El passat cap de setmana es va celebrar la Gala del Triatlò de la Comunitat Valenciana aon premiaren als millors duatletes i triatletes del 2011 en les respectives copes i lligues. El nostre membre Martin Colomer, segón per la dreta, es va clasificar en tercera posició de la Copa Federació de Duatló després de partipar en 4 proves.
Hola os voy a contar mi experiencia como deportista, ya que esta fue mi primera media maratón, y mi única carrera. Todo lo mas que había entrenado era de 8 a 10 km,, pero decidí batir mi récord. Anteriormente nuca hice ninguna carrera popular ni nada por estilo, desde que llevo entrenando es lo primero oficial que hago. Llego el día anterior super nerviosa, no sabia que me iba a encontrar alli , me levante a las 5 e la mañana para desayunar y prepararme, A las 6;30 pasaban a por mi ya que la carrera era alas 9 teníamos una hora i poco mas de camino hasta llegar al pueblo i luego que recoger el dorsal. Llegamos al pueblo y ya se veía el ambiente todos los participantes calentando motores y recogiendo el dorsal. A las 9 empezó la carrera, nos pusimos de los últimos ya que con la gente que iba la pretendían hacer andando dentro del plazo de 5 horas que estaba estipulado.
Diumenge al matí, la veritat és que estic molt tranquil, és la primerà cursa de la temporada i encara estic molt fluix però mola fer una cursa des de la 1a edició i és una cursa molt xula i molt ben organitzada aixina és que mentres puga i la facen jo allí estaré. L´unic objectiu que tinc és acabar, son 17 km sense res plà, tot son pujades i baixades, corriols, rampes, pedreres....és a dir la cursa no podria tindre millor nom NEANDERTHAL, anem a fer el primitiu un bon ratet, a més enguany vaig ben acompanyat, s´han apuntat dos amics el Gerard que és un crack però ara està encara agafant-se i el Bernat un altre fenomeno que si es dedicara açò en serio faria estragos.
És complexe travessar aquesta vall, endinsar-se pe’ls seus camins; és complexe no sentir-se aclaparada quan, per un camí, mires al teu voltant i et sents atrapada per muntanyes enormes que et dificulten donar amb la claror del cel; és complexe no dibuixar un sorprès somriure als teus llavis quan de sobte un grup de casetes blanques t’acompanyen uns segons al teu trajecte. Aquest petit grup de cases, avui ens dóna la benvinguda, ens acull per passar la nit, per donar la sortida a la nostra cursa, la d’ells més bé.
 |
| Aquest és el turmell al finalitzar la cursa.., a l'avituallament ja era més o menys així.. |
La nostra nova incorporació va participar en aquesta cursa de 60km amb 3.000m acumulats empleant un temps total de 10h41m. Va quedar clasificada com la 13 millor dona tot i que es va doblar el turmell abans del km.10.
Després de molt de temps de voler participar en un triatló, a causa del respecte que en causa, per no dir “canguelo”. Este cap de setmana vaig participar al triatló de València, això si, al super-sprint (triatló per a novells, si si, tant sols en faltava L de l’autoescola Sanchis, però la de la paret, jeje), la prova consistia en 300m de natació – 8km bicicleta – 2,5 km córrer.
Arribarem al port 7:15h i encara hi havia gent de festa, fins i tot gent fent cua per entrar a” las ánimas”. Xe tu, un espectacle, gent preparada per fer un triatló i gent fent barra fixa, jeje. Açò va endarrerir l’obertura de l’aparcament del port per als triatletes vaig haver de baixar la bicicleta i el trastos i anar a buscar el boxes i Elena a buscar lloc per aparcar.
Una vegada als boxes meu col·loque tot al lloc i me’n vaig a la eixida de la natació. Després de 15 minuts de retard ens deixen entrar a l’aigua per situar-nos a l’eixida. Per molt que llitges en les revistes, foros, etc, del que has de fer, jo ho vaig fer tot al reves. Primera “novatà al canto”, en pose al mig i davant de tot. Quan donen l’eixida comencen a pegar-me més palo que una estora, comence a tragar aigua hi ha posar-me nerviós. En vaig desmoralitzar una mica eixint de l’aigua el 240, però el calvari havia acabat, ara en tocava jugar les meues cartes.
Arribe als boxes, en pose el cinturó, casc, ulleres i bambes, arranque a córrer, puge a la bici i comence a passar a gent. Açò m’anima una mica, fins que un es posa a roda i en passa, però en col·loque a rebufo d’ell i anem fent relleus i passant a gent, açò s’anima, ja estic una mica més content. Arribem a la zona de transició i el company que anàvem junts es lleva les sabates en marxa i jo intente fer-ho igual que ell i segona “novatà al canto” en cau la sabata dreta, ací perd al xicon este i comence la meua aventura personal corrent.
Nomes eixir al circuit de córrer, comence a passar-li a gent, però les cames no en responen com el dijous anterior que vaig fer una transició, però bé, vaig continuar passant triatletes fins la meta. Al final vaig entrar en la posició 60 de 361 participants, no està malament per ser el primer.
Conclusió: he de millorar molt, però molt amb la natació i practicar les transicions, sinó el músculs no et responen com esperes. Així i tot molt contet, mira si estic content que estic plantejant-me de fer el triatló sprint de Benidorm. A vore si s’animeu, hi ha de diverses categories.
http://www.white-events.net/triwhite-benidorm/distancias.html
Ahí va el meu punt de vista del triatló de Valencia: Després de una llarga temporada de entrenaments, de algunes mitges maratons, alguns triatlons sprint i alguna decepció com va ser el tri de antella al q no vaig poder anar per una xicoteta malaltia, ja tocava estrenar-se en la distancia olímpica. Aquesta setmana que acaba de passar ha sigut una de les mes especials de la meua vida, ja que a part de estrenar-me en aquesta distancia, el mes important es q va nàixer el meu fill Ivan, gracies al qual vaig poder descansar de la faena durant eixa setmana però també culpable de que no poguera dormir molt la nit anterior al tri, però això es un altra historia…
A les 5:15 sonà el despertador, q son!!! Crec q no vaig… no ni poc!!! A les 6 eixim cap a Valencia, aquest tri no te res q vore en els altres q havia fet, a part de la distancia, el ambient i el lloc eren especials, molta gent, tendes, grades, mare meua!!!! A les 8 es la eixida i intente arreglarmeu tot i q no s m oblide res abans de anar-me’n cap a l’aigua, mire una i altra volta però la sensació de q no ho tinc tot no se`n va, serà dels nervis. A 7:50 anem cap a l’eixida ens donen les ultimes indicacions ens desitgem sort els companys del club i a l’aigua. Jo me pose per darrere en la eixida, es el primer, no tinc pressió, soles tinc q acabar i estaré content, ja vindrà l’hora de anar apresa. Donen l’exida i a nadar, comence en un ritme prou tranquil però comence a passar gent, pense, pues no nade tan mal!!! Al moment girant el cap per a respirar veig q va algú del club al meu costat, crec q es oscar i intente anar amb ell però en la primera bolla roja el perc i ja torne anar a la meua bola. La veritat es que l’aigua no se m’en fa gens pesà. Arribe a la rampa i com si ho haguérem fet aposta eixim Alex, Rada i jo a la vegada, me pose els calcetins i les sabates i agarre la bici, tot açò sentint animar a les acompanyants del club, moltes gracies a totes. Còrrec cap a la zona de muntatge i ahí esta Borre, va menejat!!, me diu el cabró!!! Fem grup els 3, la primera volta anem turnant-mos i tirant del grup un ratet cada un pero en la segon me gire i veig q duguem darrere a prou gent i decidisc no tirar mes en tot el parcial, que els donen jeje, i ens posem darrere de uns que anaven prou be i a la marxa. Li pregunte al Rada, son 4 voltes o 3? Me diu q 4, pos fem quasi 50Km saps!!? Anem trobant-nos en gent del club, Quique, Carretero, Raul, etc.. i algú s’agarra en nosaltres. En l’ultima volta apreten un poc els del grup de davant i pegue darrere, i arribant al final me gire i veig q no venen ni Alex ni Rada, habrá passat algo? No crec, ara en la carrera a peu me desfaran el monyo al passar, vaig pensar. Me faig un gel me lleve les sabates i a la T2, ara a córrer… 10Km mareee!! La primera volta se me fa molt pesà, comença a passar-me gent per tots els costats, com corren aixina encara!!? Me passa Alex com m’esperava, i m’anima, -i Rada? Vaig pensar,- no tardarà, efectivament, ni dos minuts, me diu que se queda en mi, pa descansar un poc, però jo ja vaig massa forçat i se’n va enseguida, acabe la primera volta i comence a pensar no puc…..me faig un gel que me queda i intente animar-me….. estàs a menys de 6Km de acabar un olímpic, en mitja hora has acabat….faig la segon volta,- va queda una, ja estic ahí….i en la tercera, per fi veig la meta, ja esta!!!! Ja he acabat!!!! Que sensació!!! I açó en un olímpic, imagina’t en un IM. El mes curiós de tot açò es que estàs un bon rato patint, desitjant arribar a meta per a que s’acabe el suplici, perquè no vas a guanyar res i estàs patint debades i nomes acabar ja estàs pensant en fer un altre, per que?..... no ho se, però igual que me passa a mi crec que li passa a la majoria dels que practiquen aquest esport no? En fi soles donar la enhorabona a tots els participants del club, sobre tot als que ens han fet quedar quints per equips i a Selma que va fer un carreron al seu debut i animar a tots els q per una cosa o per altra no van poder acabar el tri, comentar que va ser un plaer compartir gran part de la carrera en Alex i Rada (encara que el “gat vell” després hem pegara la punyalà, jeje), una gran satisfacció poder acabar el meu primer olímpic i sobretot un gran orgull portar el mono del Club Triatló Carcaixent, com digueu un club ENORME.
Amunt CTC
Per cert, una puntualització, si els dos últims del club, queden per la meitat de la classificació que significa, que son roïns o que perteneixen a un club en un nivell altíssim?
