Duatló de Picasent. Crònica by Cristian.

El dissabte 13 de febrer Oscar i jo del club, i Martí, una llastima que ni siga del club perquè es un molt bon company de batalles, valent i competidor, i Borre que va vindrer a vorer-mos i apoyar-mos en la que estava caiguent i el fret que feia anarem a fer el duatló de Picassent, a PATIR, desde el principi al final patint, començava la carrera 45 minuts tard per el estat del circuit, una locura d' eixida, rapidísima, el primer mil a 3'18" i ja portava quasi 50 persones davant, pel segon kilometre me creuava amb Oscar, estavem anant molt ràpid a 3'27" de mitja en el 2.000 i portava a Oscar molt prop però les sensacions eren molt males, moltísim de fret i molt retrasats en quant a posicions, la gent anava que pareixia que volaba. Jo en la segon volta vaig recuperar unes posicions, feia la meva millor carrera en quant a temps que he fet fins el moment i entrava el 32 en boxes, i ahí comença el meu VIA CRUCIS, primer no trove la bici, no se si heu vist les fotos de Borre, cap a munt i cap a baix i no sabía on estava, després era el primer día que provaba la transició amb les sabates posades en els pedals i teniem que anar més de 200 metres descalsos, sense alfombra, ple de xarcos i a 3º de temperatura, després eixies i en menys de 100 metres un pujada i no m'havia donat temps a pasarme-les, UN DESASTRE. En la bici fatal, me pasaren al menys tres grups diferents i no podia ni agafar-los la roda, en rampa en els bessons desde la segon volta i me pasaren més de 20 corredors fins que Martí me pasava i me deia que m'enganxara, el vaig aguantar quasi una volta però tampoc podía aguantar-lo i quasi al final me deixaven. Al intentar despasar-me les sabates en marxa me torne a quedar enganxat del bessó, feia un fret per a morir-se i no me notava els peus. El últim tramo a peu, congelat i mort consegueixc recuperar algunes possicions i sobre correr a una mitja de 3'50" la gent va moltísim més ràpida. Al final posició 52, Martí 62 i Oscar 94, i acavarem els tres tremolant del fret i del patiment,i xopats, però ACAVAREM. Al igual que en la mitja de Paiporta, un plaer haver anat en Oscar i Martí, si no es per ells jo no vaig segur,i això que Oscar estava tocat de les cames de la mitja, i el tio va correr a 3'52" lesionat, no va poder quasi ni calfar del mal que li feien les cames i baixa 2 minuts la marca de l'any pasat!!!! OSCAR ERES UN CRAK!!!!!!!!! I Moltes gràcies a Borre, per estar animat-mos i fent fotos.

No conteu en Oscar i en mi per a tornar a competir fins.... fins la setmana que ve en Onil, JE, JE, JE. Nosaltres allí estarem, si algú s'anima que ho diga!!!!!!!!!!!

P.D. Si Martí fora del Club haverem quedat els 14 a 30 segons dels 11, de 22 clubs que han puntuat. Nosaltres ni hem puntuat perque sols erem 2. ANIMEUSE!!!!!