Crònica MIM Penyagolosa by David Garcia, el president!!!

Arribarem el divendres Rafa, Diego i jo cap a les 19h a Castelló de la plana a la Fira del Corredor a pels dorsals, el xip, i la samarreta. A l'endemà haviem d'estar a les 5 del matí al Castàlia i entregar les bosses per a canviar-mos un cop arribes a meta. La història es va complicar per la nit i tot i que vam fer cas a la gent experta en la matèria i vam sopar pasta, aquesta va estar acompanyada d'unes quantes birres i un bon vi, l'ocasió s'ho mereixia...!! La conseqüència fou que anàrem a dormir a les 12'30 després d'haver-mos preparat tot el que haviem de dur a la rinyonera.A les 4'15h ja estàvem rentant-mos la cara i a l'hora prevista, encara de nit, estàvem davant del camp de futbol donant les bosses i mirant a la penya que arribava. No ho he explicat però dormiem a ca els meus tiets de Castelló que es van portar de luxe amb nosaltres. El meu cosí Marc ens va solventar tot el tema logístic. Bé, ja estàvem allí i jo pensava, on collons m'he estacat, perquè tot siga dit, em semblava que era l'únic conscient de que no anàvem gens preparats per a una prova d'aquestes característiques, de fet, no haviem fet mai més de 21km i havia estat feia 2 setmanes a Castelló de la Ribera. Però ara lamentar-se no servia de res. Als primers que vam vore van ser al Coso i un amic de Carcaixent, ens vam fer unes fotos i començà a arribar barbaritats de gent amb pintes d'estar molt forts i carregats de gels i potingues. Hi havien al voltant de 1500 participants. Cóm va dir la dona de Diego ¿"tantos gilipollas habian"?. Donen l'eixida i nosaltres per a variar pel mig endarrerits i comencem com ens va aconsellar David, al "trote gorrinero", que fou la marxa que seguirem durant tota la cursa quan podíem. Un cop deixem Castelló i agafem el GR33 es fa un embús d'aproximadament 12 minuts aturats, primer fallo de la carrera, havíem d'haver eixit més endavant, però com que queda molt per vindre tampoc li donem massa importància. Anem els tres junts i el paissatge és una passada, passem per boscos de garroferes i camins amb molta vegetació, per una cantera, per un riu...xè, una passada, però si miraves l'hora deies, mare meeeeua, encara duguem dos hores i ens queden unes 8 o 9!!! Només començar hi havia un grup amb el cartell que anàven a fer-la en 10h i jo pensava que si els seguíem i arribàrem amb ells seria una autèntica flipada, però en quan els adelantàvem un poc al cap d'una estona ja els teniem davant. Jo pensava, si aquest és el ritme de 10h no sé si vaig a poder aguantar-lo. Però tenia al Maseta que no parava d'apretar i adelantar a gent. Al 21 ens deixem a Diego i jo m'apegue al ritme de Rafa com una lapa però el cabró no parava d'adelantar per llocs impossibles i a mi em portava boig. Jo pensava, mentres pugues no deixes que se'n vaja perquè després fer el que et resta sòl serà un rollo. Però el cabró cada cop anàva més i a mi em costava el que no està escrit aguantar-li el ritme. Als avituallaments, que per cert estàven de luxe, no peràvem gaire i al de Les Useres que teniem entrepans de pernil amb formatge i tomaca se'm feu un bolic a la boca i no vaig poder menjar-me'l. Fins al 40 la cosa anàva prou bé però abans d'arribar a Xodos començà una costera bàrbara i jo ja comence a trobar-me fluix de forces. Jo mirava al Maseta i no feia més que maleir-lo a d'ell i a la seua progenitora, i li ho deia en veu alta per treure forces i poder seguir-lo. Al 50, i en vore que anàva encara mot sobrat en la pujada jo em rendisc i ens acomiadem amb una alsada de braç quan ell es gira per vore a on estic. A partir d'ahí comença el meu infern particular. Baixe el ritme i comence a caminar molt més tranquil per poder acabar la pujada, però Xodos no arribava mai. Ja es veu el poblet i comence a treure forces perquè sé que allí estan esperant-me Cris i David i només tinc ganes de vore-los. Pense amb ells en cada pas que pegue, en que m'informen de si porte bon ritme, en que em diguen si Rafa ja fa molt que ha passat per allí però sobretot en vore'ls, simplement. Em senc un crit de xica conegut que em crida, Daviiiiiiiiid, vingaaaaaa!!! A d'ella s'uneix l'inconfundible veu de David diguent-me, -màquina, vingaaa, estàs fent una carrera imopressionant-i coses per l'estil. Se m'esborrona fins al cap i quan estic a la seva altura es posen a correr amb mi un a cada costat. Quina sensació més increïble!!!! David m'explica el que em queda i que m'ho agafe en calma, que Rafa va molt sobrat i fa ja mitja hora que ha passat, em donen aigua, ens trobem amb l'avituallament i és David qui agafa la beguda per donar-me-la, em prenc un gel i em puja la moral a tope. Total queden 10km, però què 10!!!! Pel cap passa de tot, només vols que menjar-te els kilómetres però les cames ja no et responen. Jo em trobe bé però les cames no fan cas a les meues ordres, sols poden córrer en les baixades i als plans el "trote gorrinero" es resisteix. Tinc que anar intercalant, em dona ja igual el temps, sols vull arribar. Quan ja em pensava que no quedaven més avituallaments comence a tindre molta sed i li demane a un que tenia al costat un traguet i em diu que no perquè igual a d'ell li feia falta, i portava l'ampolla a tope!!! Un altre fallo nostre perquè no portàvem cap recipient per portat líquid. A falta de 3Km per a la meta hi havia un altre avituallament que per a mi és com un oasi al desert, ufff, què bo. La mateixa gent amb la que vas et va fent comentaris i et vas animant mutuament. També he de dir que quan estàvem pel km 45 se'm va caure la samarreta de màniga llarga baixant per una costera i quan em vaig donar conter va pujar un troç un que portava darrere meu per agafar-la i donar-me-la. També animava molt que gairebé durant tota la carrera anaves passant a gent i això motiva moltíssim. Últims kilómetres, la gent que està vegent-ho t'anima i et diu que ja no et queda res, que és tot baixada...i una merdaaaa, encara et trobes amb dos pujadetes que si no estàves ja prou rebentat t'acaben de rematar. Pense en que quan veja ja la meta li cridaré a Anna pel mòbil i així li ho dic en directe i sols de pensar-ho se'm posen els ulls plorosos. Però la muntanya és el que és i no hi havia cobertura, je,je. Després ho vaig parlar amb el Maseta i a d'ell li havia passat el mateix després de passar per Xodos, vore a David i Cris i trobar-se sòl en eixe moment en la muntanya a 10 km per al final. Supose que ahí teniem els sentiments a flor de pell. Comence a sentir la megafonia i les meues cames es posen a córrer fins que veig les cares de Cris, David i Maseta. Objectiu complit, l'he acabat amb 9h i 15'!!!
Gràcies a tots per moltes coses: Guillem per estar sempre ahí donant-me suport i consells, David i Cris perquè ho han viscut amb mi des del principi i no es poden ni imaginar el que va suposar vore'ls allí, als meus amics (Cristian, Dani, i un llarg etc, per estar pendents i felicitar-me), a la gent del CTC (Borre, David Estevan, Piguiti, Diego Giner, Jordi....), a Anna perquè tot i no compendre moltes coses les accepta i després les celebra amb mi i als meus companys de batalla; Diego i Rafa perquè ha estat un vertader plaer haver fet aquest repte amb ells!!! Val molt la pena!!!!