Esta es la crónica del meu primer marató.Enguany en la edicio 30 de la marató de valencia vam acudir dos membres del club,Riky i jo,vam eixir del poble cap a les 7 menys 15 del mati en companya dels membres del club d’atletisme i de edu,vicent i juano que tambe venien a fer la marató,de cami ja anavem comentant lo que mos anava a esperar 2 hores mes tard en valencia,que si mos plouria,que si mos posem manega llarga o manega curta,que quin ritme portarem,etc.....per a variar apleguem justets a l’eixida i no mos dona temps ni a calfar,antes d’eixir jo vaig varies voltes a pixar i riky aprofita tambe per a fer les seues necesitats,apleguem a l’eixida faltan 3 o 4 minuts per a q escomenÇe i aixo suposa comenÇar la marato desde prou mes arrere del que portava el cartel de 3 hores 30,comenÇem malament ja que nosaltres teniem pensat eixir a fer 3 hores 20,pero en el km.1 ja estavem marcant 4:45 que es lo que voliem.En els primers kilometres me done conter que me costa portar el ritme de 4:45,liu comente a riky i me diu que aixo es per que no hem calfat,en el km. 3 s’acopla en nosaltres un amic de riky del triatlo algemesi i mos conta alguna batalleta que altra i fa que els primers km.ens pasen prou apreseta,quant menys conter ens donem ja estem en el km.10 i estem molt propet de mestalla a on ja escomenÇem a vore algo de gent animan-mos.Hi ha varios punts on l’organitzacio posa animacio com musica,batukaes,alguna falla animant tambe hi ha etc....quant creuen el riu a buscar el carrer colon hi ha un ambient espectacular,algo que a mi me va posar els pels de punta,a partir del km 12 o 13 es quan comenÇe a fer la carrera soles ja que riky i el xic de algemesi preferisen aminorar un poc la marxa,en el 14 agarre a tres components del club d’atletisme i tambe mels dixe despres de preguntar-los quina idea portaven.Cada km. que va pasant vaig trobant-me millor i continue fent tots els km al mateix ritme,4:39,4:40,etc....En el km 17 comenÇa a ploure,aunque son 4 gotes de res,aixo si, les mans les tinc congelaes!!!!!!!en ixos moments es quant note les primeres molesties en els isquiotibials que ja no me deixarien hasta el km.42.En el 22 veig a Mari la dona de riky i cristina i senc com m’animen,que be que senta a ixes altures ¡!!!me motive de tal manera que el seguent km el faig a 4:33 i enseguida me dic a mi mateixa que a on vas!!!!!!i aminore un poc la marxa,continue pasant kms.i fins el 30 me pasen tots molt rapids,bona senyal!!!!i damunt sense apareixer el hombre del mazo!!!!!a estes altures de la carrera cap al 30 ja vaig vegent els primers corredors que van caminant o inclus corredors que abandonen,vaig animant-me a mi mateixa coforme puc,i lo que me tranquilitza es que continue fent els km. al mateix ritme,hasta el 34-35 tot be,hasta que ja note com el cuadriceps es fica dur i te molt mala pinta pero continue tirant,en el 36 agarre a un altre del club d’atletisme i aixo en motiva un poc mes,li pregunte que com va tot,i ni en contesta,mare de deu!!!!!!!anava prou desfetet!!!!!a partir d’ixe moment comenÇe a notar com la tan temida pajara comenÇa a rondar-me i comenÇe a fer els km un peliu mes lentos,pero encara els faig en 4:45 llevant de dos que faig a 4:49 i uno a 4:50,just en ixe moment de agonia se me va apareixer la mare de deu reencarna en David Esteban amb bicicleta,que be!!!!!!!,me va acompanyar durant els meus ultims 5 o
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada