Crònica Marató by Ricki

Be amics primer que res gracies atots per les felicitacions i enhorabona al meu company de batalla per el gran marato que va culminar . En el que respecte a mi ,per una part content per haver acabat pero no sadisfet del tot per les males sensacions que vaig tindre desde tan promte KM 28 . Esperava mes tard la massa amb un accent molt gran en la a, pero per el que siga les cames escomençaren promte a bloquejarse , estaba en una situacio que no podia ni parpadejar perque cualquier moviment que no fora el de correr com robocop desencadenava en un calambre i encara era el KM 32 , ni mes ni menys que en faltaven 10 maremeuaaaaaaaaa com diria un conegut . KM36 primera para per a poder pendrem un acuarius sense patir ,la gent comença a pasar "com si estaguera parat" ,estos 3 o 4 KM pareixen un marato ,KM38 segona para i com si fora un gos senc per darrere aparta d'ahi en fique a un costat per no molestar i continue la proveso . Pero veig el KM39 i algo pasa en mi que escomençe a correr sense ganes de parar KM40 i continue increible pareix que algu m'aspenta KM41 ja ho tinc , la gent escomença a deixar un pasadis de un metre de ample ,aplausos, crits, veus de animo aço pareix la etapa reina del tour ,dos curves i acabes hem diu la gent i jo nomes que veig una recta ,aon estan les curves senyor????? i en eixe moment la primera pam, la segon pam, i ara si recta final grades i mes gent aplaudint i encara acelere per vaixar de 3.35 entre i no se ni aon estic un de organitzacio m'agarra per a que no en pare i jo l'abraçe sense pensaro, continue endavant buscant al guerrer borre fins que el trove i ens xoquem la ma ens mirem i fem bufffffffff.