XII Volta a peu Gavarda - 16 d'Abril de 2012

Crònica Tri de Gandia - Xelo Solaz

Buenas: Lo prometido es deuda, como dije que en mi primer triatlon escribiría una crónica aquí esta. Cuando empece a proponerme el iniciarme en el triatlon todo el mundo me decía tu estas loca no lo vas a poder aguantar los entrenamientos son muy duros. Yo dentro de mi decía yo lo puedo hacer: En aquel momento nadie me apoyaba nadie confiaba en mi pero aun así decidí ponerme a entrenar. Por que era un reto para mi, que en poco tiempo paso a ser un desafió ,que se convirtió en un sueño poder llegar hacerlo. El destino hizo que conociera a un chico que también es triatleta, y que gracias a el que ha estado ayudándome en cada momento y compartiendo su experiencia a mi lado a sido todo mucho mas fácil. Sus ánimos y sus ganas de que yo fuera una triatleta mas, fueron el pilar que me empujo a seguir adelante con mi ilusión, entrenando juntos y compartiendo sensaciones.. Una vez mas gracias por tu ayuda y que sigamos juntos compartiendo entrenamientos, y experiencias. He pasado de ser una persona normal a pasar a ser una TRIATLETA. Me propuse debutar en Gandia por que había un super sprint, y no quería verme agobiada con una prueba de mas nivel, por si terminaba echa polvo, y no quedarme con mal sabor de boca. Semana de antes agobios, por que el neopreno me agobiaba no nadaba bien, el agua del mar muy fria, los pies sin circulación, pero yo pensaba que nada me iba a impedir me debut. Aunque eran muchas cosas las que me pasaban por la cabeza, de si lo aria bien, la salida del agua , la transición, tenia miedo a caerme ya que las ultimas salidas en bici, siempre me había pasado algo.. Dia antes sabado fui a ver a gandia los grupos de edad, ya con un nudo en el estomago, pero con ganas de mi debut de poder conseguir unos de mis sueños..

Llego el día apenas si haber dormido la noche anterior, me levante, con ganas pero asustada de si lo iba hacer bien , mi familia estaría ahí mis amigos. Llegamos y me fui a recoger el dorsal, un frio apenas era de día, eran las 7:00 de la mañana. Lo peor de los casos bajamos la bici del porta bicis nos pusimos a hincharle las ruedas y resulta que no hinchaba gracias que tenia allí a mi chico y me cambio la cubierta en 5 minutos que susto se incrementaron mis nervios en 5 minutos. Bueno todo preparado me dirijo a la transición a ponerlo todo a punto. Llega la hora de ponerse el neopreno me dolía todo , imagino que seria de los nervios, empieza a retrasarse la cosa aun mas nerviosa, nos llaman para alinearnos vamos todo el mundo . Alli , nos hacen tirarnos al agua, yo no quería tenia miedo jajaja,, pero al final me tiro. Con los nervios ni escuche la bocina de salida vi que todos empezaban a nadar y empece a nadar, mi mala suerte fue , que todo el mundo se me echaba encima no podía pasar estaba recibiendo un monton de manotazos unos cuantos tragos de agua, uff, un agobio que no me dejaba avanzar a mi marcha , y decidi empezar a nadar de espalda pensando en que ya que no me dejaban nadar a crol por que me pegaban asi por lo menos no tragaria agua. No note ni frio ni dolor de neopreno nada de nada. Termine y cuando estaba llegando a la orilla lo habia pasado tan mal, por el agobio que por dentro de mi pensaba y ahora cuando salga tengo que cojer la bici,, pero bueno sali del agua empece a correr , llegue a mi bici,, i salí corriendo todos mis miedos se habían terminado.Cuando llevaba una vuelta el gemelo izquierdo se me encogió , no podía pedalear con esa pierna solo pedaleaba con una pero pensé que nada me iba a impedir que lo terminara. Termine la bici llegue a la transición y me puse a correr como una flecha por dentro pensaba solo me queda lo ultimo y ya seré una trialeta. El correr se me dio muy bien aunque hubo un momento que me cojio flato, pero seguí sin parar, pensado que a pocos metros iba a conseguir mi sueño.

Llegue a la meta y estaba mi sobrino y lo coji en brazos y cruzamos la meta juntos, fue el mejor trofeo para mi llegar y pasarla con el en los brazos. Me senti muy animada gracias a que cuando pasaban mis padres y toda mi gente me estuvieron animando mucho..
Por fin a día de hoy he cumplido mi sueño el ser TRIATLETA, ahora a seguir entrenado duro, por que merece la pena..
Gracias a todo el mundo que confió en mi y hizo que cumpliera mi sueño..

Triatló Ciudad de Gandía - Clasificatori Campionat d'Espanya -15 d'Abril de 2012

Aquest cap de setmana del 14-15 d´abril s´ha disputat a la localitat de Gandia el primer dels 8 clasificatoris per al Campionat d´Espanya de Triatló que es realitzaran al llarg del nostre territori. Campionat d´Espanya que es celebra a la ciutat de Pontevedra els dies 14 i 15 de setembre. al ser un clasificatori és un triatló diferente ja que no competim tots alhora sino que cadascú ho fa en el seu grup d´edat i depenent dels triatles que s´apunten a la prova donen un numero mes o menys nombres de persones que es podem clasificar. Del nostre club 8 persones van anar a participar, Jaime Jorques en el grup d´edat de 25-29 entre els quals es clasificaven 19 persones. Guillermo Pérez, Jordi Beneito, Adrian Carretero i Jose Luis Marin en 30-34 anys i entraven els 37 primers. I Cristian Sebastià, Oscar Sanchís i Martí Navarro en 35-39 anys que teniem 29 plaçes reservades. A més Xelo i Sergió Cutanda disputaren una prova no federada amb una distància més curta. Tant Jaime com Guillermo havien treballat amb l´objectiu de fer una bona actuació i conseguir la tant ansiada plaça per a disputar el Campionat d´Espanya i no van fallar. De Cristian tots coneguem la seua calitat i sense major problema tambè es va clasificar quedant el 20 de la seua categoria, i la resta ho teniem un poc més complicat, si ben ve no era el seu objectiu però la sorpresa la dona Oscar que consegui entrar en la posició 28 de 29 plaçes que se li asignarem al seu grup d´edat, amb lo que la representació del CTC de components clasificats ha sigut molt alta aconseguint que 4 membres puguen disputar aquesta prova, de fet, sols el Club Tri Puçol ha aconseguit clavar més gent que nosaltres entre els club de la Comunitat Valenciana.

IV CURSA DE MUNTANYA FONT AMARGA - LES SALINES

I OUTLET-RUNNING TRAIL MOIXENT

Crònica d´Oscar Sanchis al València LD.

La meua carrera va ser esta,se pot resumir com a plaer i dolor....un mig IM es la distancia perfecta, crec que te l'aigua que toca, la bici sense drafting i la carrera a peu per molt be que arrives, sempre acava fente patir, pero te deixa acavar correguent ,es un repte dur pero humá, t'exigis entrene, pero la pots acavar tinguent una nana nomena AINA fente pasar males nits i perguent entrenes...i el tio damunt sempre en una sonrisa en la boca.....vamos que la pot fer fins al canyas,je,je...."con un par" jordi

Estes carreres sempre han sigut lluny,pero esta ha sigut a casa i les coses eren mes sencilles, anem dissabte a deixar les bicis (un dels moments que mes m'agrada d'aquest mundillo ) com sempre mirant les maquines dels demes, bones, guapes, diferents.....alguna reliquia lo que me fa pensar que no son tots tans bons,es campionat d'espanya de mitja distancia i el 65% dels competidors son de fora de valencia, lo que me fa pensar que no venen a passetjar-se i els valencians que hi han son quasi tots dels que acaven davant de mi....cosa no molt dificil,je,je, pero com a minim desde que vaig fer la primera popular l'intencio sempre ha sigut de quedar de la meitat en avant....i per a esta competicio ho veia complicat.

Dimenge....a boxes els del CTC estem separats,mola mes quan estem junts, pero aixina me posse menys nervios, ens juntem tots i anem cap a l'agua,el presi,quique i d.esteban eren els que menys havien entrenat i se li notava en la cara la tensio, ens separem als nostres caixons, sort per a tots , eixen primer els "jovenets" del ctc i el presi,cristian i jo despres.....baixem a l'aigua i jo mullanme encara els peus senc la bocina ,ultimament quan estic competint a l'aigua no se si es millor el meu nivell d'abans o el d'ara,sempre he dessitjat estar a la cola del grup encara que fora, pero es que hi han que nomes se dediquen a fer-se lloc a basa de palo i ni naden ni deixen nadar, que asco i damunt, ja nade tant be... ja,ja que pase gent i tot,pero als 500 metres me taponen altres....segurament estos se pensaven que era un duatlo esprint o algo, a la segon boya ja me desfet dels colps....pero com sempre ananmen massa cap a un costat,l'esquerre aquesta vegada i me te que rectificar un jutge i fer algun metret de mes....girem a bucar la zona de boxes...despres d'algun colp al gir me torne a anar cap a l'esquerra,tornanme a rectificar una canoa....pero passant totes les boyes per la vora fent el cami mes curt....isc d l'aigua en una castanya impressionant i algu me toca per darrere.....es el presi, la meua cara de sorpresa quan el veig....ostia que be he nadat....pense, pero per el somriure que porta se que ell,significa que no s'apretat...

La trancisio es horrible com es normal en mi 5'26", no me despase el neopre fins que arrive a la bici...arre burro,i la xaqueta de la bici en tot el temps que havia tingut no l'havia girat i banyat me va fer pelear molt....com diu cristian tot aixo es culpa meua i tant, que burro soc, em tranquil.litze i pense que queda molta carrera....agafe la bici els primers 15 minuts estic gelat,en l'aigua havia patit fred i me costa llevar-me'l...l'eixida de valencia se me fa durissima, els primers 17 km son asquerossos per el vent pero a partir d'ahi pega de costat i llevant d'alguna rafagà que es perillossa se pot rodar depressa, en sollana senc crits d'anim, me gire i veig a ivan, el salude i despres arrive a una redona on estava el meu germà,martin i paco que s'unis despres i fan algun km al meu costat animant,es la part mes comoda de la carrera, se va "facil" per damunt de 40 km/h, adelante a jordi (abans ja havia passat a quique, d.esteban i tito i piranya, ja,ja els cabrons anaven de verano azul ) el cabut de jordi estava fent una carrera tant dura sense res al cos, ja que havia estat vomitant tota la nit,enhorabona per acavar, jo no m'havera ni alçat del llit....al girar en sueca la bici se convertis en un infern....i com sempre se veia molt de draffting, pero aci es que m'apetia fer-lo inclus a mi, cada casseta dels arrossars se convertia en una trampa , ja que l'aire que t'entrava al passar-la te sacsava de costat a costat....jo si estic entrenant me'n torne a casa segur, com deia cristian qui tinguera bones sensacions en eixe moment que ho diga, al primer xalet que trove abans de sollana pare a fer un pis i menjar una barreta ja que en martxa era perillos veure i tot, al entrar en sollana veig al meu amic borre que jo sabia que no podia faltar a la cita me diu algo pero no el senc....ahi torna a pegar de costat i a volar, comence a pensar que estic fent-ho mal per que no veig a ningu del club i com diu cristian les sensacions no eren bones, al moment agarre a cristian que en eixe moment adelantava a claudio, que ja tinguerem sort que anava entrenant ,ja, ja....ahi l'are pegava a favor i tot lo dura que s'havia fet l'eixida, ahi volava marcant 50 km/h mes d'una vega...arrive a la trancisio content i veig a una sargantana que havia adelantat feia 8 km botant de la bici i adelantanme...."va amic" me diu....era cristian....me cague en tot pero com pot ser tant rapit en tot aixo,total que se possa a correr un minut i algo abans que jo....estaguent sentat canvianme pasa claudio i l'anime....no porte ni gomes en les sabatilles,me coloque les compressores, me lligue les sabatilles, tot molt professional,je,je i a correr....uuuuf que dolor,pero es el moment de la carrera que mes espere...

Me note "be" pero a cristian ja no el veig, me creue en guille "fresquet" va primer per a la meua sorpresa ( no tant sorpresa ) pero esperava vorer a Fer Cancelara, de seguida supose que no ha fet una bona natacio, al primer cono km 3'600 me creue en cristian no va mal pero molt sobrat tampoc, darrere meu ve claudio com un tir, ja que jo portava mitja de 4:08 i el tenia ahi pegat....a tot aixo per el mig anava piguiti que s'havia arreat una bici d'escandalo,el veig senceret , ahi estavem els 6 que mes haviem entrenat i mes motivats anavem, faltant jordi per els problemes que havia tingut, la primera volta la faig "comodo" a 4:11 de mitja...ahi esta la super aficio que tinguem...quin remei tenen pobretes,je,je ....ja tinc a cristian a 30"... m'alegre molt,per que estar a 5' d'ell,guile o fer es un exit per a mi,tambe es deveres que jugue en la ventaja d'estar mes entrenat que ell, i veig com adelanta a alex i al moment el passe jo, l'anime i li demane aigua, tot lo ben montat que estava el circuit de bici a peu va ser un desastre, no donaren ni un got d'isotonic ,i els avituallaments estaven prou separats, al moment agarre a cristian li dic que se posse darrere, pero crec que fa be portant el seu ritme, jo tenia dos objetius en esta carrera, baixar de les 5 h. i arrimarme a 1h30 en la mitja...per el vent i els 2 km de mes en la bici que havien eixit, sabia que lo primer era quasi impoossible, lo segon portava el ritme...pase el 10000 en 42 min.,perfecte en algo de martxe... en l'ultima volta al km 16 vaig a 4:15 de ritme....uuuuuf que dolor, ja havia marcat algun km a 4:20 pero a partir d'ahi ( jo crec que per falta d'isotonic ) me costa baixar de 4:25...anava esprintant, sabia que no marcava 1h30 pero al menys no anava a anarmen molt,tambe tenia la motivacio de tindre a guille a colp de pedra,la seua cara com la de tots a estes altures era un poema,d. esteban es un eixemple, un tio que corre molt be estava passant un calvari per a fer la pijor mitja marató de la seua vida....es lo mal del tri, els que correguem be esperem recuperar temps al crono final a peu pero sempre no passa, en canvit el que nada be ja porta eixos minuts al llom de ventaja....jo de moment quasi sempre ho aconseguisc,pero les meues carasses i bufits me costa,je,je....al final me quede a les portes dels meus objetius 5h 03'10"...i 1:31 a la mitja el 124 classificat de grups d'edat de 600 aixo esta molt be,felicite a guille i espere que cristian no haja reventat,arriva 3' min. despres, els tres hem fet un carreron....com tots el demes destacant a quique escriva i el presi que han debutat preparant-ho a mitges ja que tenien criatures que cuidar....jordi xapó

donar les gracies a paula i david que animarem molt on mes falta feia,el club de fans incondicionals,novies,pares etc.....quique ( que li vaig furtar uns calcetins per aguantar el fred abans de nadar ) ana i raul que estagueren ahi desde primera hora,marti que va estar ahi bramant tambe,als companys que estagueren en el tram ciclista i a tots els que hem compartit hores d'entrene....tinc que dir que he trovat a faltar a gent en la linea d'eixida,rada,riki,borre....companyers de moltes batalles i que espere que estiguen motivats per a altres...sobre tot l'abuelita....a sueca mes garrot....pero si fa este aire ni m'alce,avorer si s'anima mes gent del club tant ahi com a hellin,que vegent la regressió de cristian fan falta novatos per a que no quede l'ultim,ja,ja,ja....estes paraules me les tragare,no se per que,ja,ja....amunt CTC

Crònica d´Àlex Albelda al València LD.

Que bonica és la llarga distancia!!! Aquest és el pensament que cada volta tinc més clar i més des d’aquest diumenge. I és que, a diferencia de les proves curtes, en les que moltes voltes t’apuntes la mateixa setmana, aquestes proves suposen moltes hores d’entrenament, de converses en els amics, de hores pensant en que faràs o com t’eixirà…i sobretot, suposen hores de parlar després d’haver fet la prova, així que vos vaig a contar per damunt la meua experiència.

Arribem prompte a València i com ho teníem quasi tot preparat del dia anterior, estava més relaxat que altres voltes, tot i saber que anava a patir molt sabia que anava prou entrenat i l’únic segment al que li tenia més respecte era el de l’aigua, i no perquè fora una distància llarga per a mi, sinó per la temperatura de l’aigua que sols de pensar-ho m’acovardia...em col•loque el neopreno i com si els minuts volaren ja estava esperant al caixó d’eixida amb els meus companys del grup d’edad. Entrem a l’aigua i en no res donen l’eixida comence a nadar i note que em costa respirar, pense que es de la impressió de l’aigua, canvie i en conter de cada tres braçades, respire cada dos. Això em tranquil•litza i poc a poc em trovecomode, nadeagust fins que algú es creua per davant i em pega en tot l’ull. Xe tio, serà gran el mar!!! Pare a col•locar-me be les ulleres i segueixc nadant poc a poc passen les bolles i al final ixc de l’aigua i salude a l’afició. Em sent molt content, per ja no estar nadant, em donava igual el temps, sols volia que agarrar la bicicleta. Vaig a la t1 i allí esta Fernando i Quique canviant-se, ale va xiquets!!! Em lleve el neopreno però m’agarra rampa en l’abductor i m’he de sentar per a llevar-me’l, no se ni el temps que perd, però m’ho col•loque tot i cap a fora. Abans de muntar sent al meu amic Alberto que em saluda li done la ma i cap amunt. Sols eixir del circuït de la F1 veig a Quique, i em diu que ell va a la seua marxa, jo l’anime i segueixc al eixir de Valencia pase a Jordi, el pobre havia passat mala nit i no tenia bon aspecte. Continue a un ritme còmode i veig un altre equipatge del club, quan m’aprope veig que és Cristian ens saludem i a continuar peleant contra l’aire, encara que ahí bufava de costat i molestava però res comparat al que vindria després pels arrossars i ahí em vaig trobar en Claudio en qui jugarem un poc a passam tu que després et passe jo...aquestos moments foren els pitjors, vore com no pots anar més i la velocitat no passa dels 20 km/h, mental i muscularment t’agoten. En arribar a Silla el primer infern s’havia acabat, em notava en forces per anar ràpid i sols pensava que mentre durara la gasolina aniria a tope, i això vaig fer, la entra a València em va passar en un bufit i quan menos em done conter ja estava posant-me les sabatilles de córrer, ja quedava l’últim esforç...

Comence a córrer i com en els entrenes ixc ràpid però controlant, veig que les rectes no s’acaben, el circuït de córrer fou horrorós i abans d’acabar la primera volta comence a tindre molèsties en la panxa, m’entren ganes de pixar intente aguantar però al final he de parar, un minut de crono pixant i comence a córrer en això que m’adelanta Cristian diguent-me que be ho havia fet jo en la bici, jo pensava ojalatinguera una bici ara...després em passa Oscar, que va com un coet i em demana aigua li’n done i se’n va. Jo intente mantindré el ritme del principi però ja no em queden forces per a córrer ràpid, així que alce el peu, i coste lo que coste ja arribaré. Pase la segon volta en la sensació de que vaig arrastrant-me i que tots van a passar-me però el rosari de caretes dels demés no és molt millor: Guillermo agarrant-se el costat en gestos de dolor Oscar bufant que havia adelantat a Cristian, Cristian apretant les dents intentant que no se li’n anara...i així tots excepte el Presi que era l’únic per animar-nos a tots parlant, jo sols podia alçar el pulgar i gràcies...Al final gire cap a meta en una alegria inmensaperquè anava a parar de correr, allí estava l’afició xillant i sobretot Tania i ma mareque era el primer triatló que em veia, esperant a vore si estava molt reventat, efectivament ho estava però alhora molt satisfet perquè no em vaig reservar res i a estes proves uno ha d’anar en aquesta mentalitat, almenys així ho pense.

Ja per acabar en este rotllo, sols agrair a tots els que ens heu animat els dies d’abans, el dia de la cursa i després, als meus companys del CTC que cadascú al seu nivell ho va fer de categoria i com no a Tania que sempre està ahí donant-me el seu suport tant en les carreres com en les hores que li dedique a entrenar. Gràcies a tots i Amunt CTC !!!