dijous, 14 de juliol del 2011

Triatló Polar Series de Castelló - 10 de Juliol de 2011

Després d´una temporada que vaig començar molt fort( i he baixat el nivell), mitges maratons, curses de muntanya etc...el meu repte de l´any era fer un triatló olimpic ( com diu el meu amic Manel del CN Vilafranca:- fins que no faces un Olímpic no seràs un triatleta!) i allà que anava jo. La veritat és que jo ja sabia que anava una miqueta justet d´entrenament, sobretot de bici i la mar m´espantava una miqueta ( a vore quan el club ens fa uns manguitos pa mi i pa Oscar!) Arribe a Castelló i gran alegria al veure monos de color tarongeta, ahí estàn les besties pardes del meu club!!! salude a la tropa i clave la bici al box....després de tres temporades era la primera volta que competia en algú del club, sempre fent de lobo solitario per ahi s´agraix fer les coses i sentir com els teus mateixos companys t´animen durant la batalla. La primera part de la batalla està apunt de començar, ens trobem tots a vora mar, foto de rigor i tranquilitzant un poc a la tribu, per a mi és la part més dura psicologicament, si ixc a tope em posaré nervios, tragare aigua i la liarem aixina que darrere de l´ú el dos...a la marxeta...ixc de l´aigua en 32 min aprox, se que soc dels ultims però he ixit bé, tranquil....i a més, només ixir tinc a la meva aficció animant-me...-vinga rotovato!!!
Segona part i en la que més vaig flipar: la bici, ixc i comence a pedalejar..hi han molts grupets, jo encara vaig sol, els grupets van a més de 40 k/h impresionant quant me creue en ells me lleven les pegatines de la bici...que fort! tenim espartanos del CTC en casi tots els grupets donant el callo!! veig pasar a Vicent, Claudio, Alex, Raul, Jordi i David...alguns fan cara de velocitat, altres bufen, jo els cride i els anime, ells també ( el que pot jeje) cada una de les quatre voltes és fan llargues, m´intente acoplar a algun grup, però van a foc i sols els puc aguantar alguna estoneta...finalment m´acople en tres o quatre i acabe alló com bonament puc....i arribe a la tercera part de la batalla, ara sols queda resistir....el circuit és penós...4 voltes que és fan eternes..la batalla ja és mental...estic desfet però tinc que arribar encara que siga a genollons....soc dels ultims però no m´importa, el repte és acabar i ho acoseguiré...pegue la ultima volta i ja veig la meta...jo com sempre com si fora el primer..més content que unes pasques...ara ja sóc triatleta de veritat...encara que em falta molt per entrenar i per apendre....ara els propers reptes seràn baixar temps...
Gràcies a tots els membres del Club per fer un grup i un equip tan gran, i gràcies a les nostres dones, companyes, families.. en definitiva a totes les persones que aguanten els nostres entrenaments i les nostres locures.....Gràcies!!!

amunt CTC!!!!

IGNASI

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada