diumenge, 31 de juliol del 2011

II Acuatló de Gandia - 30 de Juliol de 2011




Hace un año por estas fechas tenía el gusanillo de competir en un acuatlón, sabía que eran las dos disciplinas que mejor se me daban y las distancias me gustaban, corto y rápido. El lugar perfecto, el puerto de Gandía, cerca de casa, lo peor la hora..las 16h de la tarde, menos mal que estaba medio nublado. Las sensaciones no eran buenas, a pesar de comer pronto y ligero me notaba pesado. Fue llegar allí y como si nada, sería el ansia, jeje. En boxes comentamos circuito con algunos compañeros y amigos del Trisuheca, la carrera a pie era bordeando el puerto hacia la escollera y el segmento de natación dos vueltas de 500m. Dejo todo en boxes, por un momento me rallo...¿y la bici?..coño, es un acuatlón, casi me entra algo, ya había tenido una mala experiencia en Antella, jeje.

Después de calentar nos vamos colocando en la salida, sabía que tenía que salir a tope así que me pongo en la 2ªfila..Bocina!! Si yo soy ansia los demás aún más, la gente sale a full, yo me voy colocando entre los 15 primeros a ritmo fuerte...me encuentro bien aunque me come la duda de cómo responderé nadando, sigo adelantando gente, gente buena, y me pregunto si me estoy flipando con el ritmo..jaja! llegamos a la primera transición, los últimos 10 metros los hago caminando para recuperar un poco, 8º, zapatillas fuera, cojo gafas y gorro y me voy hacia el pontón..yo nunca había hecho esto de ponerme las gafas corriendo..y al agua! los primeros metros me noto muy fatigado por las pulsaciones, poco a poco voy cogiendo mi ritmo..sin agobiarme, son 2 vueltas.

La segunda vuelta me pasa la primera chica, que estaba haciendo su primera...la tía espectacular cómo nadaba. Intento no perderla de vista aunque parece complicado. Aun así mantengo mi ritmo y salgo del agua con buenas sensaciones, me pongo las zapatillas de nuevo y salgo a pies de 2 compañeros del Suheca. Las piernas me responden bien (no como cuando te bajas de la bici) y me pongo a tirar, durante el primer km los paso, ya no queda nada, doy un último apretón y adelanto un par más. Finalmente llego a meta...33 minutos, ¿ya está? jajaja! Acabo reventao pero contento, entre los 20 primeros, una lástima el tiempo en natación.

En definitiva, me gusta el acuatlón...jaja..sobretodo porque no hay bici y las transiciones son menos duras. Una pena que no hayan más pruebas de este tipo.

Jaime

Crònica Tri Antella by Cristian


El dissabte, 11 membres del club ferem el triatló de Antella i molts més estagueren animant de una forma increible per lo que no fa falta fer una crònica de lo que va pasar perquè cada uno de nosaltres ho va viure de una manera i té unes sensacions diferents. La meva visió es molt especial, pensava que no anava a fer-lo ja que la meva xiqueta ja feia dies que deuria de vindrer al món i no hi havia manera de que eixira, segurament volia que fera el triatló i donarme forces, perque ha segut el millor triatló que he fet fins ara, quedant el 19 de la general i baixant més de 1 minut la marca de l'any pasat, que ja va ser impresionant per al meu nivell. Vaig estar tot el matí molt nerviós, tenía masa ganes de que m'eixira be i molta presió per lo be que m'havia eixit l'any pasat i pese a estar un poc millor de forma en els tres segments no pensava millorar la marca. Quedarem a le 16:15 en el pavelló, jo estava fet un flan i sols tenia ganes de arrivar, i la veritat es que ho ferem en temps, menys mal, perque de seguida començaren les anecdotes, a Jaume se li oblidaren les sabates i el casco de la bici. Comencem a preparar els trastos, jo li done la bolsa a Silvia i als meus pares per a que la deixen al cotxe, que per cert m'havia deixat les llums enceses. Quant falten 15 minutets entra Jaume per fí, m'espere un poc per a no deixarlo a soles ja que el note prou nerviós i quant ja es prepara i agafa les ulleres de nadar me done conter que jo no les tinc, me les havia deixat en la bolsa que havien deixat al cotxe a la entrada del poble. Món pare es fa una carrera per a portarme-les, menos mal!!! Baixem a l'aigua justets però sense agobios, me quede en la escala i quant entre en l'aigua m'esbare i me caic, comencem be, je, je. Al cap de uns minutets donen la eixida, com anava arrimat me desplacen cap a les canyes, però pase prou be, encara que la sensació es de no anar comode, recorde quant Guillem en les seves cròniques ens conta que agafa els peus de la gent e intente fer-ho jo, la veritat es que vaig prou comodo però la sensació es que no arrive mai ni a la primera boia i per haver eixit 150 només porte a molta gent davant. Quant arrive a les tres boies, la del mig quasi ni la veig si no arriva a ser per la piragüa, pense que tinc que apretar, les sensacions son males i en la corrent a favor no milloren masa, quant eixc de l'aigua pare el crono i meeeeeeec, 19'50", fatal, en qualsevol entrenament ho havia fet més ràpid i damunt parant de quant en quant, me quede molt despagat, l'any pasat vaig eixir en 18'36" però me pose a correr com un loco per a compensar un poc fent una bona transició. Vaig tan enfurit que no me done ni conter però en la transició adelante a Claudio, Ricky i Fernando que havien eixit davant de mi de l'aigua. El meu germà, impresionant animant, m'havia cantat que portava a gent del club a uns 20 segons i que anava el 60 i pico i la meua xica, que emabaraçada i tot la senc xillar animant-me, es impresionant la quantitat de veus congudes que sens xillar el teu nóm, un 10 per a tots els que estaven. Se m'engantxa un poc el neopreno però ixc lo més ràpid que puc en la bic, en el despago que portava de haver perdut quasi minut i mig en la natació les sensacions no són masa bones però no pare de pasar a gent. Quant arrive a Sumacarcer me prepare pal port, mire el crono i 6'55" de bici (20 segons més que l'any pasat) me torne a calfar el cap, i sols començar el port me pasen 3, els primes que ho fan, encara que són 3 que ja els havia agarrat antes. Veig en la primera curva a Guillem i l'agarre un poc antes que l'any pasat, li dic que intente seguirme però me diu que va al seu ritme, que màquina, vinguent del Ironman i sense haver fet res de preparació. Les sensacions pujant són prou bones, no pare de adelantar a gent, pase a als que m'havien pasat excepte a uno del Suheca que l'adelante ja en la última recteta i me diu, va que ja ho tenim. Quant arrive dalt mire el crono i 12'23", quasi vint segons més que l'any pasat, ja vaig perdent més de 2 minuts, però he guardat forces en el port i sols començar a planejar comence a apretar, vaig a bon ritme, me faig mig gel i espere a que me pase algún triatleta 'rodaor' per agafar referències, però no m'adelanta ningú. Al cap de un moment pense, tant be aniré, les sensacions son bones i encara que jo no me gire mai enrere ho faig i veig que algu del club ve darrere, ¿serà Gullem? al cap de un moment me torne a girar i me veig a una locomotora que se me tira damunt, crec que feia hasta ruido, Fernando Cancellara que ve com un tir, me pasa i me diu que pegue darrere, je, je, .... com anava, però com estem a punt de girar cap a la presa no se'n va masa, aprete en la baixada i me pose al seu costat, VA MÀQUINA!! li dic, comencem el segon portet i veig a Jaume, la veritat es que se me dona prou be pujar però Fernando en 800 metres me trau quasi 60-70 metres, agafa a Jaume i jo tarde un poc més en agafar-los, ja quasi baixant m'esperen un poc, Jaume m'anima i me diu que anem dels 25 primers, quin pujó, li pregunte per Vicent i me diu que va per la presa. Es posa davant Jaume en la baixà, mare meua com baixa el tio, per damunt de la paret de la presa ens pasa uno que portava el dorsal 200 i pico, mare este, ja ens porta 5 minuts, però a Jaume no el pasa. Era una autèntica flipà, 3 del club, Fernando i jo en paralelo, per damunt de la pared del pantano per a evitar suspicàcies dels jutges i Jaume un poc davant. Fem les curves 'perilloses' i se m'escapen un poc, havien agafat a 2 de Algemesí, el que ens havia pasat, Fernando i Jaume, i jo estava quedantme un poc. Quant comencem la tornada del pantano, en els tobogans me pose a tirar i vaig pasant-los a tots, i me pose el primer del grupet, vaig mol comode, i me pose a tirar, Fernando pasa de quant en quant, sempre un per cada carril, i agafem a Vicent, 4 de club, IMPRESIONANT, 2Km antes de arrivar a Antella me incorpore, estire la esquena, me faig un gel, bec i me lleve les sabates, queda molt però vuic fer una bona transició. Torne a pasar davant i en això que me pasa Fernando molt fort, ja estem arrivant i li dic, LES SABATES, es fonamental fer una transició ràpida i hi ha que llevarse-les en temps. Arrivem davant del grup faig una transició regular i damunt quant ixc me'n vaig en el casco posat. Torne arrere, i ara sí, a correr, comence tranquil, m'havia pegat molta palisa en la bici, i havia pogut rebaixar el temps de l'any pasat en quasi 2 minuts, tot depenia de la carrera a peu, que l'any pasat la vaig fer a 4'. Es super-emocionant, pases per un pasillo ple de gent als dos costats, i tota la gent coneguda, familia, amics del club cridant el teu nóm, per a mi el millor triatló de la comunitat en diferència. Pronte me pasen 3, jo a la meva, esperant que Jaume me pasara, però a la meua, aço es molt llarg, arrivem al primer cono i ahí tinc la primera referància en la gent del club, pense que dec haver fet la transició molt ràpida perqè encara que porte a Jaume, Fernando i Vicent molt prop els he tret uns quants segons. Ahí, el meu germà, incombustible, la meua cunyà, la meva xica i Quique, no paren de animarme. Continue i antes del kilometro 2 un dels que m'havia pasat es para en sec i diu ja en tinc prou, no entenc per a que va eixir tant ràpid.... Continue a la meua, els avituallaments impresionant, molts i s'agraeixen, en la primera volta igual, aborronat de la quantitat de cirts de gent coneguda, MOLTES GRACIES A TOTS, no m'agrada dir noms per no deixarme a ningú però IMPRESIONANT TOTS!!!!! Cada vegada vaig més ràpid i aprete un poc antes de pasar pel cono i agafar referències de la gent que porte tant davant com per darrere, les sensacions son molt bones, li bese la panxeta a la meua xica i el meu germà me crida que en porte un davant propet i que vaig el 20, els últims Kilometros vaig disfrutant, pase al de Betera i no vieg a ningú que me puga agarrar. Entre en meta super content i superemocionant, li dedique la carrera a la meva xica Berta, que ara ja està ací en el món, xuplantme el dit, i me'n recorde, com quant arrive a meta en totes les carreres que faig del meu amic Sergio, que sempre que correc m'enrecorde d'ell i senyale al cel.... En fi MOLTISIMES GRACIES a tots els que estagueru animant. Als que el ferem, tots impresionants, 5º per equips, Vicent 5º millor parcial en natació, Fernando el 15 en bici (AY si arriven haver 47 km en bici con en Oliva, crec que no l'agafem ningú del club) Jaume imprrsionant com sempre, Guillem i Oscar millorant els seus temps, en lo que acaven de fer, Ricky baixant de les 2 hores (7 del club baixaren de les 2h) i cuidadín en Jordi que sense correr ja està ahí davant donant pel sac, i la capacitat de millora que té es impresionant. Piguti també molt be i igual que el Rada si tingueren un poquet més de temps per a entrenar, AY MARE!!! A Claudio a vorer quant les cames eixes li deixen fer un tri en condicions, però en fi, TOTS IMPRESIONANTS i lo que queda...

La pròxima en Valencia, encara que ahí jo tinc poquet que dir, mes que intentar fer-ho lo millor posible, a tope clar, i sobre tot que valga per al pròxim objectiu, OLIVA.

MOLTES GRACIES A TOTS!!!!!!!!!!!!!!!

dijous, 28 de juliol del 2011

Quints per equips en el passat Tri d´Antella. Quin és el secret?



Efectivament, el pasat dissabte 23 de juliol conseguirem en el prestigios triatló de la ciutat d´Antella la quinta plaça per equips de 40 que van participar. Vos adjuntem la classificació mes avall. El secret d´aquest tan bon resultat es el stage nocturn que els membres del club realitzaren una setmana abans al CAR del SOLOPIZZA i entrenant a la zona de pubs d´alzira com podeu comprobar a les fotos.

dimecres, 20 de juliol del 2011

XII Triatló Cross de Bocairent - 17 de Juliol de 2011

Com diu Alex en primer lloc felicitar als companys de la batalla de Bocairent perquè tots patirem mes de lo previst, però com sempre disfrutàrem patint i almenys no hagueren lesions greus. Per haver pujat al podi me diuen que vos conte la batalleta que ahi va:

La veritat es que anàvem animats ja desde 1ª hora quan ens vegerem per a eixir del poble. Arribarem en temps, la organització estava muntant el tinglao, i allí anàrem descobrint que hi havia dos zones de box, que no teníem xip, que en la meta no hi ha rellotge, que si la piscina es de 25 o menos que lio, bueno prou paxango tot, Piguiti diu en quina encerrona mos hem estacat... (ara ja no mos heu conten). Allí ens trobem en Canals i la família tot risses que si no porte suspensió, que si ahir vaig a anar a Barxeta a 4...

Ens convoquen a la eixida, primer Vicent i jo i mes tard Canals i Alex.

L’aigua pareixia un tornado quina remor, com si nadares al costat del cunyat de Guille...

En els carrils tots a tope seriem uns 40 en cada tanda, les xiques ninguna vol anar la primera jo la valenta de totes que nade mes lenta que lenta isc davant, encara no faig 50 metres trago...Bueno isc la segon de l’aigua darrere de la xica que ningú ha vist en la foto del pòdium, agarre la bici i comença la major aventura que he fet, 20km de btt per a mi molt tècnica i exigent. Primer la puja a la ermita como el coche de San Fernando, un ratito a pie, y otro caminando estreta, empedra i amb escalonets, desprès unes pistes llarges de cudols tant amunt com avall que no sabies per aon era millor passar. En un punt un de la organització dia “peligro de reventón de ruedas, partir cadenas”, pensaves carai açò es la guerra que hi haurà ahí baix???..i casi acabant trialera llarga i estreta que no se com podien passar, jo arrastrant la bici clar. Bo es veu la llum, tres últims km ja per pista normal de pedreta i per asfalt a box. Els temps no passava i els km es feren molt lentons.

Allí esta David animant-me !!vas la segon fes bona transició i a correr!!, Tania i Fatima vinga animar. Comencem a córrer cara amunt i sorpresa, no anem pel poble es muntanya per sendes de pedra i palla en pujaes i baixades sense ombra, en un sol de por, que calor!!! Anem fent com podem no tinc cap referència no estan els km marcats, o jo ni els vea, al final entrem en el poble i de nou a meta no sabia si ja acabava o que passava. Me duen !!toma la gomita que son dos vueltas!!! Com???? atra passaeta de muntanya pel mateix circuit, que punyala, això va ser mortal me desanime un monto no meu esperava.

Esta segona part vaig caminar mes que córrer tenia molta set i encara que volia no podia nomes volia acabar, per fi a meta que si m´encante encara m’arreplegà la 3ª xica que tenia prou mes potencia que jo…

En meta tots animen jo no senc ni que diuen nomes vuic beure però ni cocaloca ni aquaruius ni res de res donen aigua, fruita i un hervero que pa això estàvem!!!

Alli esta Vicent content però matxucat del bac en la bici, mentres tots animen a Alex i com no a Canals que també va patir lo seu.

Després de una llarga espera arrepleguem la copa, que fort de triatlo i cros!! Encara la mire i no m’ho crec. I com diu Guille qui vullga alguna cosa mes que rasque.

Agrair els ànims, els consells i les felicitacions de tots i com no de David que a pesar de estar malet de l´esquena i acabar socarrat va estar ahi a tope com sempre.

Cris

dijous, 14 de juliol del 2011

Triatló Polar Series de Castelló - 10 de Juliol de 2011

Després d´una temporada que vaig començar molt fort( i he baixat el nivell), mitges maratons, curses de muntanya etc...el meu repte de l´any era fer un triatló olimpic ( com diu el meu amic Manel del CN Vilafranca:- fins que no faces un Olímpic no seràs un triatleta!) i allà que anava jo. La veritat és que jo ja sabia que anava una miqueta justet d´entrenament, sobretot de bici i la mar m´espantava una miqueta ( a vore quan el club ens fa uns manguitos pa mi i pa Oscar!) Arribe a Castelló i gran alegria al veure monos de color tarongeta, ahí estàn les besties pardes del meu club!!! salude a la tropa i clave la bici al box....després de tres temporades era la primera volta que competia en algú del club, sempre fent de lobo solitario per ahi s´agraix fer les coses i sentir com els teus mateixos companys t´animen durant la batalla. La primera part de la batalla està apunt de començar, ens trobem tots a vora mar, foto de rigor i tranquilitzant un poc a la tribu, per a mi és la part més dura psicologicament, si ixc a tope em posaré nervios, tragare aigua i la liarem aixina que darrere de l´ú el dos...a la marxeta...ixc de l´aigua en 32 min aprox, se que soc dels ultims però he ixit bé, tranquil....i a més, només ixir tinc a la meva aficció animant-me...-vinga rotovato!!!
Segona part i en la que més vaig flipar: la bici, ixc i comence a pedalejar..hi han molts grupets, jo encara vaig sol, els grupets van a més de 40 k/h impresionant quant me creue en ells me lleven les pegatines de la bici...que fort! tenim espartanos del CTC en casi tots els grupets donant el callo!! veig pasar a Vicent, Claudio, Alex, Raul, Jordi i David...alguns fan cara de velocitat, altres bufen, jo els cride i els anime, ells també ( el que pot jeje) cada una de les quatre voltes és fan llargues, m´intente acoplar a algun grup, però van a foc i sols els puc aguantar alguna estoneta...finalment m´acople en tres o quatre i acabe alló com bonament puc....i arribe a la tercera part de la batalla, ara sols queda resistir....el circuit és penós...4 voltes que és fan eternes..la batalla ja és mental...estic desfet però tinc que arribar encara que siga a genollons....soc dels ultims però no m´importa, el repte és acabar i ho acoseguiré...pegue la ultima volta i ja veig la meta...jo com sempre com si fora el primer..més content que unes pasques...ara ja sóc triatleta de veritat...encara que em falta molt per entrenar i per apendre....ara els propers reptes seràn baixar temps...
Gràcies a tots els membres del Club per fer un grup i un equip tan gran, i gràcies a les nostres dones, companyes, families.. en definitiva a totes les persones que aguanten els nostres entrenaments i les nostres locures.....Gràcies!!!

amunt CTC!!!!

IGNASI