Crònica Half Challenge BCN-Maresme by J.Oscar

Vos conte la meua experencia a calella,com quasi tots els del club, per recorregut vaig elegir ecotrimad i que algun payasset me recorda que no vaig acavar....cosa que me va portar a calella...i que diferencia d'ambient,no en la gent que anava,que en els dos vaig disfrutar molt de la companyia,si no de com se respirava tri desde que arrivarem el divendres,organizacio i animacio....el dissabte la veritat es que no me trovava gens be de la pantxa,pero com tambe se respirava molt d'ambient a final de champions....volteta per una gran fira del corredor i deixar borsses ja en la carpa va pasar molt rapit i no estava gens nervios (excepte quan estavem al box i mirava al mar prou marejat)

La carrera: arrivem al box unflem les rodes i jo faig una de les de cristian (ja clasica meua) i me deixe les ulleres a l'hotel,menys mal que esta de matxaca oroval (gran persona,en una mala enfermetat,la que te el borre,je,je...pero gran persona) va a l'hotel en un moment i me les arrimaja estic nervioset i encara que no hi han ones se nota que hi han corrents,ens dessitgem sort i borre (que encara estava euforic de la 4ª del barça,je,je) i jo ens anem al nostre grup d'eixida....que moments de tensio,que silenci,jo me posse a "calfar" el neopre per dins i comence a suar la gota"a que me desidrate"pensava....estic prou arrere i me gire i tenia a 10 o 12 darrere de mi...."xe que hi hauran mes roins i to que jo"....sona la bocina i no se peguen ni 2 pasos,deseguida s'afona la platja,ale a remar....el primer 100 me sona super rapit (marque 1:28 despres ho veig al garmin)pero el monto s'aleja....gir als 200 i 500 m. de corrent de cara,pase a alguno(aci marque de mitja 1:53)...esquerra 100m.,esquerra i en 800 metres de corrent favorable marque a 1:45 el 100....el garmin tambe me pita cada 5 min. i quan estic nadant es en lo que mes me fixe...i a punt d'eixir me pita i jo contava 40 min. me cau el mon als peus....me lleve el gorro... i "toma" 35 min. que pujó m'entra(la mateixa que al borre quan marcava el barça ja,ja,ja) trancisio al meu estil....vaig a per la bici...i me senc al rotovato de les barraques xillar,va dir que vindria i ahi estava animant,el trove en la mirá i li alce el puny,que alegria me va entrar...agarre la bici....."uy algo no va be" la roda que acavava d'unflar estava buida,li pegue un bac a la bici,casi trenque a plorar,pero tinc tanta rabia....l gent de fora m'anima i un me diu que me tranquilice.....posse l'espuma i la roda no agarra ni forma..."ara si que s'acavat" que agonia estic passant...i al minut va unflant poc a poc,la toque i apenes esta a 5 bars,he perdut 2 minuts...tot lo que que havia nadat a fer la ma....

Puje a la bici en nomes faig que mirar la roda i parlar-li..."aguanta bonica,aguant....filla de p....."en eixe moment torne a pasar per davant de oroval i borroka,m'animem,van a la rotonda de gir que esta quasi a 2 km....eix a la N-II i a pasar gent,bufa de l'esquerra,de carai ja vaig pensant "de puta mare per a rodar quan girem en 22km"....pero clar hi havia que arrivar alli,veig de tot,que van a "passejar" ,que ho donen tot i alguno que me pasa com un tir.....algun grupet o dos de calella donanse relleus a 2 metres,despres estaven al penalty box sancionats,la veritat que l'organizacio era bona fins en aixo....estic a menys de 2 km del gir i me creue en borre ,li brame i clar a lo cristian me quede per on me creuat i calcule 7:40-8 min......ahi vaig com un tir,portava 33'5 de mitja al girar i al segon gir ja era de 35 per hora,es el km 45...torne a animar a sergio...i calcular clar.....me porta menys de 6:30,ja sabia en l'altre gir que no l'agarrava pero que si li retallaria....ja feia mes vent que la primera volta,al fer força la roda me votava i el alguna redona notavv coses rares a que no acave...el coco m'anava a mil....me creue en borre,exatament al mateix lloc...7:30....aixo com pot ser?......si que esta fort el cabro,me dona igual jo vaig be i la misio es baixar de 5 hores i si puc millorar elx....torne a rodar com un tir,aci ja pase gent plantanse....en les 4 rampes en "encanto" llevanlos les pegatines....aunque vegent les fotos de l'organizacio anava apretant les dent tot lo que podia...me fan un poc de mal les cames..."me haure passat" he marcat un parcial de 10 km quasi a 38 i un altre a 38'4.......pero no reserve al deixar la N-II per dins del poble seguisc passant gent al rawl"raul" de calella que haviem anat en les ultimes pujades passant-mos ahi m'el deixe....baixe de la bici.....2'32....estic com un bou....3 gels en caffeina i una barreta tenen la culpa...volia bessar la roda per aguantar....i una merda,marica l'ultim....

Entre a la carpa a canviarme,,soc tant inutil que avans d'agarrar el gel i la pocio magica"powerbomb" ho deixe tot dins de la borssa i no ho trove fins que li pegue un bac a tot (casco ,ulleres,unes altres sabatilles.....)....ale me posse a correr....i com sempre me senta be la tranciscio....en borroka,oroval i la gran cantitat de gent que hi ha me fan volar per baix de 4.......sioooooooo!!!!! oscar tira la carraca,me posse a 4:15 i pase a molta gent entre ells a un que me crida....."carcaixent".....me gire i li dic "escriva?" pero ja no el senc.......QUE COMODO VAIG......passant,passant i passant a gent en algun moment tenia que fer com al principi d'una popular i esquivar agent que anava en fila de 2 o 3 seguits.....ala per parlar me passa un,me posse darrere d'ell 200 metres a 3:55 i dic "ostia com va este"....clar era d'un equip de relleus...a fer la ma que me trau del punt,me creue en borre al km 4'5 meu.....me que on es i tique 7 min......ja comence a calcular el meu temps final....si ho faig a 4 me clave en 4h45.....impossible....pero a este ritme baixe de 4h50...faltem 15 km tot un mon,si en una mitja marato normal ja pots punjar....aci pot passar de tot,la calor comença a apretar.....pero jo a la meua,encada avituallament aigua,aquarius,xupla de gel ii aigua per damunt.....hi ha un pont-badem que dona prou per sac (guillem el coneix)...me torne a creuar en borre,jo arrive al mogollo de gent i ell esta eixint....la veritat que en comparacio a sueca el ambient que hi ha aci es com si estagueres en un centre comercial,alguno t'anima per el teu nom (esta al dorsal)...encara que a mi no tenen molt de temps de llegir-lo....segueix anant com un tir,je,je....li preguntea oroval que me porta borre....diu que 7 min. jo crec que menys....12,13,14...tindra rao l'abuelita(rada) que en niza se podra correr.....porte 4:18 de mitja i estic a eixe ritme encara....me torne a creuar en borre.....li he retallat va tocat,ni me saluda,pero segueix passant gent....arrive al gir del 16 m'anime queden 5 i dic com sempre aixo esta en casa....i una miel.....fa mal aire de cara en rao feia mala cara borre (hi haviem de molt pijor que ell) i jo anava tant fi....a 4:30 me costa mantindrem,pero d'ahi no puje....se m'apega un darrere,m'aguanta fins al pontet al 18....i comence a recalcular....vaig be per a baixar de 4h50 pero no puc afonarme ara,vec de tot a 2'5 de meta i me dic aixo es el final d'un duatlo sprint..."xupao"....i una miel....comencen a pegarme arcades i tinc ganes de vomitar....vaig apretant altra volta per baix de 4:20,se me pasa deseguida...senc a la gent animar,pero distorsionat....aixo si encara tinc forces per a fixarme en algun modelet de bikini que hi havia per alli exposat,je,je.....passe per davant de oroval i borroka.....flote,com disfrute,que gustet...pero apretant encara les dents per si no arrivava a 4h50....que guapa esta l'entra en dos passades per davant les grades.....no fa mal res,passe el crono,4:49:21....pegue tres passos i me mareje,me fa mal tot,demane aigua com un desesperat me la tire per damunt...vaig a l'avituallament i buscant a sergio tinc una doble alegria per que vegent el meu temps,i sense agarrar-lo se que ha baixat sobrat de 5 hores....el tio s'havia arreat un grapat d'hores entrenant asoles i tenia la seua recompensa....el trove ens abracem i ens felicitem mutuament......com diu borroka som unes putes maquines....ara quin fem?li pregunte....ell diu lo mateix que jo a elx.....NO TORNE A FER ESTO EN LA VIDA......jo no se com anira niza,pero creuar la meta.....i els dies seguents.....son especials.....


Gracies al rotovato de la ribera per vindre a bramar,a oroval que va fer apart d'un gran apoyo logistic......a tots els que m'animaren els dies d'avans i felicitat despres....al que li agrade esta distancia li acosenge que vinga a disfrutar d'una gran organizacio i un gran ambient.....aixo si he passat un fin de semana molt agust pero he trovat a faltar gent del ctc...

Video del Tri de Cullera.

És molt curtet, es tipo un anunci del que serà un resum més ampli que segur que estarà molt xulo. Ja en les imatges ix algu de nosaltres.

Half Challenge Costa BCN-Maresme - 29 de Maig de 2011

Després de un dur hivern tant a nivell físic com a nivell psicològic, amb varios amagos de no assistir al Half per la mort de ma mare per fi apleguem a Calella, dos grans amics, Oroval i Jesus i el meu amic i company de club oscar, que a falta d’uns minuts per a la fi de les inscripcions va decidir apuntar-se per a llevar-se l’espineta que li havia quedat en el Ecotrimad i poder assistir a Niza amb moltíssima mes confiança. Apleguem sobre les 21:30 deixem trastos en el hotel, per cert molt bon hotel amb piscina inclosa i anem a buscar un bar per a sopar, parlem poc de la carrera, cosa que me ve be per a oblidar-me un poc de tot el q ens espera.

El dissabte de mati ens alçem prompte, fa mal temps, isc a comprar unes cosetes i m’aplegue fins la platja a vore com estava el mar, mare meua!!esta prou mareja i dema es la carrera!!!Anem a per els dorsals, vegem la fira del corredor, açí ja se respira triatló per tots els costats, se nota que estem en un triatló diferent, l’organització un 10!!fem 20 minutets de carrera a peu per activar un poc,les sensacions no som molt bones, que poques ganes de competir!! Des de la nit anterior havia començat a fer-me mal el genoll, el mateix q l’any passat me va deixar tot el estiu sense poder fer res, no pot ser, en tot el hivern no m’ha fet mal!!!!El dia de la carrera va arrimant-se i estic molt tranquil, de vespra ens preparem les bolses que ens havien donat per a deixar els trastos per al dia de la competició, ja que en este triatló les transicions es feien dins una carpa tipo vestuaris, aplega l’hora d’anar-se’n a dormir i començe a pensar en el dia que ens espera demà.

A les 2 del matí encara estic despert!!!i a les 6 ja esta tocant el despertaor ,ens alçem tots, esmorzem, i repassem varies voltes que no se ens oblide res, tot en orden, apleguem al bike park i li pregunte a oscar si havia agarrat les ulleres i mecccc, primera cagera!!!no les portava, menos mal que venia oroval i sen va corrent al hotel a per elles,peguem una mira a les bicis, unflem les rodes i ens dirigim a la carpa, ens fiquem el neopreno, ens fem un parell de fots i anem cap a la platja, ja ho tenim ahí, no hi ha marxa arrere,mos donem la ma un parell de voltes, ixen els pro, les xiques, 2 eixides més i enseguida me toca a mi, entre en el caixo d’eixida, som casi 200 triatletes, veig a oroval me diu que tire avant però preferisc quedar-me açí darrere, sona una musiqueta que no recorde quina es i de repent es fa un silenci impressionant dins del caixo, com tots els dies m’en recorde de ma mare, me fique a plorar,passen uns segonets i MECCCCC!!!!!donen l’eixida,des de el primer metre fins el últim dels 1900 es te que nadar, fins ahí m’aplega la mala sort!!!! aplegue a la primera bolla prou rapidet, a 200 metres, continue nadant, ara toca fer 500 metres, estos se me fan un poc mes llargs, vaig còmode, aplegue a la bolla, ara toca buscar l’altra q esta a uns 100 metres,pare poc,no deixe de nadar, ara mos toca la part mes llarga, 800 metres, entre les dos bolles mes grans hi han varies xicotetes, antes d’aplegar a l’ultima xicoteta me desoriente un poc, perc uns 20 segons en tornar a la bona línea, aplegue a l’ultima bolla se m’han passat prou rapidets, sols me queden 300 metres, se me fan molt llargs,vaig a soles, veig a la gent tota a la meua dreta, m’oriente però vaig prou recte a la línea d’eixida, per fi aplegue, me lleve el neopreno, mire el rellotge crec q veig 38:12, estic marejat,veig a oroval, m’anima, just davant d’ell m’entren ganes de vomitar, aguante i entre en la carpa,esta a tope, continue en les arcaes, a voras la que monte jo açí, m’asente me canvie i pareix q me passa un poc,no m’aclarisc posant-me els calcetins, casco, dorsal, sabates i apreseta a per la bici, pareix q ja m’ha passat, agarre la bici, els primers metres me relaje un poc,anem per dins de Calella,i d repent ahí estava Borroka, me pega un crit,el salude, aprofite per a beure i per a fer-me un gel, prompte apleguem a la N-II, carretera per on es farà gran part del segment ciclista, fique el plat gran però prompte em done conter que no puc menejar-lo, supose que encara tindre les cames tocaes de la natació, decidisc posar el xicotet i mes avant ja cambiaré, poc a poc vaig trobant-me mes còmode, començe a passar a molta gent, també me passen a mi, el circuit en els primers km no aplega a ser pla com pensava, hi han 3 o 4 rampes, però molt curtes d’uns 200 o 400 metres,portem el aire en contra fins que apleguem a Mataró, primer avituallament,i per fi ara ens tocava el aire a favor,q bo!!!!al cap de uns 2 km del gir, me peguen un crit, vaig acoplat i no veig a ningu, era oscar, m’anima, no el veig, però també li pegue un crit, continue a lo meu,sempre anem els mateixos triatletes, som 4 o 5 i cada vegada passa uno davant, sempre deixant les distancies, aplegue a Calella,ja porte la mitad,avituallament, i ahí estaven oro i borroka animant i dixan-se la veu,toca un altra volta aire en contra però esta vegada me passa mes ràpid, aplegue a mataró i pràcticament me creue en oscar en el mateix punt, bona senyal pense,s e que estic anat be en la bici, aplegue al 65 i me permitisc el lujo d’esmorÇar,jejejeje,li pegue dos mosos a un bocadillet q m’havia fet, no m’entra i el tire, açò està acabant-se, aplegue al 75 i començe a pensar que me falta una mitja marató, queda molta carrera i estic apretant massa, però com diuen per ací, lo q va davant va davant!!!!entre en Calella, aprofite per a relajar-me un poc, aplegue a la transició i tracte de fer-la tot lo ràpid que puc, 46 segons!!! marque un temps de 2 hores 34 minuts en la bici, començe a córrer i des de el primer moment m’entra flato, crec q he begut massa en la bici,q n mel llevaría fins el 8 o el 9,vaig prou soltet, però tinc molèsties en els dos quàdriceps, despareixen prompte, començe a vore gent para estirant, no veig el km 1, començee a agobiarme pensant q no están marcats els km, però enseguida aplegue al km 2,vaig be,tornen a eixir-me unes llagrimetes, aplegue al 6 més o menos i me creue en oscar ens animem, va molt be, en els avituallaments trate de no parar i agarrar sempre aigua o cocacola i algun tros de taronja, famoltacalor,els peus els tinc bollint, aplegue al 10 en 45 minuts,ja estic prop de a on esta tot el jaleo, i allí estaven oroval i borroka animant-me,el rellotge de meta en eixos moments marca 4 hores 20, que realment eren 4 hores 5 minuts, si continue en este ritme podría estar sobre les 4 hores 50, continue be, me motive, tornen a animar-me, me motive, faig un pas subterrani que hi havia, me creue en oscar,me dona la ma,faig la xicoteta rampa i continue, aplegue al 12 i començe a a donar-me conter q no vaig igual, les cames no me van, nomes que tinc ganes q apleguen els avituallaments, tracte d’agarrar tot lo q puc, seré envejós!!! aplegue al punt on m’havia creuat en oscar la primera volta,i ja m’havia retallat casi 1 km. intente accelerar, la bèstia ve per darrere, però me dura 500 metros,no pare en ningun moment, però ja no porte el ritme que portava,me ixen els km sobre 4:50-5:00 que mal q vaig, estic patint molt, aplegue al 16, soles 5, intente animar-me, aplegue al 19,me queden 2, canvie el ritme, pareix q baja be, un xic me diu q vaig be,q porte bon ritme, pero no hi ha manera d’animarme, aplegue al 20,estos ultims 10 elsfaig en 48 minuts més o menos, però no hi ha manera d’animar-me, aplegue al 20, estic fundit, soles 1 més,ara no puc parar, están oro i borroka esperant a q entrem. No puc parar, comença a haver molta gent animant, passe el bike park, ja veig la meta, però antes i com en tota la carrera ahí estaven un altra volta els dos craks animant-me, gràcies,me puje la cremellera del mono,ara toca eixir guapet en la foto, últims metres, els faig caminant, disfrutant, acabe de baixar de les 5 hores en un mig ironman, estic reventat però molt content,al final 4:57:09.

Oscar enhorabona per el tiempaso que has fet i més que res per llevar-te eixa espineta q tenies des de Madrid, m’alegre q ara vajes en mes confiança a Niza.

Després de tants mesos d’entrene, amb moments molt durs, per fi soc finisher del meu segon mig ironman, gràcies a tots els membres del CTC per els vostres ànims antes de la carrera i de les vostres felicitacions després, donar les gràcies en especial a oroval i a jesus que me van acompanyar en este cap de setmana i com no a oscar,un crack, un fenómeno en tot!!! Borroka gràcies per vindre i per arrear-te la panxa de km q el vas pegar, gràcies, també donar-li les gracies a Alberto, q m’ha animat i m’ha planificat tots els entrenes de la temporada, gràcies trainer!!!!! A tots els que heu estat ahi, gracies a tots!!!!!!

Borre

Video Resumen del Ecotrimad

Vos deixe un video que ha fet l´organització d´aquest event en el que participarem fa unes setmanes, al loro en el minut 2:20 que ix Oscar d´esquenes, i en el 2:42 Cristian molt ràpidament de cara.

XII Triatló de Cullera Campionat Autonòmic - 28 de Maig de 2011

Día de hacer piña en Cullera y disfrutar de lo que más nos gusta, el triatlón...eso sí, siempre acompañados por nuestras más fieles e incansables animadoras, familiares y amigos... lo que tienen que aguantar!! GRACIAS!

Llegamos pronto pero la organización es un caos, no podemos entrar el material a boxes porque todavía están compitiendo no federados. Una vez entramos y después de organizar cada uno su box nos dirigimos a la playa a calentar, parece que el chaparrón de la noche anterior se ha llevado las medusas, aunque hay algo de oleaje. Y ahí estábamos en primera fila todo el comando del CTC, comentando sensaciones y tácticas.

MEEECC! salida, primeras collejas dentro del agua y algún sorbo que otro. El segmento parece más corto de lo normal y se pasa volando, poco a poco, empezamos a salir uno a uno. En el segmento ciclista nos juntamos primero Vicente y yo, y poco más tarde Guille y Roberto al pelotón. El circuito es corto, 4 vueltas, con muchos baches y curvas peligrosas, y para colmo la subidita al puente. Desgraciadamente Roberto tiene un accidente por culpa de otro que se le cruza y tiene que retirarse con quemaduras en brazos y piernas, una pena, pues se trataba de la vuelta a la competición de todo un élite del CTC. Por detrás vienen muy cerca y escalonados Cristian, Jordi, Claudio e Iván. Yo lo paso mal durante todo el segmento aunque aprovecho la última vuelta que la gente va más relajada para colocarme por delante y así entrar en la transición más rápido, aunque me cueste perder una zapatilla de la bici por el camino..jeje.

Intento salir rápido a pie para colocarme delante del pelotón, primeros giros, avituallamiento y ánimos de nuestra gente. Empezamos a cruzarnos entre nosotros y darnos ánimos aunque poco podíamos decirnos con la que llevábamos encima. Y sorpresa! El circuito es más largo que el del año pasado, casi 1km más, yo que pensaba que sería igual acelero hasta que me doy cuenta y tengo que bajar el ritmo, casi me da algo…Dentro del sufrimiento la llegada a meta se hace más amena con el apoyo de nuestras incondicionales.

Al final, y con caretos de reventón todos comentamos las sensaciones que hemos tenido durante la carrera, anécdotas y tiempos. Como club todo un éxito, 10º en la general autonómica y por delante de nuestros compañeros de la ribera, Trisueca, Roquette, Algemesí, Cullera i Carlet.

AMUNT CTC!

Jaime

Volta Cicloturista 7 Picos de Requena - 21 de Maig de 2011

ECOTRIMADRID 1'9km-76km-21km | Buitrago del Lozoya - 14 de maig de 2011

La prova es disputava en Buitrago del Lozoya, a 60km cap al nord de Madrid. La natació es feia en un embasament enorme i per cert ple de matorrals i runa, però molt xulo per un altra part, teniem que fer una distància de 1.900m. El recorregut ciclista a dos voltes era un autèntic trenca-cames ple de pujades i baixades però que l´entorn ho feia molt bonic per recorrer 76km, i per últim, la carrera peu que era una mitja maratò.

Primer que res, arribarem al hotel el dia d´abans per la nit, és a dir el divendres. És hora de sopar i a la porta del hotel estaba Marcel Zamora desembarcant la cabra, que a la postre va ser el guanyador i tinguerem el plaer de tornar a coincidir en ell el diumenge pel mati en l´esmorçar i aprofitarem per felicitar-lo i fer-se una foto amb ell, ah!!! i retar-lo per a Niza, ja em conegueu.

L´eixida del èlits estava prevista per les 13h, i després per grups d´edat cada 4 minuts, Paco, Oscar i Cristian a le 13:08, Àlex, Fernando i jo a les 13:12, i Vicente a les 13:16. Total que a les 10:30 del mati ja estaven a la zona de boxes i ja es pot difencia d´uns del nostres membres dos grups ben diferenciats, els tranquils: Fernando, Vicente, Àlex i un servidor, i després els asfixiats de la vida al cap davant de Cristian i seguit motl prop per Oscar i Paco que no paraven de menejar-se, de bufar, de dir que la boia està lluny, etc. La zona de boxes estava montada dins d´una piscina al costat del embasament vuida, la piscina podia tindre perfectamente uns 150m de llarg. A preparar-se el material, ultims consells als novençans i a la "cámara de llamadas". Jo tranquil com sempre, Oscar més nervios que mai, a la qual li comente - je esto es A, B i C, és a dir, nadar, bici i correr i saps de sobra fer-ho tot. Ens desitgem sort i al lio, comença la primera eixida i poc després ja ens toca al nostre grup d´edat. L´eixida es des de dins del aigua. La gent la veritat és que te un morro bestial, com faltava encara un parell de minuts per donar l´eixida i ja estavem tots dins preparats anaven tirant avant com qui no vol la cosa, casi 100m almenys adelantarem quan per fi sona la botcina. Començe a ritme tranquil, l´aigua està fresqueta però no es cap barbaritat com ens pensavem en un principi. Tots el mon està prou desperdigat per lo que la natació és tranquila però la primera boia està a 600m i no es veu gens, la qual cosa dificulta la natació ja que tens que anar mirant endavant mes vegades de les que desitjaria però arribe a esta i gir, ens tornem a juntar uns quants i li pille els peus a un que anava davant fins a l´altre gir, lo que em permitix descansar una mica. Ultims metres i l´eixida cap a boxes del aigua és una mica complicada perque està ple de matorrals i pedres, sense fer-me mal isc, i veig que tinc a Cristin a 10m, ell havia eixit 4 minuts abans, i després hem crida Paco que també havia eixit en nosaltres dos.

La transició sense complicar-me, prenc seient en terra i em pose calcetins i cap alla. Ni rastre de Paco i Crisitan que hauram sigut molt més ràpids que jo en la T1. La bici a ritmet sense apretar en les pujaes i acoplant-me en les baixaes sense més història. Pase pel primer punt de gir i veig a les xicones que estaven baix d´un pont animant a tope, ja portem la mitad i em cruce en Vicente que ja està pegat a mi i kilòmetres més avant m´agafa, xarrem un poc i se la pira. El cel estava cada cop més negre, es veu caure algun raig, es gira vent, i paaaaaaammmmmmmm!!!!!!! es trenca el cel i comença a ploure la mundial, amb graniza incluida, imagineu-se el mal que feia el granis en els braços, les gotes et molestaven als ulls, no es veia res i la bici tampoc és que frenara masa. Pense en la retida perque vaig xopat de dalt a baix i sobretot els calcetins i el que menys m´apeteix es correr ara una mitja maratò en els calcetins tant banyats i en el fred que estavem pasant en ixe moment. Però cal continuar fins la zona de boxes. En els ultims kilòmetres pareix que la pluja ens done un respir i ja no tinc tant de fres, així que decidisc que em posaré a correr i a temps de parar-me i retirar-me sempre tinc que temps. Casi entrant en boxes torne a contactar en Vicente i entrem casi junts boxes. Del fred que tinc en les mans apenes tinc tacte en els dits i no soc capaç de llevar-me les sabates abans d´entrar a la T2 i per això em vaig tindre que descalar i correr fins deixar la bici amb les bambes de ciclisme.

Com era d´esperar les runners i demes coses que tenia en la cistelleta de la T2 estàn totalments banyants. Em fique la gorreta per a que no em moleste la pluja i a correr. Apenes senc la planta del peus del fred però estic segur que un parell de kilòmetres agafaré temperatura. Eixim de la zona de boxes Vicente i jo i ens creuem en Oscar que ve en la bici i ens diu que va a retirar-se, s´havia congelat i preferia no seguir. Li dic a Vicente que em seguisca que jo anava a començar la mitja espaiet però prefereix aminorar i no forçar, així que començe la ultima part, tres voltes a un circuit, combinant asfalt en camins de terra, passant per dalt d´un pont del embasament, i en algunes pujaes que sense ser molt exigent si que fan que tingues que aminorar el teu ritme. La primera volta es fa llarga, i no para de ploure, la segon ja molt millor, m´adelanta piguiti que va molt be a peu però per a ell era la primera volta encara, i també m´adelanta Marcel Zamora que este si que va com un cuet cap a la victoria. Comence la tercera volta prou senser encara, a ritme de 4:45 mes o menys i amb pulsacions de entre 150-155 per lo que espera a falta de 3 ó 4 kms pujar el ritme. Al llarg de la mitja em creue en Cristian que va a tope com sempre super solt, en Paco mes relajat però en bona cara, i en Fernando que va patint molt en flato i dolors estomacals. Cap al km.18 decidisc pujar una mica el ritme i vaig prou be, però ja entrant en el poble que és l´ultim km començe a trobar-me fatal del estomago i damunt, ens fan creuar un pontet, pujar unes escaleres, anar per la muralla del castell i a mi se me fa llarguisim, o siga que les posicions que havia guanyat en dos kilòmetres les vaig tornar a perdre. Per fi, arribe a la meta i ahi està l´afició esperant-nos després de pasar elles i el xiquet de Cristian un "dia de perros", així que moltes gràcies a Ana, Ana Ines, Tania, Silvia, Mariet i en especial a Maria. Arribem tots i ara toca secar-se i al hotel, dutxa calenteta i a celebra-ho per ahi que ens ho meresquem tots, ha sigut un dia dur tant per als triatletes com per a les nostre parelles.

Ara ja son les 21.30 de la nit i toca gaudir de la T.3, a sopar a un mesón de categoria amb vinet, cabritillo per a tots, carajillo, xupitos de broçes i postres, ummmmmmm!!!!! Ah i el cambrer un tio de puta mare, volia que ens anarem comtents i aixi va ser, i damunt barat jijijiji. En resum, el tri ha estat de puta mare però el cap de setmana en este grup humà ha sigut molt millor, i es que em pasat tres dies genials per Madrid.

Guille