dimecres, 15 de juny del 2011

I Triatló Cross Villa de Santa Pola Campionat Autonòmic - 12 de Juny de 2011




Que vos vaig a contar que no sapigau els triatletas del club, de que es això del teu primer triatló de veritat!!

Per a nosaltres la historia del Triatló Santapola comença a principis de maig quan decidim celebrar el 7 aniversari de boda d´una manera diferent, per a David començant la tempora del tri i per a mi un reto mes en este mon de l´esport.

Fem la inscripció i ens diuen que no queden places, pues res canvi de plans, ens montem altres histories però sorpresa a poc menos de dos setmanes ens diuen que si, que a jugarr!!!

Desde ixe dia soc intima del tio roca… Maremeua que susto, després de tots els consells de David vaig amb la idea de fer dos hores d’esport combinat i provar això de nadar en la mar 1000m seguidets.

El dissabte eixim cap allà directe a l’hotelet de la organització, dinaret de lujo, siesta, arreplega de dorsals, i miradeta a la zona de boxes, el tram de córrer, el de bici i el de nadar que si no tenia prou susto me faltava vorer la distancia de les bolles a boxes. Maremeua quina nit mes llarga, me la vaig passar nadant…. I pegant-li la vara a David.

Sona el despertador, esmorzaret, açò no potser estic com un flan, munten bicis i cap a box, ja no hi ha volta enrere.

Un ambient de lujo, fem algunes fotos, revisió a la cistelleta i una vegada tot arregladet anem a l’eixida de l’aigua passejant per la platja. La mar esta com una piscina, es fan quatre eixides, David ix primer a les 10 en els federats que pareixia que se menjaren la mar de lo forts que eixiren, jo a les 10.30, ale a esperar un poc mes. Els minuts previs interminables, som 42 dones allí fent palmes i ballant les cançonetes de fons de sobte a l’aigua!!!, jo m´espere al final pa nadar tranquila, ja vaig rebre prou carxots en Valencia, però les primeres braçades no puc ni respirar, pense tàctica “canalete”, relajat, respira i tirar-li poc a poc. No arrive la ultima adelante a alguna xica i tot!! però totes van a mil. Tramo de bici ja en la meua salsa, el recorregut impressionant i pa rematar a córrer. Allí esta David esperant-me, corre un poquet en mi m’anima i ja a la marxa en les cames un poc duretes adelante algunes xiques i un parells de xics, xino xano a meta que no queda ja ni l´apuntaor.

Al final millore les meues perspectives 1h 51min, la 30 del total de dones. Si no pasa res repetiré la experiència, pròxima cita Bocairent. Agrair a tots els que ens animareu des d’ací i a David per estar sempre ahí.

Cris

1 comentari: