Com diu Alex en primer lloc felicitar als companys de la batalla de Bocairent perquè tots patirem mes de lo previst, però com sempre disfrutàrem patint i almenys no hagueren lesions greus. Per haver pujat al podi me diuen que vos conte la batalleta que ahi va:
La veritat es que anàvem animats ja desde 1ª hora quan ens vegerem per a eixir del poble. Arribarem en temps, la organització estava muntant el tinglao, i allí anàrem descobrint que hi havia dos zones de box, que no teníem xip, que en la meta no hi ha rellotge, que si la piscina es de 25 o menos que lio, bueno prou paxango tot, Piguiti diu en quina encerrona mos hem estacat... (ara ja no mos heu conten). Allí ens trobem en Canals i la família tot risses que si no porte suspensió, que si ahir vaig a anar a Barxeta a 4...
Ens convoquen a la eixida, primer Vicent i jo i mes tard Canals i Alex.
L’aigua pareixia un tornado quina remor, com si nadares al costat del cunyat de Guille...
En els carrils tots a tope seriem uns 40 en cada tanda, les xiques ninguna vol anar la primera jo la valenta de totes que nade mes lenta que lenta isc davant, encara no faig 50 metres trago...Bueno isc la segon de l’aigua darrere de la xica que ningú ha vist en la foto del pòdium, agarre la bici i comença la major aventura que he fet, 20km de btt per a mi molt tècnica i exigent. Primer la puja a la ermita como el coche de San Fernando, un ratito a pie, y otro caminando estreta, empedra i amb escalonets, desprès unes pistes llarges de cudols tant amunt com avall que no sabies per aon era millor passar. En un punt un de la organització dia “peligro de reventón de ruedas, partir cadenas”, pensaves carai açò es la guerra que hi haurà ahí baix???..i casi acabant trialera llarga i estreta que no se com podien passar, jo arrastrant la bici clar. Bo es veu la llum, tres últims km ja per pista normal de pedreta i per asfalt a box. Els temps no passava i els km es feren molt lentons.
Allí esta David animant-me !!vas la segon fes bona transició i a correr!!, Tania i Fatima vinga animar. Comencem a córrer cara amunt i sorpresa, no anem pel poble es muntanya per sendes de pedra i palla en pujaes i baixades sense ombra, en un sol de por, que calor!!! Anem fent com podem no tinc cap referència no estan els km marcats, o jo ni els vea, al final entrem en el poble i de nou a meta no sabia si ja acabava o que passava. Me duen !!toma la gomita que son dos vueltas!!! Com???? atra passaeta de muntanya pel mateix circuit, que punyala, això va ser mortal me desanime un monto no meu esperava.
Esta segona part vaig caminar mes que córrer tenia molta set i encara que volia no podia nomes volia acabar, per fi a meta que si m´encante encara m’arreplegà la 3ª xica que tenia prou mes potencia que jo…
En meta tots animen jo no senc ni que diuen nomes vuic beure però ni cocaloca ni aquaruius ni res de res donen aigua, fruita i un hervero que pa això estàvem!!!
Alli esta Vicent content però matxucat del bac en la bici, mentres tots animen a Alex i com no a Canals que també va patir lo seu.
Després de una llarga espera arrepleguem la copa, que fort de triatlo i cros!! Encara la mire i no m’ho crec. I com diu Guille qui vullga alguna cosa mes que rasque.
Agrair els ànims, els consells i les felicitacions de tots i com no de David que a pesar de estar malet de l´esquena i acabar socarrat va estar ahi a tope com sempre.
Cris
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada