Crònica de Cristian del Duatló Cross de Carcaixent

Encara no havía dit res però volia agrair-vos a tots tot el suport que me donàreu el diumenge, una experiència increible, en cada moment hi havía algú de vosaltres donant-me ànims, diguent-me les referències de temps i sobre tot donant-me la força per a continuar lluitant per guanyar quant ja no quedava energia. Va ser una experiència per a mi inoblidable, poder competir en el poble, davant de tota la meua gent, els meus amics, tota la meva familia que va estar animatme, sobre tot el meu germà Rafa, que crec que va fer més força que jo, i tindrer la sort de guanyar. I tot aixó gracies a vosaltres, no arrivarem a 20 persones però com diu Jaume, UN GRUP ENORME, no sols nosaltres, sino tots els amics que van vindrer a col.laborar de forma desinteresada, INCREIBLE, per tot això, agrair-vos deixarme participar mentres tots curraeu, alguns de vosaltres encalats a la muntanya amb un Sol que badava les pedres, i damunt animantme sense parar. Me feia molta il.lusó poder fer-lo i m'haveu apoyat desde el principi,inclús els dies antes, oferintme fins la bici per a poder competir en millor condicions, de verés que no tinc paraules.... GRACIES!!!!!!

No m'agrada dir noms perquè sempre et deixes a més gent de la que nombres però en esta ocasió no puc deixar de dir que amb gent com Rada i Jaume el club és encara més gran si cap. Una organització perfecta i els xicotets detalls que fallaren, com 2 camises i líquid al final de la prova es precisament consecuència de l'èxit de participació que vam tindrer..


GRACIES A TOTS, MÉS QUE UN CLUB, UN CLUB ENORME!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

VII Raid Andilla 3+2 - 6 de Juny de 2010

Arribem a La Pobleta per afrontar el raid d'Andilla 3+2. La prova consisteix en una cursa per equips en la que 3 corren (9 km-15.5 km- 18.5 km) i 2 fan mtb (39.5 km - 46.5 km) amb l'alicient que hi han trams en el que hi ha que anar junts fins els control de pas i el que corre la distància més llarga no ix fins que arriva el de la curta.

Amb el temps justet per posar-nos els dorsals i i els cascos ens preparem i pau i vicent es posen en linia d'eixida, una volta han eixit, ens toca als mtb's, el meu amic agus i jo sols fem que mirar les bicis dels demés, fa calor i el sol calfa, poc anava a durar, es dona l'eixida i ale a pedalejar pel poble de forma controlada per l'organització, una vegada eixim als camps comença la cosa en serio i es veu als primers començar a esprintar com es habitual en aquestes proves. Agus es trova sencer i comença a tirar fins a la primera rampa que comença a atragantar-se-li. El sol se'n va i comencem a sentir trons mentre seguíem pujant una rampa de 8 km, una volta acabem de pujar comença a ploure i es girà un airé prou fresc, estem a mes de 1000 metres d'altura i al baixar jo estic completament gelat. L'aigua passa a ser pedra i molesta prou, però pitjor es el terreny que comença a enfangar-se de mala manera i la baixà es fa prou lenta perquè les rodes van bloquejant-se fàcilment pel fang. Creuem alguns riuets amb l'aigua pels tobillos i fem rampes en la bici a peu perquè el fang s'astaca i el de davant nostre casi s'obri el cap i jo casi...

Amb tot açò arribem al control de pas del km 21, ahí ens hem de separar i cadascú que pelee per ell, em despedisc d'agus i comence la pujà forta de la prova 5km al 6.6 % de mitja en el que el fang ajudava encara mes a tindre ganes de tirar la bici a la merda i posar-me a correr, en lo fàcil que és correr...Per fi aquella pujà s'acava i arribe a l'últim pas de control en el km 30 on pare a l'avituallament sòlid, em diuen que encara tinc uns 7 km's de pujà, així que contínuem rodant per pistes amples on em done conter que les pastilles de freno se m'haviem desgastat, pense que al estar banyades la goma es desgasta antes perquè sols tenien tres setmanes, així que l'última baixada l'afronte en molta cura perquè ja portava dos bacs i casi sols frenava en el de davant, aleshores em vaig recordar de la bici de cristian de mtb que tampoc li frenava casi. en el km 42 quedava pujar una rampetatire a possar el plat menut i al no baixar veig que el fang havia saturat el desviador, aixi que en el del mig i cap amunt. Finalment arrive a meta amb unes de ganes de baixar de la bici i dutxar-me que no s'ho podeu ni imaginar, amb fang fins a les celles i deprés de més de tres hores i mitja per fer 46.5. Allí en meta estaven els meus companys d'equip corredors, els amics i Tània que la pobra, al vore que havia gent que se l'emportaven en ambulància, bicis partides, ferits, etc, es pensava que m'havia passat algo greu, trankila carinyo sols estic brut...Al final el 53 de 85 en la meua categoria i els 29 en la general per equips, tota una experiència molt divertida i molt recomanable a la gent del ctc, perquè aquest tipus de proves són per a gent guerrillera com vosaltres.

Àlex

Cristian Sebastià i Sabrina Cerdà s´imposen en el 2on Duatló Cros de Carcaixent

Espectacular com s´ha desenvolupat el duatlo aquest diumenge 6 de juny, amb gran èxit de participació, sobretot local i també d´espectadors ja que mots han pujat a l´Urbanització de San Blas per vorer la prova. A la web de la proba podeu vorer la classificació i teniu una galeria de fotos gràcies a Toni Gordo.

Enhorabona a tots els participants i esperem que us haja agradat l´experiencia.

Marxa Cicloturis LOS SIETE PICOS en Requena

Dura no!!! durisima tampoc!!! lo següent. Així vos puc definir aquesta marxa que consistia en fer 185km amb 7 ports com podem vorer en el perfil que vos adjunte. Si damunt li sumen el calor que va fer este dissabte la prova es va convertir en un infern a on no pasaven els kilòmetres.

Començem a les 5:15 del mati quan Paco "Mola" Palau m´arreplega per carregar la bici i anar fins a Requena. En este ocasió ens falta Fernando que no ha podut vindre per confirmar el trio de la Quebranta. Pero ens acompanya Pio, un superclase en esto del ciclisme del team Alcaber. Com anem en Pio que es tot un "pro", a les 7.40 ja ens col.loquen en l´exida, quan l´hora prevista era a les 8. Aleshores hem trobe que estem davant de tot, a 5metres d´Adrian Palomares i tots el galls ciclistes, mare meua que faig jo açi.

Es dona l´eixida i com no podia ser d´un altra forma la gent ix a tope, pels carrers adoquinats de Requena amb badens i tots a muerte per col.locar-se en una poscicio, que estres pero si pareix un tri sprint. Primers kilòmetres i tot el rato a 160 pulsacions, dons no em queda encara, però vaig a aguantar al pelotò fins que arribe al primer port. I aixi anem. A Paco i Pio els he perdut nomes eixir pero ells estan en un altra batalla.

Primert port i be, segon i be, tercer i es el temible REMEDIO. Ja meu havien avisat pero LA PU......MARE que dur, un port de 6 km amb rampes constants de mes del 10%, es fa terrible. Corone, avituallament i vaig pel km99, i les sensacions que tinc son malisimes, ja no puc mes, estic cansat i sense forçes i encara no vaig ni per la mitat. Recorde el port tota la meua vida.

Baixant coincidisc en Martin, un amic del club que tambè va molt fundit. En pico Chulila m´he recuperat e intente pujar el port amb el pelotó en el que anava, i MEEEECCCCCC a mitad port em quede sense forçes, quin error perque ho vaig pagar mes tard. Martin es queda en ixe port i m´agafa de nou en el avituallment abans del pico Chera que el vaig fer tot a la seua roda, i arribem a l´últim port, 10km de port, en el 172. Per l´amor de Crist esto no s´acaba mai!!! Martin es te que esperar un parell de vegades perque jo m´he queda i ja no me funcionen les cames, a mes ja no se com posar-me en el bici. En lo que vull a la meua Cervelo, tinc ganes de pegar-li un bac i reventar tot el carbono, puffff, aço es mes llarg que un dia sense pà. Pero per fi coronen, gràcies a Martin que m´ha pujat fins a dalt, tan sols ens quedem 5km plan per arribar i començe a saboretjat la conquesta dels 7 pics.

Al final Pio queda 84, en Paco el 90, i Martin i jo 220 i 221 respectivament de 773 que finalitzarem la prova.

XI Triatló de Cullera - 22 de Maig 2010

Dissabte passat vaig participar com a únic membre del CTC al triatló de Cullera. Baix un sol de mil demonis ens van tindre esperant per retrassos en les proves junior i femenina fins poc menys de les onze quan començà la prova. Vaig intentar eixir en les primeres línies pensant que preferia que em passaren per damunt que tindre que anar a menys ritme obrint-me pas entre tots. El circuit de bici tot i estar redissenyat respecte a l'any passat va ser prou dur per a mi amb les huit pujadetes al pont i unes rectes on l'asfalt estava prou malament. Això i que em vaig despenjar del grup en el que anava molt prompte va ser sinònim d'una mala crono en este segment. Al tram de córrer vaig arribar prou mermat, tot i axí vaig avançar unes quantes posicions. El circuit pel passeig va estar molt xulo amb molta gent animant, entre ells el meu germà i acompanyants. Gràcies a tots ells i als membres del club per les vostres felicitacions. Espere el pròxim triatló anar en més gent del club. Amunt CTC!!!

Jaime

Triatló de Gavà - 22 de Maig de 2010

Son les 7del matí agafe la Bicicleta i la motxilla amb tots els bartuls i vaig pedalejant pel costat del mar fins arribar a Gavà, (la nit l´he passada a Castelldefels per a no tindre que matinar tant) arribe i ja s´olora a l´ambient que la batalla s´acosta, entre al box organitze el xiringuito i comprove que tot està al seu lloc.
Vaig cap a la Platja i veig que tots van en Neopré menos jo i quatre espartanos més que van a pel com jo. -No tindreu fred? -Xaval que jo soc de la Ribera! jeje
Veig la ixida de la categoria òlimpica i vaig fent-me la idea del que m´espera, l´aigua està terbola, fa molt de vent i està prou marejada......quant porte un rato mirant veig que ix una zodiac amb un tio més tieso que un "organillo" li fan un massatge cardio pulmonar de recuperació...açò ens faltava per animar el tema buuufff....al rato pareix que reviscola i se l´emporten en ambulancia ( mareee em cague!!!) Crec que al final ha segut un susto, però quin susto....

Es l´hora de la meva ixida 3, 2, 1 AUUUUUUUUU 250 malalts cridant com a locos i ale cap a dins del mar...quan porte 100 metres de calbots, "bascollaes" i demés caricies triatleres..note com em peguen un estirò al turmell i m´arranquen el chip..meeeeeeeerda ara que? ( el meu cervell comença a cavilar) el busque durant uns segons però dins d´aquesta "llavaora" serà imposible trobar res.....trobe la cinta però el xip a saber on està! que faig pegue mitja volta? no senyor, ixa no es l´actitut d´un triatleta del CTC!!! Un sonat del CTC acaba com siga! jejeje i comence a nadar entre ones i glops d´aigua salada...ixc de l´aigua i allí està la Montse cridant : Vinga maki! apreta que eres l´amo!...i jo en un petorro com un "cairer" correc cap al box a agafar la bici, hui era el primer dia que prove lo de portar les sabates de la bici enganxades i ixir descalç...de lujo. Faig el tram de bici que no hi havia ni un km sencer plà, amunt, avall....ponts a tope....i quan arribe al box per a dixar la bici..em faltava un "calcetí" em mira una jutje en cara de polp i li dic ai! si no hi han dos "pues" en un... ixc a fer el tram a peu i acabe dignament...he perdut el xip i no se el temps oficial però el meu rellotge marca 1h i 27 minuts he tardat un collò però crec que no el puc comparar amb un altre ja que el mar no estava com sempre la bici tampoc....la gent diu que va ser durillo, jo vaig flipar perqué ací dalt hi ha molt de nivell i el primer va entrar en 1h 7 min.Calculant aixina a ull vaig quedar entre els 200 primers i eren 400 no està malament.....Si vegeu les fotos entre com si havera gunyat jo jejeje de lo content que estava...un altra batalla al sac..... TOT ESTÀ PER FER I TOT ÉS POSSIBLE com diria Miquel Martí i Pol encara me queda molt per entrenar i molt que millorar però poc a poc i en bona lletra......ara estaré un meset parat per una operació als ulls però quan estiga operatiu altra volta a la bretxa...

Un abraç a tota la família del CTC ( més que un club).

Ignasi

Un parellet de fotos del tri de canet.