sona la bocina i els 750 participants es fiquen en marxa. La tàctica de el presi i meua era que ell anarà a peus meus i anar juntes per fer la travesia o part d´ella, pero al principi hi ha molta gent, uns es creuen, una galleta d´uno que no controla i quan me gire en la segón boia per vore si estava ja l´havia perdut. Així ale, a la marxa, agafar un ritme i nadar. El primer mil es fa ràpid, i el segón també, peró del 2.000 a 3.000 me vaig agobiar prou, la mar començava a estar prou marejadeta conforme ens allunyavem de la costa, i damunt estava pisant-me tota l´estona, peró parava i no era capaç de pisar, per tant continua peró tot el ratet en ganes de pisar. Després d´intertar-ho en 3 ó 4 ocasions arribe al tres mil i vegia estava punt d´estallar-me, així que me propose no moure del lloc fins que no evacue. Tarde prou peró al fi ho aconseguisc, quina llibertat, i en eixi moment es deten davant meu el presi:

- je que fas? estas be?
- pisant i tu,
- ai nadant
- jajaja
- jajjaa
- q guay.

Decidim anar els dos junts, ell a peus i jo marcant. Recupuere les bones sensacions i el 4.000 ja esta ahi, pero la veritat es que comence a estar una mica cansat i algo fart de tant ona que no et permiteix agafar un ritme constant. Pare per comprovar que Davis me seguisca i està ahi. Ànim i a pel 5.000. Aleshores veig un grupet que porta un ritme paregut al meu i con que estic ja prou cansat muscularment vaig a buscar-lo a la meua esquerre i em fique a peus d´uns d´ells. De vegades hem gire per vore si David està i el tio continua ahi de p...... aguantant el ritme.

Per fi el 5.000, i em torne a peixar damunt, entre el sonit i l´aigua que vas tragant, per tant pare per fer les meues necesitats i David ja no estava, es veu que havia tingut que parar perque li rozava el xip i em va perdre de vista. Així que una volta finalitzat de fer pipi i visualitzant Santa Pola em fique a tirar a tot el que podia no per millorar el temps, ja que havien vingut a disfrutar, sinos perque esta fart ja de tanta aigua i nomes volia que arrivar a Santa Pola. Aleshores, faig fer els últims 900m a tot el que em permetia les meua facultats fisiques, que ja estavem prou mermades.

Quan menys em done comter ja estir a la voreta de la plata i veig a Maria i Ana que m´estant cridant, les salude i me fan unes fotillos per a la posteritat. A pasar per el arc del xip i a buscar aigua dolça i menjar. Quina fam. Ale, un altre repte aconseguit. Al minut entra David i als pocs minuts Ricki.