Comentar que la experiencia de niza ha estat molt be, ho he viscut a tope (entrenament dies previs, inspeccio recorregut bici, etc) i he tingut el privilegi de poder compartir uns quilometres de la marato amb els nostres chatarramans.
La eixida de la natacio va ser espectacular i vore la transició a la bici impressionant, despres el desfile de bicis de la gent que finalitzava el segment de la bici no tenia desperdici, encara que el que més me va impressionar es la determinació en la que la gent iniciava el segment de correr, els esperava una marato i la gent eixia a la "arena" com autentics gladiadors.
En la marato els nostres gladiadors guille i oscar anaven espectacular, adelantant a mogollo de gent, inclus anant en oscar en algun avituallament me va costar sprintar per ficar-me al seu costat perque el tio no parava ni a beure. Ricky anava lastrat per la lesió, de tota manera va fer molt bona mitja marató adelantant a gent, despres nomes ell sap el que patiria per acabar. Me va saber molt mal deixar-lo a soles, pero guillem anava a fer la seua ultima volta i tenia que arreplegar a les nostres animadores de luxe, mari i cris, per poder vore la entrada a meta. el ambient en meta espectacular i la frase mes repetida per el speaker: "you are an ironman!!!!!". no te cansaves de sentir-la, ja que les cares de satisfacció de la gent que entrava a meta feiem que te emocionares com si del primer es tractara.
La entrada triomfal dels nostres chatarraman va ser espectacular, suposse que un moment unic per a ells. Pero l'altra imatge menys reconfortant estava darrere de les grades a on a monto de gladiadors continuaven moribundos caminant completant una volta més de les quatre interminables per poder tindre el privilegi de creuar la meta i sentir-se un IRONMAN.
La experiencia viscuda invita a embarcar-se amb ells en la proxim ironman, pero soc realista i de moment intentare acompanyar-los la proxima vegada i donar-los el meu suport que en certa manera me fan sentir un homenet de ferro.
salutacions
david
La eixida de la natacio va ser espectacular i vore la transició a la bici impressionant, despres el desfile de bicis de la gent que finalitzava el segment de la bici no tenia desperdici, encara que el que més me va impressionar es la determinació en la que la gent iniciava el segment de correr, els esperava una marato i la gent eixia a la "arena" com autentics gladiadors.
En la marato els nostres gladiadors guille i oscar anaven espectacular, adelantant a mogollo de gent, inclus anant en oscar en algun avituallament me va costar sprintar per ficar-me al seu costat perque el tio no parava ni a beure. Ricky anava lastrat per la lesió, de tota manera va fer molt bona mitja marató adelantant a gent, despres nomes ell sap el que patiria per acabar. Me va saber molt mal deixar-lo a soles, pero guillem anava a fer la seua ultima volta i tenia que arreplegar a les nostres animadores de luxe, mari i cris, per poder vore la entrada a meta. el ambient en meta espectacular i la frase mes repetida per el speaker: "you are an ironman!!!!!". no te cansaves de sentir-la, ja que les cares de satisfacció de la gent que entrava a meta feiem que te emocionares com si del primer es tractara.
La entrada triomfal dels nostres chatarraman va ser espectacular, suposse que un moment unic per a ells. Pero l'altra imatge menys reconfortant estava darrere de les grades a on a monto de gladiadors continuaven moribundos caminant completant una volta més de les quatre interminables per poder tindre el privilegi de creuar la meta i sentir-se un IRONMAN.
La experiencia viscuda invita a embarcar-se amb ells en la proxim ironman, pero soc realista i de moment intentare acompanyar-los la proxima vegada i donar-los el meu suport que en certa manera me fan sentir un homenet de ferro.
salutacions
david
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada