La prova es disputava en Buitrago del Lozoya, a 60km cap al nord de Madrid. La natació es feia en un embasament enorme i per cert ple de matorrals i runa, però molt xulo per un altra part, teniem que fer una distància de 1.900m. El recorregut ciclista a dos voltes era un autèntic trenca-cames ple de pujades i baixades però que l´entorn ho feia molt bonic per recorrer 76km, i per últim, la carrera peu que era una mitja maratò.
Primer que res, arribarem al hotel el dia d´abans per la nit, és a dir el divendres. És hora de sopar i a la porta del hotel estaba Marcel Zamora desembarcant la cabra, que a la postre va ser el guanyador i tinguerem el plaer de tornar a coincidir en ell el diumenge pel mati en l´esmorçar i aprofitarem per felicitar-lo i fer-se una foto amb ell, ah!!! i retar-lo per a Niza, ja em conegueu.
L´eixida del èlits estava prevista per les 13h, i després per grups d´edat cada 4 minuts, Paco, Oscar i Cristian a le 13:08, Àlex, Fernando i jo a les 13:12, i Vicente a les 13:16. Total que a les 10:30 del mati ja estaven a la zona de boxes i ja es pot difencia d´uns del nostres membres dos grups ben diferenciats, els tranquils: Fernando, Vicente, Àlex i un servidor, i després els asfixiats de la vida al cap davant de Cristian i seguit motl prop per Oscar i Paco que no paraven de menejar-se, de bufar, de dir que la boia està lluny, etc. La zona de boxes estava montada dins d´una piscina al costat del embasament vuida, la piscina podia tindre perfectamente uns 150m de llarg. A preparar-se el material, ultims consells als novençans i a la "cámara de llamadas". Jo tranquil com sempre, Oscar més nervios que mai, a la qual li comente - je esto es A, B i C, és a dir, nadar, bici i correr i saps de sobra fer-ho tot. Ens desitgem sort i al lio, comença la primera eixida i poc després ja ens toca al nostre grup d´edat. L´eixida es des de dins del aigua. La gent la veritat és que te un morro bestial, com faltava encara un parell de minuts per donar l´eixida i ja estavem tots dins preparats anaven tirant avant com qui no vol la cosa, casi 100m almenys adelantarem quan per fi sona la botcina. Començe a ritme tranquil, l´aigua està fresqueta però no es cap barbaritat com ens pensavem en un principi. Tots el mon està prou desperdigat per lo que la natació és tranquila però la primera boia està a 600m i no es veu gens, la qual cosa dificulta la natació ja que tens que anar mirant endavant mes vegades de les que desitjaria però arribe a esta i gir, ens tornem a juntar uns quants i li pille els peus a un que anava davant fins a l´altre gir, lo que em permitix descansar una mica. Ultims metres i l´eixida cap a boxes del aigua és una mica complicada perque està ple de matorrals i pedres, sense fer-me mal isc, i veig que tinc a Cristin a 10m, ell havia eixit 4 minuts abans, i després hem crida Paco que també havia eixit en nosaltres dos.
La transició sense complicar-me, prenc seient en terra i em pose calcetins i cap alla. Ni rastre de Paco i Crisitan que hauram sigut molt més ràpids que jo en la T1. La bici a ritmet sense apretar en les pujaes i acoplant-me en les baixaes sense més història. Pase pel primer punt de gir i veig a les xicones que estaven baix d´un pont animant a tope, ja portem la mitad i em cruce en Vicente que ja està pegat a mi i kilòmetres més avant m´agafa, xarrem un poc i se la pira. El cel estava cada cop més negre, es veu caure algun raig, es gira vent, i paaaaaaammmmmmmm!!!!!!! es trenca el cel i comença a ploure la mundial, amb graniza incluida, imagineu-se el mal que feia el granis en els braços, les gotes et molestaven als ulls, no es veia res i la bici tampoc és que frenara masa. Pense en la retida perque vaig xopat de dalt a baix i sobretot els calcetins i el que menys m´apeteix es correr ara una mitja maratò en els calcetins tant banyats i en el fred que estavem pasant en ixe moment. Però cal continuar fins la zona de boxes. En els ultims kilòmetres pareix que la pluja ens done un respir i ja no tinc tant de fres, així que decidisc que em posaré a correr i a temps de parar-me i retirar-me sempre tinc que temps. Casi entrant en boxes torne a contactar en Vicente i entrem casi junts boxes. Del fred que tinc en les mans apenes tinc tacte en els dits i no soc capaç de llevar-me les sabates abans d´entrar a la T2 i per això em vaig tindre que descalar i correr fins deixar la bici amb les bambes de ciclisme.
Com era d´esperar les runners i demes coses que tenia en la cistelleta de la T2 estàn totalments banyants. Em fique la gorreta per a que no em moleste la pluja i a correr. Apenes senc la planta del peus del fred però estic segur que un parell de kilòmetres agafaré temperatura. Eixim de la zona de boxes Vicente i jo i ens creuem en Oscar que ve en la bici i ens diu que va a retirar-se, s´havia congelat i preferia no seguir. Li dic a Vicente que em seguisca que jo anava a començar la mitja espaiet però prefereix aminorar i no forçar, així que començe la ultima part, tres voltes a un circuit, combinant asfalt en camins de terra, passant per dalt d´un pont del embasament, i en algunes pujaes que sense ser molt exigent si que fan que tingues que aminorar el teu ritme. La primera volta es fa llarga, i no para de ploure, la segon ja molt millor, m´adelanta piguiti que va molt be a peu però per a ell era la primera volta encara, i també m´adelanta Marcel Zamora que este si que va com un cuet cap a la victoria. Comence la tercera volta prou senser encara, a ritme de 4:45 mes o menys i amb pulsacions de entre 150-155 per lo que espera a falta de 3 ó 4 kms pujar el ritme. Al llarg de la mitja em creue en Cristian que va a tope com sempre super solt, en Paco mes relajat però en bona cara, i en Fernando que va patint molt en flato i dolors estomacals. Cap al km.18 decidisc pujar una mica el ritme i vaig prou be, però ja entrant en el poble que és l´ultim km començe a trobar-me fatal del estomago i damunt, ens fan creuar un pontet, pujar unes escaleres, anar per la muralla del castell i a mi se me fa llarguisim, o siga que les posicions que havia guanyat en dos kilòmetres les vaig tornar a perdre. Per fi, arribe a la meta i ahi està l´afició esperant-nos després de pasar elles i el xiquet de Cristian un "dia de perros", així que moltes gràcies a Ana, Ana Ines, Tania, Silvia, Mariet i en especial a Maria. Arribem tots i ara toca secar-se i al hotel, dutxa calenteta i a celebra-ho per ahi que ens ho meresquem tots, ha sigut un dia dur tant per als triatletes com per a les nostre parelles.
Ara ja son les 21.30 de la nit i toca gaudir de la T.3, a sopar a un mesón de categoria amb vinet, cabritillo per a tots, carajillo, xupitos de broçes i postres, ummmmmmm!!!!! Ah i el cambrer un tio de puta mare, volia que ens anarem comtents i aixi va ser, i damunt barat jijijiji. En resum, el tri ha estat de puta mare però el cap de setmana en este grup humà ha sigut molt millor, i es que em pasat tres dies genials per Madrid.
Guille
Primer que res, arribarem al hotel el dia d´abans per la nit, és a dir el divendres. És hora de sopar i a la porta del hotel estaba Marcel Zamora desembarcant la cabra, que a la postre va ser el guanyador i tinguerem el plaer de tornar a coincidir en ell el diumenge pel mati en l´esmorçar i aprofitarem per felicitar-lo i fer-se una foto amb ell, ah!!! i retar-lo per a Niza, ja em conegueu.
L´eixida del èlits estava prevista per les 13h, i després per grups d´edat cada 4 minuts, Paco, Oscar i Cristian a le 13:08, Àlex, Fernando i jo a les 13:12, i Vicente a les 13:16. Total que a les 10:30 del mati ja estaven a la zona de boxes i ja es pot difencia d´uns del nostres membres dos grups ben diferenciats, els tranquils: Fernando, Vicente, Àlex i un servidor, i després els asfixiats de la vida al cap davant de Cristian i seguit motl prop per Oscar i Paco que no paraven de menejar-se, de bufar, de dir que la boia està lluny, etc. La zona de boxes estava montada dins d´una piscina al costat del embasament vuida, la piscina podia tindre perfectamente uns 150m de llarg. A preparar-se el material, ultims consells als novençans i a la "cámara de llamadas". Jo tranquil com sempre, Oscar més nervios que mai, a la qual li comente - je esto es A, B i C, és a dir, nadar, bici i correr i saps de sobra fer-ho tot. Ens desitgem sort i al lio, comença la primera eixida i poc després ja ens toca al nostre grup d´edat. L´eixida es des de dins del aigua. La gent la veritat és que te un morro bestial, com faltava encara un parell de minuts per donar l´eixida i ja estavem tots dins preparats anaven tirant avant com qui no vol la cosa, casi 100m almenys adelantarem quan per fi sona la botcina. Començe a ritme tranquil, l´aigua està fresqueta però no es cap barbaritat com ens pensavem en un principi. Tots el mon està prou desperdigat per lo que la natació és tranquila però la primera boia està a 600m i no es veu gens, la qual cosa dificulta la natació ja que tens que anar mirant endavant mes vegades de les que desitjaria però arribe a esta i gir, ens tornem a juntar uns quants i li pille els peus a un que anava davant fins a l´altre gir, lo que em permitix descansar una mica. Ultims metres i l´eixida cap a boxes del aigua és una mica complicada perque està ple de matorrals i pedres, sense fer-me mal isc, i veig que tinc a Cristin a 10m, ell havia eixit 4 minuts abans, i després hem crida Paco que també havia eixit en nosaltres dos.
La transició sense complicar-me, prenc seient en terra i em pose calcetins i cap alla. Ni rastre de Paco i Crisitan que hauram sigut molt més ràpids que jo en la T1. La bici a ritmet sense apretar en les pujaes i acoplant-me en les baixaes sense més història. Pase pel primer punt de gir i veig a les xicones que estaven baix d´un pont animant a tope, ja portem la mitad i em cruce en Vicente que ja està pegat a mi i kilòmetres més avant m´agafa, xarrem un poc i se la pira. El cel estava cada cop més negre, es veu caure algun raig, es gira vent, i paaaaaaammmmmmmm!!!!!!! es trenca el cel i comença a ploure la mundial, amb graniza incluida, imagineu-se el mal que feia el granis en els braços, les gotes et molestaven als ulls, no es veia res i la bici tampoc és que frenara masa. Pense en la retida perque vaig xopat de dalt a baix i sobretot els calcetins i el que menys m´apeteix es correr ara una mitja maratò en els calcetins tant banyats i en el fred que estavem pasant en ixe moment. Però cal continuar fins la zona de boxes. En els ultims kilòmetres pareix que la pluja ens done un respir i ja no tinc tant de fres, així que decidisc que em posaré a correr i a temps de parar-me i retirar-me sempre tinc que temps. Casi entrant en boxes torne a contactar en Vicente i entrem casi junts boxes. Del fred que tinc en les mans apenes tinc tacte en els dits i no soc capaç de llevar-me les sabates abans d´entrar a la T2 i per això em vaig tindre que descalar i correr fins deixar la bici amb les bambes de ciclisme.
Com era d´esperar les runners i demes coses que tenia en la cistelleta de la T2 estàn totalments banyants. Em fique la gorreta per a que no em moleste la pluja i a correr. Apenes senc la planta del peus del fred però estic segur que un parell de kilòmetres agafaré temperatura. Eixim de la zona de boxes Vicente i jo i ens creuem en Oscar que ve en la bici i ens diu que va a retirar-se, s´havia congelat i preferia no seguir. Li dic a Vicente que em seguisca que jo anava a començar la mitja espaiet però prefereix aminorar i no forçar, així que començe la ultima part, tres voltes a un circuit, combinant asfalt en camins de terra, passant per dalt d´un pont del embasament, i en algunes pujaes que sense ser molt exigent si que fan que tingues que aminorar el teu ritme. La primera volta es fa llarga, i no para de ploure, la segon ja molt millor, m´adelanta piguiti que va molt be a peu però per a ell era la primera volta encara, i també m´adelanta Marcel Zamora que este si que va com un cuet cap a la victoria. Comence la tercera volta prou senser encara, a ritme de 4:45 mes o menys i amb pulsacions de entre 150-155 per lo que espera a falta de 3 ó 4 kms pujar el ritme. Al llarg de la mitja em creue en Cristian que va a tope com sempre super solt, en Paco mes relajat però en bona cara, i en Fernando que va patint molt en flato i dolors estomacals. Cap al km.18 decidisc pujar una mica el ritme i vaig prou be, però ja entrant en el poble que és l´ultim km començe a trobar-me fatal del estomago i damunt, ens fan creuar un pontet, pujar unes escaleres, anar per la muralla del castell i a mi se me fa llarguisim, o siga que les posicions que havia guanyat en dos kilòmetres les vaig tornar a perdre. Per fi, arribe a la meta i ahi està l´afició esperant-nos després de pasar elles i el xiquet de Cristian un "dia de perros", així que moltes gràcies a Ana, Ana Ines, Tania, Silvia, Mariet i en especial a Maria. Arribem tots i ara toca secar-se i al hotel, dutxa calenteta i a celebra-ho per ahi que ens ho meresquem tots, ha sigut un dia dur tant per als triatletes com per a les nostre parelles.
Ara ja son les 21.30 de la nit i toca gaudir de la T.3, a sopar a un mesón de categoria amb vinet, cabritillo per a tots, carajillo, xupitos de broçes i postres, ummmmmmm!!!!! Ah i el cambrer un tio de puta mare, volia que ens anarem comtents i aixi va ser, i damunt barat jijijiji. En resum, el tri ha estat de puta mare però el cap de setmana en este grup humà ha sigut molt millor, i es que em pasat tres dies genials per Madrid.
Guille
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada