Dura no!!! durisima tampoc!!! lo següent. Així vos puc definir aquesta marxa que consistia en fer 185km amb 7 ports com podem vorer en el perfil que vos adjunte. Si damunt li sumen el calor que va fer este dissabte la prova es va convertir en un infern a on no pasaven els kilòmetres.
Començem a les 5:15 del mati quan Paco "Mola" Palau m´arreplega per carregar la bici i anar fins a Requena. En este ocasió ens falta Fernando que no ha podut vindre per confirmar el trio de la Quebranta. Pero ens acompanya Pio, un superclase en esto del ciclisme del team Alcaber. Com anem en Pio que es tot un "pro", a les 7.40 ja ens col.loquen en l´exida, quan l´hora prevista era a les 8. Aleshores hem trobe que estem davant de tot, a 5metres d´Adrian Palomares i tots el galls ciclistes, mare meua que faig jo açi.
Es dona l´eixida i com no podia ser d´un altra forma la gent ix a tope, pels carrers adoquinats de Requena amb badens i tots a muerte per col.locar-se en una poscicio, que estres pero si pareix un tri sprint. Primers kilòmetres i tot el rato a 160 pulsacions, dons no em queda encara, però vaig a aguantar al pelotò fins que arribe al primer port. I aixi anem. A Paco i Pio els he perdut nomes eixir pero ells estan en un altra batalla.
Primert port i be, segon i be, tercer i es el temible REMEDIO. Ja meu havien avisat pero LA PU......MARE que dur, un port de 6 km amb rampes constants de mes del 10%, es fa terrible. Corone, avituallament i vaig pel km99, i les sensacions que tinc son malisimes, ja no puc mes, estic cansat i sense forçes i encara no vaig ni per la mitat. Recorde el port tota la meua vida.
Primert port i be, segon i be, tercer i es el temible REMEDIO. Ja meu havien avisat pero LA PU......MARE que dur, un port de 6 km amb rampes constants de mes del 10%, es fa terrible. Corone, avituallament i vaig pel km99, i les sensacions que tinc son malisimes, ja no puc mes, estic cansat i sense forçes i encara no vaig ni per la mitat. Recorde el port tota la meua vida.
Baixant coincidisc en Martin, un amic del club que tambè va molt fundit. En pico Chulila m´he recuperat e intente pujar el port amb el pelotó en el que anava, i MEEEECCCCCC a mitad port em quede sense forçes, quin error perque ho vaig pagar mes tard. Martin es queda en ixe port i m´agafa de nou en el avituallment abans del pico Chera que el vaig fer tot a la seua roda, i arribem a l´últim port, 10km de port, en el 172. Per l´amor de Crist esto no s´acaba mai!!! Martin es te que esperar un parell de vegades perque jo m´he queda i ja no me funcionen les cames, a mes ja no se com posar-me en el bici. En lo que vull a la meua Cervelo, tinc ganes de pegar-li un bac i reventar tot el carbono, puffff, aço es mes llarg que un dia sense pà. Pero per fi coronen, gràcies a Martin que m´ha pujat fins a dalt, tan sols ens quedem 5km plan per arribar i començe a saboretjat la conquesta dels 7 pics.
Al final Pio queda 84, en Paco el 90, i Martin i jo 220 i 221 respectivament de 773 que finalitzarem la prova.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada